De la destralada al cop de martell

El missatge de Celestino Barroso, a qui l’Estat espanyol encara manté la immunitat i, per tant, no se li pot prendre declaració en la causa sobre la presumpta extorsió a dirigents de BPA, lliga clarament la ‘policia patriòtica’ amb la ‘intervenció americana’ del banc andorrà

Comentaris

L’única diferència és que Celestino Barroso va parlar de cop de destral i Anton Smith de cop de martell. Però eren cops igualment i amb una connexió directa entre Espanya i Estats Units. El missatge que al seu dia qui llavors era agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya al Principat va portar “en nom de Madrid” al conseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, lliga clarament la ‘policia patriòtica’ amb la ‘intervenció americana’ del banc andorrà. De la destralada a la martellada. Però tot plegat és el mateix.

La batlle que instrueix el presumpte atac a la sobirania andorrana a partir de les amenaces i l’extorsió a ciutadans del Principat que alhora eren alguns dels principals rectors de l’entitat bancària que acabaria saltant pels aires en la recerca de comptes bancaris de dirigents del nacionalisme català no podrà ara per ara interrogar Barroso, l’home de la destralada. ‘Hachazo’ en la llengua amb la qual es va dirigir a Miquel com a portador d’un missatge de Madrid que advertia que si el banc no col·laborava en quelcom que li havien de transmetre, el Banc d’Espanya es carregaria Banco de Madrid, literalment, i que ja estava tot preparat perquè una empresa americana se’n fes càrrec.

Barroso, inspector de policia, manté la immunitat diplomàtica. Per moltes demandes que l’autoritat andorrana ha fet per poder-lo interrogar en el marc de la querella presentada per l’Institut de Drets Humans (IDHA) i l’associació jurídica catalana Drets, l’Estat espanyol no deixa sense efecte la protecció especial de què gaudeix l’home que assegurava que en mans dels responsables de BPA estava la possibilitat que l’advertència que transmetia com a missatger de Madrid quedés en no-res. Encara fa pocs dies ho explicava l’exconseller delegat del banc en un documental d’èxit a TV3.

La instructora de la causa que investiga el suposat atac a la sobirania andorrana voldria tornar a escoltar Villarejo i prendre declaració, acudint a Madrid personalment si cal, a tants querellats com es pugui

De fet, el reportatge ‘Pujol: els secrets d’Andorra’ hauria fet moure accions jurídiques i remoure algunes consciències. L’agregat, també agregat, casualitats o no, però en aquest cas per negocis econòmics en l’ambaixada dels Estats Units a Espanya, Anton Smith, explicaria amb posterioritat a la intervenció de BPA derivada del ‘notice’ del FinCEN que allò havia estat un cop de martell perquè Andorra -i Smith parlava en general- no s’havia portat prou bé. Madrid potser canviarà alguna cosa. O potser no. Però a la Seu de la Justícia, la batlle que instrueix la causa de l’extorsió a BPA manté la voluntat de poder traslladar-se a Madrid a interrogar els querellats i alguns testimonis.

La responsable judicial voldria escoltar, un altre cop, el testimoni d’un dels homes que exemplifiquen, amb altres, la ‘policia patriòtica’, l’inspector ja jubilat José Manuel Villarejo. El policia fa poques setmanes que ha sortit en llibertat provisional. Els querellants, és a dir, els representants de l’IDHA i de Drets han hagut d’aportar recentment el nou domicili d’un dels policies espanyols més peculiars de les darreres dècades. La batlle voldria tornar-lo a citar i ara ja no el pot trobar a Estremera.

Però també voldria escoltar, la instructora especialitzada, el testimoni d’un funcionari que al seu dia ho va ser de l’ambaixada espanyola a Andorra i que ara treballa al consolat de Tolosa. Tampoc no se li ha aixecat la immunitat. Com Barroso. L’home de la destralada -i Espanya sap prou bé a qui protegeix per evitar que no parli- que es va convertir en cop de martell per obra i gràcia d’una institució financera americana després d’una ‘feineta’ més de la ‘policia patriòtica’. L’equip d’en Barroso&Cia.

Comentaris (7)

Trending