L’arrestat va necessitar assistència mèdica. Se li van haver de posar punts de sutura a la cella arran del trau que es va fer en caure quan estava emmanillat. Sembla clar que com a mínim el company de patrulla de l’agent sancionat com el sotsoficial responsable de la guàrdia d’aquell dia havien d’estar al corrent de la situació. I si no hi van estar, hi haurien d’haver estat. L’estat físic que presentava l’arrestat, un jove de 23 anys ja conegut al servei per la seva conflictivitat, va canviar molt molt entre que va ser arrestat i traslladat a les dependències policials i, després, en rebre la pallissa dins l’ascensor. De fet, diverses fonts han indicat que el rostre que presentava feia por.
També cal veure si, com seria de preveure, l’informe mèdic, que habitualment s’acaba lliurant directament a la Batllia sense passar ja per la policia, recull algun element que faci mantenir viva alguna investigació judicial més enllà de la que d’ofici es fa internament al cos. Les fonts consultades han assegurat que en el moment que el ministre titular d’Interior i Justícia, Xavier Espot, remarca que hi ha un procés intern per aclarir els fets més enllà de la condemna via judici ràpid de l’agent agressor, és perquè el cas tindrà més repercussió. Cert que Espot va matisar que es tracta d’una investigació habitual en casos com aquests i va deixar clar que no es pot prejutjar que hi hagi responsabilitats afegides. Però dins el cos es dóna per fet que hi seran i que el cas portarà cua. Els cops que va rebre l’arrestat van ser del tot fora de mida.
Un apressat conflictiu i passat de voltes
El detingut, certament, anava molt passat de voltes. Havia embolicat la troca de forma important i, suposadament, havia donat un bon cop de puny a una noia en una batussa a l’exterior d’un local d’oci nocturn d’Andorra la Vella. És un jove conflictiu, amb diversos antecedents, que va plantar cara als agents intervinents i que sota una embriaguesa més que notable va permanentment buscar les pessigolles dels policies. Però com hauria reconegut el propi uniformat que ha acabat expulsat del cos, la reacció que va tenir va ser impròpia i, en un argot planer, se li’n va anar la pinça.
Emmanillat, l'arrestat es va intentar abalançar sobre el policia per donar-li un cop de cap; això va desfermar la ira descontrolada (i enregistrada) de l'uniformat finalment expulsat
Dins l’ascensor de detinguts, amb les manilles posades, l’arrestat va intentar abalançar-se sobre l’agent amb la intenció, segons diverses fonts, de donar-li un cop de cap. El policia, de la mateixa edat que el detingut i amb uns tres anys d’experiència al servei, va advertir la intenció de l’apressat i no només l’hauria esquivat si no que el va fer caure a terra -moment en què es va obrir la cella- i li hauria donat una puntada de peu al cap a banda de diversos cops de puny a la cara mentre l’aixecava. Producte de tot plegat, i més enllà d’una cara botida que va requerir assistència mèdica -o sia, se l’hauria hagut de traslladar a l’hospital, segons les fonts, circumstància que evidentment no pot passar inadvertida-, també el forcejament i els moviments en la caiguda i demés van comportar que les manilles danyessin els canells de l’arrestat.
Donada la borratxera que presentava l’arrestat en aquelles hores del matí -la detenció va ser poc després de les 5 i, per tant, l’incident amb el policia va ser posterior- era ‘fàcil’ poder interpretar o creure o posar en dubte qualsevol cosa que digués el detingut. Segons les fonts, és més habitual del que sembla que presos denunciïn haver estat objecte d’abusos per part dels uniformats. Denúncies gairebé sempre sense fonament.
Aquest cop, però, quan diumenge al vespre l’arrestat va passar a disposició judicial tot va canviar. Va ser el propi batlle que es va interessar per les ferides al rostre que presentava. De fet, el jutge s’hi va referir com mig retraient-li que la baralla per la qual havia estat arrestat hauria estat intensa pel resultat que s’evidenciava. Va ser llavors que el noi va explicar que allò era objecte de l’acció d’un policia i va ser llavors quan d’immediat es va sol·licitar el visionat de les càmeres de videovigilància del despatx policial. Dins l’ascensor de detinguts n’hi ha una just per detectar possibles abusos policials o, sobretot, agressions protagonitzades pels apressats. El que van revelar les imatges va ser molt excessiu. El propi director adjunt de la policia que va ser present en el visionat de la gravació, segons les fonts, se’n feia creus.
Informes de tots els implicats
Per això ara es demanarà el parer de totes les persones que aquella matinada i matí eren al despatx i que d’una manera o altra tenien responsabilitats en aquell torn o haurien pogut haver advertit alguna cosa. S’ha d’aclarir la situació. I determinar si hi va haver des d’omissió del deure de socors a encobriment d’un delicte. Dins del cos es dóna per fet que hi haurà més sancions disciplinàries, una altra cosa és poder-ne predir l’abast.
L’agent agressor va ser condemnat per la via ràpida -o va acceptar perquè l’alternativa era entrar a presó de manera provisional- i va haver d’afrontar una expulsió immediata vist com està ara el règim sancionador i haver-li estat imposats sis anys d’inhabilitació per al càrrec més enllà d’una suma de 16 mesos de presó condicional (és a dir, que no ha de complir si no es reitera en el comportament penat) per dos delictes. Un de major de maltractament agreujat i un de menor de tracte degradant. A part, s’haurà de fer càrrec de la compensació que es fixi a partir de la petició que faci la víctima dels fets, que reclamarà pels danys soferts i pel perjudici moral patit.