Prat, que ja al 1979 va participar en l’elaboració d’un estudi sobre l’estat de la conca andorrana, per dir-ho així, ha fet la lliçó inaugural, la conferència plenària. ‘Límits planetaris: l’aigua. Motor i essència de la vida’ ha estat l’estudi presentat per Prat. L’ecòleg ha afirmat, just abans de referir-se els assistents a l’acte que té el suport d’Educació i de l’AR+I i que es fa a l’auditori de MoraBanc, que allò que semblava que hi hauria d’haver aigua per tots costats no serà. “L’aigua deixarà de ser un problema local o regional per convertir-se en mundial o planetari.”
L’ecòleg ha explicat, de forma general, que l’agricultura es quedarà sense aigua o tindrà moltes més dificultats i no “es tindrà tanta capacitat de produir aliments” i també afectarà “els usos lúdics”. Prat ha afirmat que “Andorra es quedarà sense neu”. I, de moment, està clar que “es fon abans i arriba després”. Efectes del canvi climàtic que Àngels Mach ha deixat clar que hi és sí o sí. “L’increment de temperatures és un fet”, ha assegurat la presidenta de la SAC també abans de l’inici de la ponència del catedràtic emèrit. “Puja la temperatura i fa canviar tota la resta”, manté Prat.
L’ecòleg Narcís Prat ha parlat de “clima d’extrems. Ens hem d’adaptar a aquests extrems”
L’ecòleg ha parlat de “clima d’extrems”. “Ens hem d’adaptar a aquests extrems”, ha afirmat el catedràtic emèrit de la UB, que ha lamentat que massa sovint no es pensa en segons què i s’arriba a pensar que “posant el riu entre dos murs de ciment no n’hi ha prou”. Ben al contrari. Prat ha explicat que a València els ponts no se’ls ha endut l’aigua si no les pedres, els rocs, els arbres, tot allò que ha baixat per les lleres. D’aquí que més enllà “d’adaptar-nos a aquests extrems”, també cal fer un urbanisme adequat a l’efecte.
A Andorra “el riu està molt canalitzat i les canalitzacions fan que l’aigua” prengui una força que d’altra manera no tindria. O no tindria tant. En aquest sentit ha posat en relleu la necessitat que els rius tinguis espais on poder reposar. Que les canalitzacions es trenquin cada x metres amb zones inundables on, en cas de necessitat, l’aigua es pugui esplaiar. O el sistema de retenció d’aigua que s’ha fet a Barcelona que, segons Narcís Prat, també ha funcionat d’allò més bé.
CATASTRÒFIC NO, PERÒ SÍ INQUIETANT
Els Debats de Recerca aborden durant dues tardes la qüestió de l’aigua i els reptes de futur des de diversos angles. Els de molts investigadors del país. Científics que han marxat d’Andorra i ja no n’han tornat o que hi treballen i exposen els seus estudis més locals. Aquests debats van néixer el 2006 com una eina per posar en contacte els investigadors andorrans, ha remarcat Àngels Mach. La recerca, ha assegurat el secretari d’Estat d’Educació, Josep Anton Bardina, en l’exposició inaugural ha de ser “rigorosa, pacient i sovint discreta”.
Bardina s’ha referit, és clar, a l’aigua. Ha dibuixat un panorama “no catastròfic però sí inquietant i preocupant”. Davant d’això, ha afirmat el secretari d’Estat, “hem d’actuar junts, hem d’actuar com a país des del convenciment, des de la reflexió i el debat serè i seriós”. Amb tot, cal agafar forces i eines per esdevenir “més savis i menys vulnerables”, ha afirmat Bardina. I mentre Mach deixava clar que “l’aigua és font de vida”, Prat advertia que no cal fer cases a tot arreu. Menys encara, és clar, voler guanyar espai el riu. Perquè arribarà un moment que l’aigua revertirà i s’acabarà empassant tot el guany pretés.