Durant una part de la vista s’han repassat els intercanvis d’alguns dels processats, els que defensa l’advocat que seguia l’exposició iniciada aquest dilluns i que continuarà encara dimarts que ve. Ha deixat clar que després de parlar d’intercanvis, intercanvis, intercanvis, ara resulta que el fiscal assegura que no es jutgen els intercanvis però hi ha acusats que només ho són per un intercanvi. Dos a tot estirar. Pam. Explicant com de poc seriós era Pallardó, sobre l’operativa bancària del qual gira tot el cas, l’advocat en qüestió ha arribat a fer gesticulacions que han recordat les mateixes que feia Alfons Alberca. Les rialles han sigut generalitzades.
“No hi ha delicte origen, no hi ha conducta típica, no hi ha dol ni directament, ni indirecta, ni en la modalitat d’ignorància deliberada”
Ha quedat clar que els bancaris no movien efectiu. I que traçaven d’allò millor les operacions. No s’anaven a dur diners enlloc. “Aquell dia no jugava el Barça”, ha deixat anar en un parell d’ocasions l’advocat en nom del seu client, de qui Pallardó va arribar a dir que aprofitant que baixava a Barcelona a veure futbol -el gestor- li facilitava l’operativa dinerària. S’ha deixat dit que l’agenda de Pallardó, la famosa agenda que va servir per enviar Joan Pau Miquel a la presó, tenia anotades “un volum d’operacions” respecte de les quals BPA era poc menys que xavalla. I no hi ha cap altre banc ni cap altres gestors que estiguin sent investigats enlloc.
Per suportar l’acusació que ha formulat el ministeri fiscal s’ha de fer “un esforç d’imaginació” perquè, d’associació il·lícita, de blanqueig… “No hi ha delicte origen, no hi ha conducta típica, no hi ha dol ni directament, ni indirecta, ni en la modalitat d’ignorància deliberada”, ha afirmat l’advocat defensor. No hi ha res de res. O com ha dit el lletrat en un més dels seus comentaris per fer trencar els moments de tensió: “‘Nanai’ de la Xina.” “Amb dos anys i mig de vista el fiscal ha tret algun factor de risc que el banc no considerés??”, s’ha demanat l’advocat tot assegurant que sempre, davant qualsevol circumstància, es va fer la valoració oportuna.
També un dels moments remarcables de la jornada ha estat quan l’advocat, tibant d’ironia, una més, s’ha adreçat als processats que hi havia a la sala per dir-los que ells, al 2008, quan Gao Ping era un home d’una reputació notable dins la comunitat xinesa espanyola i més enllà, “vostès ja havien de saber al 2008 que al 2012 se l’acusaria de ser una màfia xinesa”. Perquè ha deixat clar l’advocat, per exemple, que perquè es pogués considera que el banc era una associació il·lícita “tu havies de saber que els diners venien de la màfia xinesa, i tu també, i tu també, i tu, i tu també”. I s’ha anat adreçant a cadascun d’ells.
“Si el tema de la falsedat de factures era tan rellevant a efectes de qualificació es podia haver anat al fabricant i demanar-ho, però no s’ha fet”
El defensor ha combinat moments més distesos amb estones de gran rellevància jurídica. De fet, els magistrats estan parant l’atenció de forma molt intensa. Cert que els components de la sala evidencien dia rere dia que es coneixen la causa de l’A a la Z. Però escoltar les defenses és evident que, a priori, se’ls està fent més interessat que quan van haver d’escoltar sessions interminables de l’exfiscal general. Un Alberca que ha tornat a quedar en fora de joc quan s’ha parlat de la suposada falsificació de factures.
“Si el tema de la falsedat era tan rellevant a efectes de qualificació es podia haver anat al fabricant i demanar-ho, però no s’ha fet.” És a dir, de comprovar si la factura presentada no s’adeia amb la que havia emès qui havia fabricat la mercaderia. “L’únic element, l’únic indici que ha estat capaç d’aportar el ministeri fiscal que ha estat una conversa que no hem escoltat, que no hem tingut a disposició, que no s’ha transcrit i de la qual només n’hem rebut una interpretació” en un resum que la policia andorrana ha fet d’unes notes de la policia espanyola. En fi, poca cosa.
Perquè a més, ha recordat l’advocat, que s’usi una factura dues vegades, en dos bancs diferents, per exemple, no converteix la factura en falsa, com va voler fer veure la fiscalia. Potser s’ha mentit al banc a l’hora de colar la factura en qüestió. Però falsa no ho és. I si ho fos, tant ho hauria de ser per BPA com per l’altre banc davant la qual es va fer servir. Jugués el Barça o no.
Comentaris (4)