Taylor i els seus homes de màxima confiança van intercedir, està documentat, en benefici d’Orfund -o d’alguna de les seves filials africanes- per tal que el conglomerat dirigit per Jordi Cinca i Manuel Terrén, i tot un seguit d’operaris que es movien entre Europa i Àfrica, tingués accés als denominats ‘diamants de sang’. De fet, qui va ser president liberià alimentaria d’armes els guerrillers que van fer estralls a Serra Leone a canvi de pedres precioses. Alguns d’aquests moviments estan sent investigats per l’Audiència nacional espanyola, que el mes que ve té intenció d’escoltar alguns dels treballadors d’Orfund a l’Àfrica per saber fins a quin punt la fonedora andorrana va facilitar els crims contra la humanitat pels quals un tribunal especial va condemnar Taylor el 2012.
De fet, el polític, guerriller, dictador que dirigiria barbaritats diverses en diferents regions africanes va arribar a parlar d’Andorra durant alguna de les moltes vistes d’un judici interminable celebrat a l’Haia. Es va celebrar un judici especial pel cas de Serra Leone que suposaria la primera condemna per a un dirigent polític internacional des dels judicis de Nuremberg. En sengles vistes del setembre i el novembre del 2009, quan el judici estava d’allò més calent, es va demanar a Charles Taylor per la mort del seu vicepresident Enoch Dogolea. Una de les hipòtesis era que Taylor l’havia fet apallissar per dissentir dels ‘principis’ dels ‘senyors de la guerra’. I que haurien estat les lesions sofertes en aquelles tundes que li haurien originat la mort.
Testimonis citats al judici i el mateix Taylor van ser preguntats durant el judici pel que es considerarien ‘rumors’ sobre la defunció d’un Dogolea que durant un temps es va encarregar de recórrer diversos indrets de tot el món, especialment d’Europa, per mostrar una cara amable del règim liberià i assegurar que res tenia a veure el govern de Monrovia amb la guerra de Serra Leone. Enoch Dogolea acabaria morint. Però res a veure amb cap pallissa, segons Taylor. De fet, el president liberià, durant el judici que l’acabaria condemnant per crims de guerra, es va referir a la mort del seu vicepresident i al fet que a Libèria corrien molts rumors i invents.
“Enoc patia hepatitis. El vaig enviar a Europa. Va anar a França. Va anar a una petita zona anomenada Andorra. Recordo que anava a Andorra”
“Enoc patia hepatitis. El vaig enviar a Europa. Va anar a França. Va anar a una petita zona anomenada Andorra. Recordo que anava a Andorra”, va explicar en una de les vistes Taylor, que va afirmar després que una vegada visitat a l’hospital del Principat -sense parlar de Principat, només d’Andorra, el líder liberià parlaria de l’hospital en una segona vista a la qual es va tornar a referir a Dogolea-, “va tornar a Libèria. Posteriorment va ser tractat a Costa d’Ivori. De fet, va morir en un hospital de Costa d’Ivori”. Taylor va explicar que era cert que hi havia rumors que havia estat assassinat per ordre del govern. I que davant d’això i amb el consentiment familiar se li va practicar una exhaustiva analítica forense post-mortem que lluny d’aclarir les coses les va enterbolir més.
Charles Taylor acusaria la comunitat internacional d’haver embolicat l’autòpsia, perquè, mantenia el dirigent liberià, el seu segon durant uns anys “va morir per causes naturals”. Tractat a Andorra segons Taylor. O sia, que al tirà de Monrovia com a mínim el Principat no li era del tot desconegut. De fet, algun dels presumptes ‘senyors de la guerra’ havia fet algun viatge llampec fins a Andorra per visitar les instal·lacions d’Orfund. Negocis, suposadament. Negocis que ara l’Audiència nacional intenta analitzar per comprovar si -amb Manuel Terrén suposadament com a líder sobre el terreny- van ser un canal facilitador més d’aquells crims contra la humanitat.