Tot va començar quan en Javier es va notar el que es pensava que era una llaga sota la llengua. “Feia dos mesos que tenia “una llaga” sota la llengua. Vaig comprar medicaments a la farmàcia, però no desapareixia”, relata. Va ser durant una visita a la seva doctora per un tema que no tenia res a veure, que li va decidir explicar i la doctora en veure-ho va ordenar ràpidament que anés a l’otorrino a fer una biòpsia. El diagnòstic va ser un cop dur: Càncer de llengua: “Em vaig quedar paralitzat. No m’ho esperava en absolut”.
El doctor, però li va aportar una mica d’esperança. Tot i que era un diagnòstic greu, el càncer estava molt localitzat i es podia tractar amb cirurgia. Va ser derivat a la clínica Dexeus de Barcelona, on li van fer l’operació, i des d’aquell moment no va tornar a tenir problemes amb la llengua. A poc a poc, va anar refent la seva vida un altre cop, la cicatriu de la llengua ja estava ben curada i ja començava a menjar de tot.
Quan ja estava recuperat del càncer de llengua, un control rutinari va revelar que el càncer havia tornat, però aquesta vegada a l’esòfag
Quan semblava que la vida li donava una treva, un control rutinari va revelar que el càncer havia tornat, però aquesta vegada a l’esòfag. “Em van dir que tenia el mateix que a la llengua a aquesta vegada a l’esòfag. Em vaig quedar en estat de xoc i li vaig dir: ‘Vols dir que tinc un altre càncer?’”. Aquest cop, el camí seria encara més complicat, ja que en Javier, com tants altres pacients de càncer, havia de baixar a Barcelona diàriament a fer el tractament. “És un trajecte molt dur, d’unes sis o set hores entre que vas, fas la radioteràpia i tornes”, recorda. El seu metge, però li va dir que necessitava descansar després del tractament i que no podia fer els trajectes, i gràcies a l’ajuda d’Assandca, va aconseguir trobar un pis compartit a la capital catalana on es va quedar 47 dies mentre feia el tractament. “A mi em van dir que no podia continuar baixant a Barcelona cada dia amb el tractament. Em van dir literalment que podia ‘matar-me’”. És per això que proposa una solució: “Es podria posar un autobús amb un sanitari per ajudar els pacients durant el viatge si es troba malament”.
Després de diversos mesos durs, els resultats van arribar: “Em van dir que tot estava net. Les endoscòpies mostraven que ja no quedava rastre del càncer”. El Javier recorda especialment el moment en el qual li van mostrar les dues fotografies costat a costat: Una plena de càncer, l’altre completament neta. D’això, ja fa gairebé dos anys.
Ara, en Javier col·labora activament amb Assandca, ajudant amb tot el que pot, i baixa a Barcelona a fer controls cada tres mesos. “L’oncòleg em diu que tot està bé. La cicatriu és sana, i les biòpsies sempre han sortit netes”. Tot i que tot va rodat, encara hi ha un tema que inquieta una mica al testimoni: “Quan torno a fer les proves aquí, em demanen què m’han fet a Barcelona, perquè no tenen accés a la meva història clínica. Els metges haurien de poder comunicar-se entre ells per oferir un millor seguiment als pacients”, manifesta. De fet, des de l’any passat, en Javier ha decidit fer directament tots els controls a l’Hospital de Sant Pau, ja que va tenir un ensurt arran d’una biòpsia que li van fer al Principat i que el van enviar ràpidament cap allà: “Fins que allà no et fan les proves i el metge et diu que no hi ha res, aquell mes i mig que passa tens por”, relata tot assegurant que si hi hagués comunicació entre els oncòlegs dels dos territoris, es faria directament i potser es podria evitar l’ensurt.
La seva història és un testimoni de superació, de lluita contra el càncer i de les dificultats que molts pacients han d’afrontar més enllà de la malaltia. Aprofitant el Dia mundial Contra el Càncer, Javier ens recorda que, tot i les adversitats, la superació és possible. La seva experiència demostra que, fins i tot quan sembla que l’esperança es perd, “sempre hi ha lloc per a la lluita”. Tot i que la seva història és de superació, també recorda totes aquelles persones que malauradament encara estan passant per aquesta lluita i totes aquelles que s’han quedat pel camí i fa una crida per millorar el suport als pacients.
Comentaris