Dos bocins d’Andorra a l’univers

El pic d’Arcalís dóna nom a un estel situat a 358 anys llum de la terra i el Madriu a un planeta més gran que Júpiter que orbita al seu voltantLa iniciativa s’emmarca en el centenari de la Unió Astrònomica Internacional i va comptar amb la participació de 638 persones que van votar els noms finalment escollits

Recreació digital de l'estel Arcalís.

El Madriu ja no és només una vall. I Arcalís tampoc és únicament una estació d’esquí molt ben valorada pels seus usuaris. Des d’aquest dimarts, també són, respectivament, un planeta i un estel. Concretament, situats al sistema HD131496, a 358 anys llum de la Terra. Posar aquests noms a aquests dos astres s’emmarca dins una iniciativa de la Unió Astronòmica Internacional per celebrar el seu centenari.

Dos dels espais naturals més importants del Principat tenen, doncs, representació a l’espai. Per celebrar els primers cent anys de vida de l’entitat, es va acordar que cada país pogués nomenar un sistema planetari. A Andorra li va tocar el conegut com a HD131496, que es troba situat a la proximitat de la constel·lació del Bover, prop de l’Osa Major.

El sistema està conformat principalment per una gegant taronja, del tipus KO. A més, el 2011, un sondeig de velocitats radials fets pels Telescopis Keck, des de les illes de Hawaii, va permetre confirmar que al seu voltant orbitava un planeta. En concert, un exoplaneta, nom que es donen a aquells que es troben fora del sistema solar.

A l’hora d’escollir els noms, es van rebre fins a 24 propostes. Els 638 vots van escollir i es va batejar l’estel com a Arcalís i el planeta com a Madriu. En el primer cas, la Unió Astronòmica recorda que al pic ordinenc, dos cops l’any, el sol passa a través d’un forat a la muntanya i que va ser emprat com a calendari solar pels primers habitants de les valls.

L'estel Arcalís es troba a 358 anys llum de la Terra. Almenys, oficialment, ja que altres fonts, amb mesures de la distància diferents, situen aquesta dada en 430. Pel que fa a Madriu, es tracta d’un gegant gasós –per tant sense superfície sòlida-, com ara Júpiter, el planeta més gran del sistema solar. De fet, fa 1,2 el seu radi i 1,8 la seva massa. Es troba a uns 300 milions de quilòmetres de l’estel. Triga 2,5 anys a completar la seva òrbita.

Si algú està interessat a saber com són aquests dos astres, que sàpiga que a simple vista Arcalís no es pot veure. Amb un telescopi d’aficionat, sí. La seva magnitud aparent és de 8 i cal buscar-la seguint l’Osa Major.

Etiquetes: