La infusió de tora va ser l’arma assassina en aquest cas. El parricidi va tenir com instrument letal la planta silvestre altament tòxica. La mateixa que suposadament ha intoxicat aquesta setmana, a diferents nivells, quatre integrants d’una mateixa família del Principat. Els efectes mortals del verí que incorpora la tora se saben des de fa segles. A més, en principi aquesta substància que pot arribar a ser mortal de necessitat, l’aconitina, un potent alcaloide, no sol deixar rastre toxicològic. Per això ha estat usada en altres temps per a execucions. O per cometre crims que suposadament haurien d’haver estat perfectes.
Les declaracions de la pròpia inculpada davant el batlle episcopal que va instruir la causa van revelar l’arma mortal: una poció de tora barrejada amb til·la
Però no va ser el cas de la mort del Panxut d’Escaldes. La tora va ser l’arma assassina. Però la vídua ‘negra’ va haver de pagar pena. És l’únic cas documentat d’aquestes característiques que ha arribat als nostres dies. De morts per la ingesta de tora n’hi va haver al 1987. Per confusió a l’hora d’ingerir plantes silvestres que, en aquell cas, una família francesa pressuposava comestibles. Fa dos o tres anys i vuit anys enrere respectivament també hi va haver intoxicacions per consum de tora que van acabar sortosament bé per als afectats. El parricidi del Panxut, però, va ser una altra història.
Bonaventura Vergés Pintat va morir el 29 de gener del 1945 al seu domicili. De les proves mèdiques dutes a terme a l’època, els doctors Nequi i Vilanova varen treure l’evidència que “l’estómac del difunt tenia lesions provocades per un càustic. I que la seva mort fou provocada molt probablement per ingestió d’un tòxic, la naturalesa del qual no ha pogut ésser identificada”. Però de les declaracions preses, fins i tot a la inculpada, la citada Maria Gelabert Beal, es va arribar a concloure que la dona va matar el seu marit administrant-li “un preparat de tora fet amb notable anticipació”.
El notari i secretari judicial Rossend Jordana fou l’encarregat de notificar, el 5 de juliol del 1945, la sentència a la inculpada i llavors condemnada. Una sentència que “ha estat notificada en la plaça pública d’aquesta vila en presència del Molt Il·lustre Tribunal de Corts i una junta del Molt Il·lustre Consell General”. La resolució llegida públicament, que establia trenta anys de presó i el pagament de les despeses de la causa, conté alguns detalls de la investigació.
La mort, s’ha dit, va ocórrer el 29 de gener. L’endemà, el Tribunal de la Batllia va ordenar “el reconeixement i autòpsia del cadàver i, posteriorment, el 7 de febrer darrer, el seu desenterrament a fi d’extreure el cor del final per ésser sotmès a un examen tècnic”. L’honorable batlle episcopal, en funcions del que avui vindria a ser el jutge instructor, va prendre “oportunament declaracions a la vídua del finat, Maria Gelabert Beal; al germà del difunt, Jaume Vergés Pintat; a Francesc Rossell Albós; a Valentí Call Fillet, a Joan i Elvira Vergés Gelabert”.
De les declaracions de tots plegats, “resulta provat que Maria Gelabert Beal, a fi de matar al seu marit, preparà el dia 29 a migdia, aigua de ‘tora’ que després d’haver sopat serví, per pròpia iniciativa, al seu marit, barrejada amb una infusió de til·la, la qual li va produir la mort a les poques hores”. El 2 de juliol es va reunir el Tribunal de Corts i va tornar a prendre declaració a totes aquelles persones que ja havia escoltat el batlle episcopal. És a dir, es va celebrar el que avui seria la vista oral o judici.
La condemna llegida en plaça pública va ser de trenta anys de presó i incloïa un agreujant d’enverinament i traïdoria i un atenuant d’alcoholèmia de l’assassina
En aquell acte o reunió, tots els declarants es van ratificar en les anteriors manifestacions. A més, es va posar de manifest l’informe dels doctors Nequi i Vilanova que evidenciaven les lesions que havia patit l’estómac del difunt Bonaventura Vergés. La utilització de la tora com a arma letal l’hauria reconegut la pròpia vídua i assassina en les seves declaracions. El tribunal va aplicar l’agreujant d’enverinament “i també els de traïdoria i premeditació, més o menys comuns amb el d’enverinament referit”.
El Tribunal de Corts, segons s’explicita en la sentència, també va tenir en compte circumstàncies que beneficiaven l’acusada. “Si bé no és d’apreciar cap circumstància atenuant en el sentit estricte de la paraula, deu reconèixer-se que l’estat de debilitació mental que el constant ús d’alcohol ha pogut produir a l’inculpada”. Per tant, aquest fet, “deu ésser tingut en compte pel tribunal per determinar, dins el seu arbitri, el grau de la prova a imposar”.
Vist tot plegat, i “els usos, consuetuds i lleis aplicables al cas i vist el parer dels il·lustres raonadors del MI Consell General de les Valls, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts” va imposar els trenta anys de presó ja esmentats. Maria Gelabert, doncs, havia matat el marit, el Panxut, en Bonaventura Vergés, amb una aigua de tora. Una infusió letal. Fins i tot barrejada amb til·la. Però que no li va servir per cometre el crim perfecte que potser algun dia havia imaginat en aquell ara ja llunyà 1945. Setanta-tres anys després, la tora continua provocant ensurts. Un verí mortal amagat en forma d’una agradable planta de muntanya. D’alta muntanya.
Comentaris