La concessió a l'empresa Montre del projecte de bicicleta elèctrica grinyola. L’exposició feta per Jordi Gallardo al Consell General de la suposada irregularitat comesa per l'executiu ha agafat fora de lloc tant el ministre de Finances com el grup demòcrata, que manté la partida al pressupost. El grup parlamentari liberal ha anunciat que demanaran tota la documentació relativa a l’adjudicació perquè la insistència de DA en la proposta fa pensar que “tot ha estat intencionat”. Intermediaris legals de l’empresa beneficiària estaven oferint aquesta setmana a empresaris del Principat entrar a l’accionariat de la firma assegurant que es tractava d’un “negoci molt bo”.
Allò del pagant sant Pere canta, el pressupost de l’Estat per al 2018 (i següents) està a un pas de canviar-ho per un Pedaland sant Pere canta. El projecte de bicicleta elèctrica ha sortit aquest dijous seriosament tocat del Consell General. Liberals d’Andorra ha qüestionat molt seriosament la legalitat de la concessió acordada pel Govern i que, pel cap baix, suposaria un desemborsament públic d’1,3 milions d’euros en deu anys. Els responsables de la societat adjudicatària, almenys alguns d’ells, ja deuen veure que van maldades. Intermediaris seus estan buscant els darrers dies de forma intensiva nous accionistes per a l’empresa. Tants dubtes genera la fórmula triada per dur a terme l’adjudicació (¿il·legal?) que fins i tot el ministre de Finances, Jordi Cinca, i el conseller demòcrata Marc Ballestà han quedat desencaixats després d’escoltar les explicacions del president del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo. La bici, punxa. Sembla clar.
Gallardo ha vestit una nova denúncia, potser encoberta, d’adjudicació anòmala -el parlamentari s’ha cansat de dir que parlava en tot moment en condicional, o que està convençut que és un error no volgut- rere la petició de supressió d’una partida pressupostària plurianual que ha defensat a través d’una reserva d’esmena. Fins aquí tot pot semblar molt tècnic. Molt feixuc. Traduït planerament allò que volia dir el conseller liberal és que s’anul·li l’atorgament d’una subvenció anual de 130.000 euros i durant deu anys que té per objecte tapar el forat que pugui tenir una empresa privada. “Ja els agradaria a molts andorrans que les pèrdues en els comptes d’explotació dels negocis les subvencionés l’Estat”, ha dit obertament el parlamentari liberal.
La beneficiària de tot plegat és la firma Montre SL, formalment constituïda el 2016 però que està formada, majoritàriament, per les mateixes persones que van impulsar la prova pilot Pedaland, que va passar a millor vida, tot i el suport per exemple de FEDA, el novembre del 2014 perquè no era rentable. Ara, la situació semblava diferent amb la injecció pública que els liberals han denunciat. No perquè no estiguin d’acord en fomentar l’ús de la bicicleta, ha deixat clar, si no perquè dubten (i molt) de la legalitat del sistema triat per adjudicar la concessió del suposat servei públic. Una mena de còctel legal explosiu. Segons que ha denunciat Jordi Gallardo, s’han barrejat articles de tres lleis diferents (la de finances públiques, la de contractació pública i l’aprovada el 2008 per poder finançar obres de grans dimensions, allò dels peatges a l’ombra) per poder fer, diguem-ho així, una concessió a mida, assegurant que l’empresa explotadora del projecte de bicicleta elèctrica no hi hauran de posar ni un euro.
Tot plegat, en paraules de Gallardo, “un exercici de malabarisme”, tot plegat “un cúmul de despropòsits, segurament casuals i no volguts, però que posen en evidència que no és un procediment clar, que es tracta d’un procediment que genera seriosos dubtes que compleixi la legalitat”. El conseller liberal ha mirat de ser prudent. I ha explicat menys del que sap. “Entenem que és un ajut a una societat privada per una prestació de servei, i no l’adjudicació d’un servei públic.” Gallardo ha hagut d’acudir a diversos tecnicismes i a moltes definicions de termes juridicoadministratius. I també s’ha fet algunes preguntes.
