Els dies 29 i 30 d’octubre estan subratllats en vermells, en fosforescent, o amb el color que sigui, en el calendari polític, judicial i molt més de tantes i tantes autoritats, formacions polítiques, personatges rellevants i d’altres. El magistrat de l’Audiència nacional espanyola Manuel García Castellón, que instrueix la causa de l’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas ha citat per aquells dies, primer, l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez i, després, l’extitular d’Interior Jorge Fernández Díaz. Tots dos en qualitat d’investigats. Tots dos, per tant, com a sospitosos d’haver comès un delicte. O diversos.
I és que a mida que s’ha anat furgant en diferents qüestions, i més ara que entre ells hi comença a haver fractures d’una profunditat cada vegada més latent, apareixen més evidències de les anomalies, atropellaments, suposades irregularitats, presumpta corrupció que haurien protagonitzat amb l’objectiu d’aconseguir els seus objectius. Des de frenar l’independentisme català a tombar qualsevol adversari polític, encara que fos de casa seva. Martínez i Fernández Díaz, com a principals càrrecs del ministeri d’Interior que hauria donat ales a Villarejos, Martins Blas, Eugenios Pino i d’altres, és a dir, com a suposats propulsors o inductors, presumptes sempre, de la policia patriòtica, estan en l’ull de l’huracà.
“La presència de Jorge Fernández Díaz resulta necessària, útil i pertinent, ja que es investigacions practicades fins al moment permeten situar en el centre nuclear de l’operació el ministeri d’Interior, des d’on s’hauria dirigit i coordinat tota l’operativa, presumptament, am la participació directa del ministre, i actuant per delegació d’aquest, segons sembla, el secretari d’Estat de Seguretat”
La clara enemistat entre els dos homes que al seu dia van ser carn i ungla amenaça de fer esclatar pels aires totes les presumptes irregularitats que haguessin pogut cometre. Ningú es voldrà menjar el ‘marró’ tot sol. Tothom voldrà carregar el mort a l’altre o, almenys, compartir les penes i les anomalies. Si hi són, és clar. Martínez, que passa per tenir un munt d’informació, que és l’home que feia i desfeia amb els fons reservats de l’Estat espanyol, ha assegurat que aquest cop sí que pensa parlar davant el jutge. S’hi havia negat fins ara. Però ara, justament, se li ha esgotat la paciència.
Fins fa poc dies, el qui va ser el número 2 del ministeri d’Interior de l’etapa Mriano Rajoy al capdavant del govern espanyol, era l’únic polític acusat d’haver pogut cometre un delicte. Estava sent investigant en el marc del cas ‘Kitchen’, el cas que mira de treure l’entrellat sobre l’espionatge a Luis Bárcenas en un intent per mirar de lligar curt l’extresorer popular i evitar que expliqués tot el que sap de la presumpta corrupció econòmica, de la caixa B, dels sobres, del PP i els seus alts dirigents. Ja va deixar dit que fart com n'estava, s'acabaria sabent tot i tothom hauria d'assumir les seves responsabilitats i les seves actuacions.
Ara ja acompanya a Martínez JF. Això és, Jorge Fernández Díaz. Després que el fiscal ho sol·licités, el magistrat que instrueix la causa ha decidit investigar formalment l’exministre i citar-lo a declarar. “La presència de Jorge Fernández Díaz resulta necessària, útil i pertinent, ja que es investigacions practicades fins al moment permeten situar en el centre nuclear de l’operació el ministeri d’Interior, des d’on s’hauria dirigit i coordinat tota l’operativa, presumptament, am la participació directa del ministre, i actuant per delegació d’aquest, segons sembla, el secretari d’Estat de Seguretat”.
El 29 d’octubre declara un. L’endemà està citat l’altre. Els dies previs hauran declarat com a testimonis altres càrrecs de rellevància inferior al ministeri que tenien coneixement d’alguns WhatsApp i altres missatges que deixen entreveure que hi va haver, almenys, accions plenes de corrupteles. Entre retrets que s’espera que hi hagi a la cuina popular, a mida que Martínez i Fernández Díaz comencin a cantar si es comencen a veure assetjats per la Justícia, la bola es pot fer molt grossa. I es pot acabar traient l’aigua clara de què va passar realment amb la policia patriòtica i els seus excessos de zel.
Des de Pujol a Xavier Trias passant pel propi Luis Bárcenas esperen saber si allò que els ha causat un malviure els darrers anys era real o producte de les malifetes d’un grup d’homes -i alguna dona, tot i que per ara el jutge no ha acceptat investigar María Dolores de Cospedal tot i que el fiscal ho pretenia- que s’haurien conxorxat per solucionar al preu que fos els seus propis problemes, els seus maldecaps. Això sí, aixafant qui fos necessari. Si Martínez, si Fernández Díaz comencen a garlar, també pot ser que se sàpiga de veritat que va portar a destruir BPA i Banco Madrid. Els dies 29 i 30 d’octubre poden ser el principi del final.
Comentaris (2)