Eastwood de cine

(AMB VÍDEO) El fill del mític actor, director i productor cinematogràfic omple el Prat del Roure passant pel sedàs del jazz bandes sonores d’alguns dels films més mítics del seu pare

Música i cinema és un binomi inseparable. I si hi sumem el cognom Eastwood, no és d’estranyar que la sala del Prat del Roure aconseguís gairebé el ple aquest divendres en la jornada oficial d’inauguració de la 40a edició del Festival Internacional de Jazz. El primogènit de Clint Eastwood, Kyle, baixista i contrabaixista, ha posat Escaldes-Engordany en el mapa de la seva gira amb un projecte d’allò més personal: retre homenatge a les bandes sonores del seu pare.

Un “exercici de memòria”. Així definia el periodista Sergi Mas, exercint de presentador, el que el públic del Festival de Jazz faria aquest divendres al vespre. ‘Eastwood by Eastwood’ és tota una declaració d’intencions i una forma clara d’advertir allò que l’espectador trobarà sobre l’escenari: un quintet amb Eastwood, Kyle, el fill gran, fent filigranes amb el baix i el contrabaix per posar el toc jazzístic a bandes sonores d’algunes de les pel·lícules del seu pare. Un tribut de fill a pare. Orgull de la feina feta, a vegades compartida, perquè sí, algunes de les composicions surten de quatre mans Eastwood, les dues del fill i les dues del pare, Clint. I homenatge també a altres grans compositors que han posat música als films d’Eastwood pare.

 

El viatge musical ha començat amb ‘Cool Blue’ de la pel·lícula Bird. I el públic no s’ha estat d’entregar aplaudiments als primeres solos de saxo, trompeta o al contrabaix. Després del primer regal, salutació en anglès, francès i castellà; presentació dels integrants del quintet i a continuar la ruta cinèfila. I és que l’actuació ha anat acompanyada, també, de la projecció d’imatges de les pel·lícules o cartells corresponents. ‘The Eiger Sanction’ (Llicència per matar), ‘Unforgiven’ (Sense perdó), ‘Dirty Harry’ (Harry el Brut) i ‘Magnum Force’ (Harry el Fort), ‘Letters from Iwo Jima’ (Cartes des d’Iwo Jima), ‘Gran Torino’, ‘A Fistful of Dollars’ (Per un grapat de dòlars) i ja com a bis l’arxiconeguda música d’Ennio Morricone a ‘The Good, the Bad and the Ugly’ (El bo, el lleig i el dolent).

Pràcticament dues hores d’actuació que han complert les expectatives i han acabat amb una sonora ovació i el públic dempeus. Segurament cadascú (en funció de l’edat, molt probablement) haurà fet el seu propi viatge, haurà visualitzat els records a què l’evoca cada pel·lícula i haurà reviscut aquells moments que només els cinema ens ofereix. I si s’han quedat amb ganes de més, poden deixar-se endur per l’àlbum d’on sorgeix l’espectacle: ‘Eastwood Symphonic’. Hi ha res millor que una mica de música i cinema?

Comentaris (1)

Trending