De fet, dos o tres minuts abans de l’esclafit, aquesta vegada sí que el podem considerar esclafit, no com en l’anterior fet similar d’ara fa un mes que va ser causat per una turbonada, cap de les variables que capten les estacions meteorològiques feia presagiar el que estava a punt de passar al país, especialment a la vall central on l’esclafit (’downburst’ en anglès) va assolir el seu punt àlgid.
Perquè ens entenguem, si no fos pels danys materials causats pel breu però intens episodi meteorològic, algú que estigués al carrer a les 22.40h entrés en un pàrquing a recollir el seu vehicle i sortís quinze minuts després, 22.55h, no entendria res del que ha passat, ja que respecte a quan ha entrat al pàrquing l’única diferència que hi ha és que plou, ni tan sols fa vent.
Anem al quid de la qüestió i analitzem les dades de l’episodi d’ahir amb les dues estacions de les quals disposa Visual Meteo. De fet, només ens fixarem en un petit tram de dades, les que van de les 22.35h a les 22.55h per fer notar als nostres lectors la brevetat i intensitat de l’esclafit d’ahir.
Dades meteorològiques de les estacions Visual Meteo:
Una altra de les dades que avalen la teoria de l’esclafit és el sobtat augment de la pressió atmosfèrica, paràmetre meteorològic que mesura quant pesa l’aire que tenim sobre els nostres caps. Doncs bé, en només 15 minuts l’aire que teníem al damunt va augmentar radicalment la pressió que feia sobre nosaltres passant de 1012,4 hPa a 1018,7 hPa. Un canvi de més de 6 hPa que pels que han vist alguna vegada el temps a la tele, són sis línies isòbares d’aquelles que veiem als mapes on apareixen els anticiclons i les depressions. Sense cap mena de dubte una barbaritat.
Aquest any ja portem dos episodis de temps extrem i breu, l’anterior va ser el 17 de juny que també va deixar importants afectacions viàries i va provocar nombroses sortides dels bombers per caigudes d’arbres i elements del mobiliari urbà.
Comentaris (1)