El grup liberal ha lamentat el suposat "cúmul de despropòsits" que permeten assegurar el compte d'explotació d'una empresa privada
“Primera pregunta que ens fem senyors del Govern, quin import destinen a subvencionar aquest projecte? Segon, ¿des de quan el servei de bicicleta elèctrica és un servei públic? Tercer, ¿què entenen per servei públic? I per últim, ¿vostès interpreten que la bicicleta elèctrica és una competència de l’Estat?” Poques respostes ha obtingut ni del Govern ni del conseller demòcrata que defensa el pressupost per al 2018. Els dubtes de l’import vénen del fet que hi ha en vigor un decret de 25 d’octubre del 2017 pel s’aproven crèdits per als exercicis 2018, 2019, 2020 per uns imports de 433,333 euros anuals, fet que suma 1,3 milions d’euros. D’altra banda, la previsió pressupostària que s’està debatent aquests dies presenta uns plurianuals per deu anys previstos que també sumen 1,3 milions d’euros.
Les explicacions donades per Gallardo han agafat amb els pixats al ventre els demòcrates, fossin poder legislatiu, fossin poder executiu. Però la partida s’ha mantingut. Els liberals juntament amb els consellers del PS, d’SDP i la independent Sílvia Bonet han votat a favor de la retirada de la partida. Sense dir ni mu, els escindits liberals han apostat per mantenir la previsió plurianual i els demòcrates, com ha defensat Ballestà, han explicat que com que l’important és el projecte, la iniciativa, calia mantenir la partida per tenir la disposició pressupostària necessària per tirar-lo endavant. I que si s’acaba veient que hi ha un error o una il·legalitat ja es buscaran alternatives. Fa o no fa el mateix que ha afirmat Cinca.
Gallardo ha deixat clar que si el projecte tira endavant de la manera com està dissenyada ara per ara “el grup liberal demanarà tota la documentació relativa a l’adjudicació per fer-la analitzar jurídicament. Perquè si malgrat tot el que he denunciat, que podria ser un cúmul d’errors, vostès volen tan sí com no continuar amb l’adjudicació, pensarem llavors que tot ha estat intencionat”. Evidentment, el ministre de Finances, tot reconeixent que no tenia la informació necessària, la documentació escaient a l’abast, ha assegurat que analitzaran la concessió “de manera immediata”. I ha assegurat que “no cometríem aquesta errada de forma voluntària”. Cinca ha deixat clar en un parell o tres d’ocasions que el muntatge legal per a l’adjudicació tenia l’aval de la intervenció general de l’Estat. I que amb l’informe favorable de la intervenció “entenem que donem resposta a la llei”. Però la fermesa de les paraules del titular de Finances no ha estat la mateixa que la que empra en altres ocasions.
Potser en aquell moment ha recordat, o no, que un dels portaveus, una de les cares visibles del projecte de Pedaland és l’empresari Alain Bernat, conseller i soci de l’adjudicatària Montre. Potser també ha recordat que la societat la presideix Miquel Àngel Armengol. La resta d’accionistes segons el que es desprèn del registre de societats són Josep Marticella, Jordi Riba i Lluís Soldevila. I Josep Maria Puy i Roger Torres Orpinell a través de la firma Inversions L’Aspra. La societat es va registrar degudament el juliol del 2016 i inicialment estava domiciliada al carrer Perdut d’Encamp. Posteriorment el seu domicili social es traslladaria a l’edifici Tàpies del carrer Consell de la Terra d’Escaldes. L’objecte social està clarament lligat amb “el lloguer i venda de vehicles-motos-cotxes”, també amb el desenvolupament de programari informàtic per gestionar la mobilitat.
Els darrers dies, l’Altaveu ha pogut corroborar com assessors jurídics actuant com a intermediaris de Montre ha estat oferint a empresaris del país -suposadament de la seva confiança- la possibilitat d’entrar a l’accionariat de la societat. Les fonts consultades no han pogut aclarir quants títols s’oferien o si no hi havia una limitació expressa. El que s’assegurava és que es tractava d’un bon negoci. I això sense explicar, en cap cas, ni qui eren els altres accionistes de Montre ni, menys encara, que la societat és adjudicatària d’una concessió que hauria de suposar, com a mínim, 1,3 milions d’euros la propera dècada. Vaja, que la festa està mig coberta si no coberta del tot els propers deu anys. Ves que potser algú temia que la roda acabi punxant o la cadena surti del pinyó. Això si sent elèctrica no hi ha algú que acabi (metafòricament) electrocutat.