I és que el judici del cas que va servir a l’administració andorrana de justificant per intervenir BPA i poder triar i remenar en les seves entranyes encara la recta final amb pèrits, sol·licitats per la defensa, certament, que van avalant els sistemes de control i prevenció del blanqueig dissenyats pel banc i, en canvi, no s’ha parlat ni un borrall de l’origen dels diners que movia l’empresari Rafael Pallardó. Zero. Fins al punt que un dels principals advocats defensors ha obert en la sessió d’aquest dimecres, just abans d’acabar-se, la caixa dels trons quan, en exposar el tribunal la planificació de la vista per les properes jornades, ha demanat si no es pensava donar peu al repàs de la documental perquè “no s’ha mirat res del delicte origen”.
És a dir, s’ha examinat del dret i del revés el funcionament del banc, però no s’ha avaluat en cap moment si el diner que s’ingressava a BPA era criminal o no ho era. I si no ho era, com tot sembla indicar, no hi ha cas. No hi ha incriminació possible. L’advocat defensor -i d’altres que s’hi han afegit després- han fet la pregunta tenint en compte, entenien, que els magistrats havien advertit que allò que no es digués en sala no seria tingut en compte. I, per tant, estaven interessats en deixar clar que l’origen del diner era lícit.
El president del tribunal, Enric Anglada, ha deixat clar que a l’hora d’emetre sentència els magistrats ho tindran tot en compte. I que han bussejat, ha dit, en la totalitat del sumari. Però que no es repassarà pas els molts volums que hi ha en la causa i que, en tot cas, les defenses hauran de dir que els interessa exposar i què no. Ja han deixat clar llavors els advocats de les defenses, que hauran de fer fortes observacions i proposar diferents proves documentals per evidenciar que de diner criminal no n’hi havia.
PÈRIT
Perquè, ja s’ha dit, la vista encara la recta final. Aquesta setmana i la que ve, pèrits de la defensa i a partir del 3 de juliol el testimoni dels policies de l’àrea de delictes econòmics. I poca cosa més. Que no és pas poca cosa. En tot cas, amb el pèrit que ha acudit aquest dimecres al judici a petició d’una de les defenses ha quedat clar que “per la mida del banc i pel requeriment normativa, l’estructura estava a un nivell alt quant a disseny” i ha recordat que “tots els experts validen sense salvetats” l’operativa del banc. I els experts volia dir des dels auditors externs a la UIFAnd, per exemple.
“No hi podia haver res greu si no hi ha hagut mai una salvetat”, ha declarat un expert que ha assegurat que les auditories “no eren un bluf per complir l’expedient, si hi hagués hagut alguna cosa s’hauria hagut de veure”
El consultor Abel Bonet ha explicat que “l’empresa ha de tenir el sistema de composició i control com el d’alertes, i l’auditor ho valida” i hi ha afegit que “no tenim cap alerta per informes ni per requeriments de les autoritats” que pronostiquessin que BPA estava fent res mal fet o anòmal. L’expert en compliment normatiu ha declarat davant del tribunal que “no hi podia haver res greu si no hi ha hagut mai una salvetat” i que les recomanacions, que sí que hi eren, s’anaven acomplint en els terminis fixats.
Certament, el fiscal i l’acusació particular, amb les seves preguntes, han mirat de treure ferro al sistema de control que tenia el banc i han vingut a defensar que potser una cosa era la teoria i l’altra la pràctica, però el pèrit en qüestió ha indicat que això no podria ser perquè en algun moment o altre, en el procés de validació extern i independent, haurien saltat algunes alarmes. I ha recordat que les auditories “no eren un bluf per complir l’expedient, si hi hagués hagut alguna cosa s’hauria hagut de veure”.
Comentaris (4)