Reportatge

Diàlegs màgics al Thyssen

‘Vincles’ posa en relació l’obra de Modest Cuixart i la de la col·lecció pròpia de la pinacoteca trobant-hi confluències i connexions gairebé inimaginables que es reblen amb una banda sonora creada expressament per a l’ocasió

19/02/2025 (15:32 CET)

“L’art és il·lusió, fer-nos veure una realitat que no existeix, però que ens permet somiar i transformar el món”. Ho explica Pilar Giró, comissària de ‘Vincles’, l’exposició que es podrà veure a partir de divendres a Thyssen i que planteja una conversa entre l’obra de Modest Cuixart i les peces de la Col·lecció Carmen Thyssen. És el tret de sortida del actes de celebració del centenari Cuixart i Giró espera que la mostra “transformi mirades i ajudi a crear un món màgic millor”. Objectius bastant assumibles després de fer una passejada per la sala i descobrir, que a vegades l’obra més abstracte es pot entendre a partir d’una d’allò més figurativa.

Giró explica que Cuixart no va abandonar mai la seva llibertat. I és precisament, també, llibertat, el que ha destacat la comissària que ha tingut per preparar aquesta mostra, que amb valentia aporta una nova narrativa i a voltes, fins i tot, atreviment en la distribució dels quadres a la sala.

En un recorregut que es pot fer en la direcció que més plagui al visitant, l’exposició s’ha dividit en dos grans blocs, ‘Rostres i figures’ i ‘Natura insòlita’, que alhora se subdivideixen també en dues parts cadascun, ‘El mirall de la memòria’ i ‘El desig de la forma’, i ‘Paisatges metafísics’ i ‘Exploracions tel·lúriques’.

En el primer bloc personatges cuixartians cerquen la complicitat de figures pintades per artistes com Emili Grau Sala, Joan Cardona, Francesc Miralles o Antoni Utrillo, tot plegat reivindicant la visió del món contemporani amb ulls de dona. En destaquen les parelles ‘Senyoreta al balcó’ de Grau Sala i ‘Helena’ de Cuixart, o ‘Arcalina’ i ‘Passeig amb barca’, on la dona pintada per Cuixart sembla buscar el seu altre jo en un paisatge d’un segle enrere pintat per Miralles.

En el primer bloc personatges cuixartians cerquen la complicitat de figures pintades per artistes com Emili Grau Sala, Joan Cardona, Francesc Miralles o Antoni Utrillo

Al ‘Desig i la forma’ es dona espai a l’erotisme i a la voluntat de transgredir l’odre establert. Com, sinó, s’explica aquesta controvèrsia generada pels convencionalismes que es fa evident amb ‘Esbós de Julia amb mantellina blanca’, de Ramon Casas, musa primer, esposa després, a qui la família no acceptava per no ser burgesa. Ella, protagonista al centre d’‘Eva’ i ‘Adam’ de Cuixart dues pintures dels anys 60 que són una clara crítica a l’educació catòlica i mostren el desafiament a la moral imposada pel franquisme. Però al final, traspuen el mateix missatge, destaca Giró: “l’amor està per damunt de tot”.

A ‘Natura insòlita’, amb els ‘Paisatges metafísics’, Cuixart dialoga amb Lluís Graner, Jean-Baptiste Monnoyer o Joaquim Sunyer. Amb peces dels seu univers màgic Dau al Set i amb un pes important per a la lectura judeocristiana, que Giró emparella a ‘Onírica cruïlla’ de Cuixart amb ‘Paisatge amb família de pagesos’ de Sunyer. La comissària remarca també una lliçó: “l’ofici de pintar no està renyit amb la innovació i amb ser contemporani”.

I finalment, a ‘Exploracions tel·lúriques’ es posa al centre un altre dels leitmotiv de Cuixart: “unitat no vol dir uniformitat”. Mirades reveladores del món des d’un univers plàstic arrelat a les profunditats de la terra. Cuixart contraposat a Eliseu Meifrèn o a Francisco Bores per acabar les disset converses exposades amb l’obra cuixartiana ‘Tensió heteroplàstica’ que “fusiona” amb ‘Composició’ de Luis Feito i ‘Formes lliures’ de Joaquín Torres.

Si els han entrat ganes de diàlegs màgics i d’explorar aquest nou univers acompanyats de la banda sonora creada per a l’ocasió, ja ho saben, a partir de divendres al Thyssen. L’última mostra, si no hi ha canvis, abans del trasllat del museu al Node.