“La pandèmia ha agreujat moltes situacions, però el principal problema és menjar. És cert que els hospitals estan saturats i la majoria de la gent no pot pagar-los i també és cert que hi ha una manca de recursos, com ara de mascaretes o gel hidroalcohòlic, però els diners recaptats són per comprar aliments”, explica Marín. En aquest sentit, Gàmbia també va sofrir un confinament, però amb unes conseqüències més greus. Molts nens van deixar de menjar l’únic àpat del dia que rebien a l’escola, per exemple, i sense poder treballar els recursos econòmics eren pràcticament inexistents.
Gàmbia també va sofrir un confinament, però amb unes conseqüències més greus. Molts nens van deixar de menjar l’únic àpat del dia que rebien a l’escola, per exemple, i sense poder treballar els recursos econòmics eren pràcticament inexistents.
Allà, a l’Àfrica, els tres protagonistes van realitzar dotze dies de voluntariat. I què feien? Doncs una mica de tot. Tasques de manteniment als horts, distribució de material escolar, organitzar jocs amb els nens, dur a terme tallers educatius, cuinar, fer les compres…aportar amb el que cadascun pot, vaja. Per la seva part, la fundació s’encarrega dels nens orfes, els apadrina, els ofereix allotjament o paguen la seva educació. També tiren endavant projectes d’agricultura per subsistir, col·laboren en l’alfabetització de la dona i alimenten als pobles del voltant.
Quan van tornar de Gàmbia i el coronavirus va fer acte de presència a nivell mundial es van adonar de la manca de comunicació respecte a la situació que es vivia a l’Àfrica. Ells, que gràcies a les amistats que van entaular sí que eren conscients, van decidir començar a fer difusió a les xarxes socials. Com? Amb diverses publicacions de testimonis, d’històries reals, concerts en línia solidaris, dades significatives, notícies rellevants i col·laboracions amb entitats com Carnet Jove, per exemple, amb la qual busquen valents que vulguin aventurar-se a proposar projectes i tirar-los endavant.
En definitiva, hi ha dues motivacions principals. En primer lloc, donar a conèixer a Europa la situació que travessen els països africans arran la pandèmia de la Covid-19 i, en segon terme, obtenir recursos econòmics per poder col·laborar amb els projectes que desenvolupa la Fundació Kalilu. Donar veu i recursos a qui no té cap de les dues coses.