La presència de Vilarrubla en una terrassa amb quatre persones més ha generat estupefacció en algunes persones que han estat testimoni, de casualitat, de la situació. Per a la ministra, no hi ha dubte, estava fent un berenar-sopar i, en conseqüència, no hi havia cap contravenció del decret que va entrar en vigor dimarts i que el BOPA recollia dilluns. El context que cal tenir en compte, i que han tingut en compte també aquells que no acabaven d’entendre la situació, és que no eren ni les 7 de la tarda d'aquest dijous -la responsable ministerial hauria acudit al local en sortir de la segona jornada del debat d’orientació política al Consell- i que l’establiment en qüestió, una vinoteca, no té servei de menú com a tal. Però sí que ofereix algunes tapes o taules d’embotits.
“Article 3. Serveis en establiments de restauració, bars i pubs 1. S’ha d’anul·lar el servei a les barres. 2. A l’interior dels bars, dels pubs i a les terrasses, el nombre màxim de persones per taula queda reduït a dos. 3. Als restaurants i a les terrasses dels restaurants, el nombre màxim de persones per taula queda reduït a cinc.”
El Govern assegura que el local en qüestió té autorització com a restaurant i, per tant, sobre el paper, pot tenir taules de fins a cinc comensals si es té en compte la normativa en vigor des de dimarts i que, almenys, s’ha d’allargar durant dues setmanes. I que la ministra i les seves acompanyants han demanat permís als responsables de l’establiment per poder seure juntes ¿Aquestes matisacions es fan arran del contacte del gabinet de comunicació del Govern? Sí. Però també arran dels molts dubtes que té la ciutadania i fins i tot els propietaris d’establiments de restauració des de dilluns. L’Altaveu, amb virtuts i defectes, intenta, que no vol dir que sempre ho aconsegueixi, ser equànime. I comet errors, l’erra tot sovint i ho admet quan cal.
¿Hi ha error en aquest cas? No. O no ho creiem. Hi ha el mateix dubte que té la ciutadania. És a dir, a les 7 de la tarda es pot fer un berenar-sopar amb cinc persones a la taula en la terrassa d’una vinoteca que serveix taules d’embotits. Però, en canvi, i aquí rau una de les moltes incongruències i dubtes i interrogants que té la ciutadania, els empresaris del món de la restauració, per esmorzar en una cafeteria només es poden ser dues persones. Ja hi tornarem.
L’article 3 del decret publicat dilluns, que suprimeix almenys durant els propers quinze dies l’ús de barres de bar, fixa també que en els bars, a les taules només hi poden seure dues persones i “als restaurants i a les terrasses dels restaurants, el nombre màxim de persones per taula queda reduït a cinc”. ¿Per què aquesta diferència entre bars i restaurants? Suposadament, perquè en segons quin tipus de consumicions s’està més relaxat que en altres. Que no és el mateix fer un cafè que el dinar amb cafè inclòs. Que el cafè convida més a trencar les mesures de distància social i el dinar no ho fa tant. Així ho assegura l’autoritat sanitària i així s’ha redactat el decret. Suposadament, doncs, un esmorzar en una cafeteria a les 8 del matí té molt més perill que unes tapes a les 7 de la tarda que adopten el format de berenar-sopar. Dubtes. Interrogants.
“Com li pots dir a tres persones que venen a prendre el cafè junts, que treballen junts sense mesures, que ara només poden seure de dos en dos? Però, en canvi, a l’hora de dinar, podran dinar junts tots tres i dos amics més”
El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, al costat del cap de Govern, Xavier Espot, va deixar clar dilluns que no hi havia excepció. Dues persones als bars, cinc als restaurants, encara que es tractés de nuclis de convivència. I també va deixar clar que aquells establiments que tinguessin la doble activitat comercial (bar-restaurant) haurien d’actuar en funció del servei que estiguessin fent en cada moment. Els ciutadans que haurien vist la titular d’Educació no haurien tingut dubte en què juntament amb les seves acompanyants no estava compartint cap servei de restauració. La ministra manté el contrari. La línia és massa fina.
De fet, el dubte que poden haver tingut els ciutadans, s’ha dit, també l’estan tenint molts establiments de restauració, que, alhora, tenen veritables problemes fins i tot per fer entendre la situació a la clientela. Alguns restauradors, per exemple, afirmen que “com li pots dir a tres persones que venen a prendre el cafè junts, que treballen junts sense mesures, que ara només poden seure de dos en dos? Però, en canvi, a l’hora de dinar, podran dinar junts tots tres i dos amics més. O qui li explica als turistes que són quatre amics que venen junts que han d’esmorzar en dues taules separades?” I encara una darrera pregunta: “De qui es la responsabilitat en cas que no es compleixi la normativa?”
Quan una norma deixa marge a interpretacions poden sorgir dubtes. Caldria evitar-los. Com cal evitar de totes totes que les autoritats acabin tolerant, beneint, promovent fins i tot en alguns casos, dobles rasers. Dobles vares de mesurar. I això no treu que calgui informar amb rigor. Com a mínim, situant tot el context, explicant tantes opcions com sigui possible. I, ep, no pas sempre és possible. Les normatives de l’era Covid generen dubtes. Això és clar. El coronavirus no pot justificar-ho tot, ni pot servir per a qualsevol cosa.