El clam d’una infermera andorrana ‘atrapada’ al Senegal

Mery Soriano, juntament amb una professora espanyola, són a l’Àfrica des de l’1 de març per dur a terme un projecte de cooperació que el coronavirus ha estroncatLes dues voluntàries denuncien que els ministeris d’Exteriors espanyol i andorrà no estan fent res perquè puguin ser repatriades, situació que creuen que viuen altres persones

Mery Soriano és una infermera andorrana que des de l’1 de març es troba en un poblat del Senegal. Hi va acudir amb una amiga professora d’espanyol i d’anglès, la Sònia, per dur a terme un projecte de cooperació. El coronavirus ha estroncat els seus plans. La pandèmia també arriba al país africà i, per ara, no hi ha manera que en puguin sortir. A través de les xarxes han publicitat la seva denúncia respecte al nul suport que diuen tenir dels ministeris d’Afers Exteriors espanyol i andorrà. I clamen perquè la seva veu s’estengui més que el virus i es trobi una solució urgent per a elles i altres persones que estan convençudes que com elles dues tampoc no poden tornar a casa.

A través d’un vídeo que han penjat a Instagram, les dues noies expliquen que el 16 de març, és a dir, dilluns, el president de l’ONG per la qual van acudir al Senegal els va recomanar tornar a casa. Des de diumenge sabien que s’havien anat cancel·lant vols i es troben que avui surt l’últim de Dakar fins a Madrid. I ja fa dies que totes les places estan ocupades. No se sap quan se’n tornarà a enlairar un altre, de vol. De fet, l’ambaixada espanyola, on a Dakar estan mirant de fer alguns tràmits, els ha agafat les dades i “la única solució que ens han donat és que ens esperem 30 dies i ens diuen si es fa una repatriació. 30 dies sense que ens assegurin tornar”.

Amb les escoles tancades, que és en bona part on anaven a desenvolupar el projecte solidari, i prohibició d’aglutinar-se gent, la seva presència al Senegal no té cap sentit, expliquen. “Per això volem tornar a casa.” Per això i perquè no és el mateix afrontar un virus pandèmic a l’Àfrica que a l’Europa desbordada. “Les condicions són molt precàries, falta molta higiene, molts recursos. Hi ha molta brutícia. No són ha els contagis positius, sinó les morts que hi pugui haver al darrere. La situació és crítica”, afirma la Mery.

Les dues noies fan una crida a difondre la gravació per conscienciar les institucions. “No és el que diuen a la tele”, expliquen. “Nosaltres encara tenim recursos, però hi ha moltes altres persones a l’estranger que no tenen recursos. I no estan fent res”, afirmen les dues cooperants en relació amb les autoritats espanyoles i, també, andorranes. Lamenten que ni en cas de guerra no se suprimeixen vols per sortir aquells estrangers que estan en un lloc del lloc en qüestió. “I encara rai que no estem soles.”

Ara per ara, el futur immediat que els espera es tornar al poblat on havien de desenvolupar el projecte que se n’ha anat en orris i confinar-se en la casa que tenien prestada. Sense res a fer i a més de 40 graus de temperatura. “Estem bé però no és el mateix venir a fer un projecte” que no fer-lo. I alerten que el que “es diu a les televisions no és cert”. “No és cert que s’estan movent, que s’estan agilitant els processos. Des del govern espanyol i des del Govern d’Andorra no estan fent res”, clama decidida Soriano.

Una vegada ha transcendit la gravació, responsables del ministeri han contactat amb la jove andorrana, que va fer infermeria a l'Ud'A, és de Sant Julià i ha fet pràctiques al SAAS, a l'hospital. L'opció d'afegir-se als ciutadans francesos, per ara tampoc ha sorgit efecte, i espera a veure si a través d'un vol de Vueling, dissabte, pot solucionar la papereta. No tot són crítiques als altres, que manté per la deficient organització, diu, però també admet una petita part de culpa: no es va inscriure al registre de viatgers. "Pensava estar un mes i tornar i mai m'hauria pensat tot això."

Comentaris (16)

Trending