La primera de les advocades defensores d’alguns dels acusats -quatre en aquest cas- en la causa general del ‘cas BPA’, la que va servir per intervenir el banc i enviar el seu CEO a la presó, ha posat l’accent, en la que es preveu com la penúltima jornada del seu informe de conclusions, en la deficient investigació policial i en el fet que a Espanya han anat decaient totes les acusacions que es formulaven contra la trama liderada per Gao Ping, fins a quedar tot plegat concernit en una qüestió fiscal. Vaja, que es volien estalviar impostos. Certament, un estalvi aparentment a l’engròs.
Durant la sessió, en què la defensora ha esgrimit, de forma individualitzada, els motius pels quals demana l’absolució dels seus patrocinats -ha repassat tres dels quatre acusats que representa recordant que la fiscalia, en un dels casos, tot just va dedicar quatre minuts a explicar què havia fet un d’ells quan li demana un munt d’anys de presó i setanta milions de multa-, ha tornat a remarcar que des de les acusacions “s’ha tergiversat tota la realitat” fins a acabar creant “una realitat fictícia”.
La defensora ha lamentat els informes i les indagacions fetes per la policia, deixant clar que han generat més dubtes que no pas els han aclarit. I que tot just si s’han repassat un 30% dels elements susceptibles d’haver sigut anòmals. “I un 3 de 10, almenys quan jo estudiava, era u molt deficient, que ni tan sols et donava dret a revisió d’examen”, ha remarcat gràficament l’advocada, que en un altre moment de la sessió també ha anat esmentat els motius pels quals les autoritats espanyoles han anat deixant de banda els delictes pels quals s’acusava Gao Ping i els seus col·legues.
Ni prostitució, ni suborn de funcionaris públics, ni abús dels drets laborals dels treballadors… a tot estirar, delicte fiscal per estalviar-se IVA. I aquí ha estat quan l’advocada, parafrasejant un dels magistrats espanyols que han vist una de les derivades de la causa ha esmentat allò que “el ‘cas Emperador’ és un desert”. Un lloc erm, buit de contingut, sense sentit. Com sense sentit, ha vingut a dir, és que es mantingui una acusació basada en suposicions. Ni tan sols indicis, menys proves.
I és que ha tornat a sortir a col·lació la llibreta de l’empresari Rafael Pallardó i els apunts en què apareixien gestors d’altres bancs del país als quals no se’ls ha fet ni pessigolles. I això que, ha posat de relleu l’advocada, la sistemàtica, els apunts comptables, feien evident que altres entitats bancàries del país no és que fessin intercanvis -que ha aprofitat per dir que eren pràctica habitual a la plaça financera “i mai havien estat prohibits”- és compensaven. I en les compensacions sí que hi ha una voluntat d’evitar la traçabilitat. En fi.
Comentaris (1)