“Quan parlem de drets estem parlant d’àmbits de progrés”, ha explicat el catedràtic. Uns drets que al llarg de la història s’han anat conquerint i lluitant per mantenir. Hi ha tres moments claus: el primer va ser al segle XVIII quan es van aconseguir el que s’anomena “els drets de la ciutadania civil”, gràcies a la Revolució Francesa. El procés no va ser tot flors i violes, explica Brugué, perquè com sempre que hi ha un avançament important, es van generar respostes contrareformistes que “argumentaven que això el que havia aportat era un caos i desordre”. El mateix va passar al segle XIX, quan es van aconseguir els drets polítics i de vot, aquests que permetien que pogués decidir tothom, i no només aquells amb recursos i que poguessin decidir no només els homes sinó també les dones. En aquest cas, les queixes eren perquè “com és possible que es traslladi el dret de decisió al conjunt de la població que se suposava que no eren les persones formades i amb recursos”.
I després es va arribar al que es coneix com “una tercera generació de drets”: Els socials. Aquests que dia a dia es continua lluitat durament per aconseguir i per poder mantenir. Aquí al gran repte són les respostes que s’han generat, a les quals el catedràtic titlla d’un “ús populista” on es posa en relleu que les persones en situacions de vulnerabilitat, “no volen treballar” o que s’estan donant massa recursos el que ha “provocat un acomodament que fa que s’acostumin al fet que els mantingui l’estat”, i això continua estant en el centre del debat polític en l’actualitat.
Els drets són una lluita continuada que requereix una enorme constància, sobretot, en un moment en què s’està perdent l’efectivitat de molts d’ells
En aquest punt, ha sorgit una qüestió. Hi ha molts tipus de drets -i paral·lelament de si són defensats jurídicament- requereixin que es donin determinades condicions socioeconòmiques que els emparin. Per aquest motiu, cal vetllar perquè es declarin tots els drets, ja que “la idea que els drets és una lluita continuada perquè fer-los efectius requereix una enorme constància”, sobretot, ha apuntat Brugué, en un moment en què s’està perdent l’efectivitat de molts drets.
En el cas d’Andorra, la institució encarregada de protegir a tota la ciutadania és el Raonador del Ciutadà, que des de l’any 1998 ha estat treballant davant de possibles abusos o situacions incorrectes per part de les administracions públiques, però també en l’àmbit privat. Des dels seus inicis, el text que regula la institució ha patit tres variacions, la darrera fa un mes amb l’entrada d’una proposició de llei. El nou text remarca que el Raonador gaudeix d’estatut d’autoritat pública per tal de garantir la independència, la imparcialitat i legitimat de la institució, ha ressaltat el síndic general, Carles Ensenyat durant el seu discurs, tot detallant que des que va assumir el càrrec, Xavier Cañada es va marcar l’objectiu de fer més accessible la institució que encapçala des de llavors “ha iniciat un seguit d’accions per apropar-se a la ciutadania, ja sigui anant una vegada al mes a les set parròquies perquè puguin fer els tràmits sense desplaçar-se”.
Per Cañada, hi ha dos factors claus pel que fa als drets humans. El primer és que des del seu punt de vista, les democràcies ja no perillen pel que fa a alçaments violents o militars, sinó des del punt de vista de la “feblesa de les mateixes institucions”, i una qüestió clau, és la transparència de les institucions públiques. En segon lloc, i “sense caure en dramatismes”, a Andorra s’ha de “reforçar i valorar els drets humans davant dels reptes d’aquest món globalitzat”, ha apuntat, tot posant en relleu que quin millor lloc on fer-ho que en una jornada celebrada en el marc del Dia internacional dels drets humans, davant de les autoritats, la ciutadania i els alumnes dels tres sistemes educatius que han participat en el concurs literari de relats i microrelats sobre els drets humans.
El catedràtic ha finalitzat la seva intervenció amb tres preguntes a l’aire que ha assegurat que tothom s’hauria de fer: ‘Quanta desigualtat pot suportar una democràcia?’, una primera qüestió de la qual té clara la resposta, “una democràcia és incompatible amb les societats que cada vegada són més desiguals”; ‘Quan populisme poden suportar els drets civils?’ i finalment, ‘Quanta vulnerabilitat pot suportar el conjunt de la societat?’.
CONCURS LITERARI DE RELATS I MICRORELATS
Una vegada finalitzada la conferència, s’ha fet entrega dels premis de la primera edició del concurs literari de relats i microrelats sobre els drets humans, una iniciativa impulsada des de la institució del Raonador del Ciutadà. En total hi han participat 24 alumnes de segona ensenyança dels tres sistemes educatius. En la primera categoria, anomenada Maria Teresa de Calcuta, dirigida als alumnes de primer i segon curs, el primer premi ha estat per ‘La pintora Naiara Frantica’, de Núria Regué de l’escola andorrana; i el segon per ‘La nova vida d’en Joan’, de Max Fenés, del col·legi Sant Ermengol.
El president i la vicepresidenta de la Comissió Legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals, Cerni Escalé i Sílvia Riva, han fet entrega dels premis de la categoria Nelson Mandela, dirigida als alumnes de tercer i quart curs de segona ensenyança: els primats han estat ‘El diari d’en Dimitri’, de Jaume Torres, del British College; ‘Tinc un nou amic’, de Laia Domene, Sagrada Família; i s’ha fet una menció especial a ‘La glotofòbia no és un mal menor’, d’Oriol Martí, de l’escola Sagrada Família. Finalment, en la categoria Martin Luther King, dirigida als alumnes de batxillerat i ensenyament superior, el síndic general, Carles Ensenyat, i la subsíndica general, Sandra Codina, han entregat el primer premi a Jan Jethani, del Sant Ermengol, pel relat ‘Cadenes de silenci’, i un segon a Maximiian Karrer, del British College per ‘Atrapada en el record’.