La participació ha estat gairebé del 100%, però com que es preveu un 10% de baixes i un altre 10% de persones que finalment no poden donar, l’organització sempre deixa marge per atendre espontanis. “Sempre ve gent que no està inscrita i mirem d’encabir-los”, explica el secretari general de la Creu Roja, Joan Saurí, que es mostra satisfet amb la resposta ciutadana i la trajectòria creixent de la campanya. “La primera va ser en un bus de donació, que se’n fan seixanta o setanta com a màxim. Ara mateix estem gairebé sobre les 230. Això ha anat creixent i consolidant-se”, afirma.
La iniciativa, a més, ofereix un incentiu especial per als participants: dues entrades per al pròxim partit del MoraBanc Andorra contra el Bilbao, que es poden bescanviar a les oficines fins a esgotar existències. “Visitar i poder trepitjar el pavelló no és una cosa que puguem fer cada dia, i aquest al·licient també ajuda”, afegeix Saurí. El president del BC MoraBanc Andorra, Gorka Aixàs, també ha volgut destacar la importància de mantenir viu aquest tipus de col·laboracions. “L’impuls d’arrencar-ho el tenim tots, però portar-ne sis i que estigui tan consolidat és el que té realment mèrit”, ha remarcat. Aixàs també ha agraït la participació i ha anunciat que ell mateix donarà sang “si aquest cop el deixen”.
Des del Banc de Sang i Teixits, que participa en totes les campanyes de la Creu Roja des del 2021, la coordinadora Noemí Morell aprofita aquestes cites per captar nous donants de medul·la òssia. “Amb un tub de sang extraiem una proteïna, l’HLA, que s’envia a un banc mundial per buscar compatibilitats amb pacients amb leucèmia o altres malalties de la sang”, explica. Morell també aclareix que la donació de medul·la no implica una punció lumbar, sinó que es fa amb una extracció de cèl·lules mare de la sang de manera perifèrica, passant per una màquina que les separa.
Pel que fa a les reserves actuals, Saurí afirma que el Banc de Sang compta amb unes 6.000 unitats en estoc, una xifra estable després de la davallada típica del període de Nadal. “Sempre és necessari perquè mai saps si hi pot haver un pic de necessitat”, puntualitza. Entre els donants, es respira una clara consciència social. Micaela Zamorano, originària de l’Argentina, destaca que segueix la tradició familiar de la seva mare: “Ajudar d’una manera tan simple em fa sentir bé”. Raül Calvo, un altre donant habitual, considera que “és una bona causa, moralment hi tenim certa obligació”, especialment sent d’un grup sanguini escàs. I Maria Vilariño ho resumeix amb una frase contundent: “Si amb una sola punxada podem salvar vides, per què no contribuir-hi?”.