La representació legal d’Execo i Cori va presentar dimarts a la batlle que gestiona l’execució del desnonament del Punt de Trobada el pla que pretén que s’autoritzi per tal d’anar buidant de manera progressiva el magatzem comercial més proper a la frontera hispano-andorrana. Divendres, aquest pla va ser traslladat a les altres parts implicades en el procés i essencialment als Mallol, que prèviament ja havien advertit que creien que amb quinze dies n’hi hauria d’haver prou, més encara quan consideren que els actuals explotadors del Punt no han fet la feina que tocava sabent que es trobaven fora de contracte de lloguer.
Execo i Cori, els Cachafeiro vaja, refusen de totes totes el termini sol·licitat per Cosp i rebutgen, també, que no hagin fet res ni hagin anat adobant el terreny cap a la sortida ordenada que preveuen, i que situen en 12 mesos quant a la liquidació de la mercaderia i els treballadors, el pagament dels deutes amb els proveïdors i la rescissió unilaterals dels diversos contractes que manté; i dos mesos més, posteriorment, per desmuntar tot el que s’hagi de desmuntar -des de les estanteries interiors al rètols de la façana- abans de retornar la possessió de l’immoble.
El 2019 el centre comercial va facturar gairebé 73 milions d'euros, dels quals 16 entre març i maig; enguany, en aquests darrers tres mesos, els ingressos han caigut fins als 4,4 milons producte del tancament de fronteres
Tant l’escrit de la representació legal dels Cachafeiro com el pla de desallotjament que s’hi annexa inclouen un munt de dades i informació per justificar perquè cal el termini que se sol·licita. Alhora, es remarca, per exemple, que no tenen finançament bancari sinó que les societats se sustenten en una pulcra administració financera i recorda que han abonat els més de 7 milions que es devia als Mallol per l’ocupació indeguda del local. A més, deixen clar que cada mes que passin dins del Punt de Trobada, hauran de continuar pagant 141.000 euros de lloguer a Cosp pel terreny que suporta un edifici de 60.000 metres quadrats dividits en vuit pisos que inclouen magatzems, superfícies comercials i plantes d’aparcament tancat.
El Punt de Trobada tenia 439 treballadors el darrer dia de l’any passat que s’han anat reduint fins als 359 actuals. Aquest és un dels elements que els Cachafeiro fan servir per justificar que sí que han anat fent passos per preparar-se per la sortida. Però que no els poden pas tots de cop. De fet, les societats peticionaris demanen a la Batllia que durant els dotze mesos que sol·liciten per poder liquidar se’ls permeti poder continuar operant amb normalitat i, per tant, adquirint productes peribles i de primera necessitat perquè són un reclam necessari perquè el client trobi interessant acudir al centre comercial i ja que s’endú un formatge agafa també un ventilador i un equip de música, per esmentar tres exemples del tot banals.
Execo i Cori demanen poder continuar comercialitzant amb normalitat els productes peribles i de primera necessitat.
Els Cachafeiro demanen fer durar el procés dotze mesos recordant, també, l’impacte no previst fa uns mesos que està tenint el coronavirus i les mesures de restricció de fronteres que la pandèmia ha comportat. El 90% de la facturació la generen clients estrangers, recorda l’empresa. Per tant, aquests darrers tres mesos, la caiguda d’ingressos ha estat brutal. Se situa en més d’11 milions. Segons les dades que inclou el pla de desallotjament, si l’any passat es van facturar en xifres rodones 16 milions d’euros entre març, abril i maig, enguany només s’han facturat 4,5 milions d’euros.
Els Cachafeiro empleen ara 359 treballadors, vuitanta menys que fa mig any; deuen 6,3 milions a proveïdors i tenen estocats al magatzem productes per valor de més de 22 milions
La crisi derivada de la Covid tensarà la tresoreria i les reserves. D’aquí que també es remarqui la necessitat d’una sortida més tranquil·la per poder aprofitar més temps de suposat alta afluència turística. El Punt de Trobada va facturar el 2018 uns 77 milions d’euros, que van ser 73 el 2019. Amb la caiguda de turistes sobretot espanyols, la facturació també es desplomarà, insisteixen els responsables legals i empresarials d’Execo i Cori, que remarquen els esforços que s’han anat fent, per exemple, en saldar el deute amb proveïdors, que no són pas pocs: uns 4.400 (1.900 espanyols, 511 d’andorrans, 427 de francesos, 28 de portuguesos i 1.498 més de diverses parts del món).
El centre comercial dels Cachafeiro devia 13,8 milions d’euros a proveïdors a final de l’any passat. El febrer ja eren 9,3. Els primers mesos de l’any es va iniciar una negociació amb els subministradors de productes per tal de rebaixar deutes, que ara mateix (en data 31 de maig), en aquest aspecte, estarien quantificats en 6,3 milions. També ha caigut i molt la tresoreria de les societats. Els diversos pagaments que s’han hagut d’afrontar aquests mesos i la reducció d’ingressos han fet que la guardiola que el 31 de desembre passat era de 9,7 milions sigui ara, sempre segons les dades aportades a la Batllia pels Cachafeiro mateix, de 3,1 milions.
Finalment, i per fer-se la idea, encara que costa Déu i ajut, de tot allò que encara queda als magatzems del magatzem per antonomàsia de l’entrada del país pel cantó espanyol, als prestatges de tot el Punt de Trobada hi queden productes, material, per un valor de compra d’uns 22,6 milions d’euros. El valor d’aquest estoc ascendia a final de l’any passat a gairebé 26 milions d’euros. Tot això, més els peribles que els Cachafeiro demanen poder continuar adquirint per vendre, és el que s’hauria d’anar traient en dotze mesos mentre s’acomiaden treballadors i es resolen contractes amb E.Leclerc o amb la Mútua Elèctrica de Sant Julià, per posar dos exemples.
I després -pel mig s'hauran hagut de fer les obres de reparació dels danys causats per l'esllavissada i el tsunami de la Portalada- dos mesos més per desmuntar tot el local i donar de baixa el comerç i que els Mallol en puguin transferir l’arrendament a qui consideri escaient. És clar que Pyrénées està a la primera línia de sortida. I a la d’arribada. Però primer cal que la Batllia, la responsable judicial del desnonament, acabi establint el calendari. ¿Quinze dies o catorze mesos? Evidentment el termini se situarà en el mig. Però cal saber quin serà aquest terme mig.