L’esclat del coronavirus ha tocat de forma forta el col·lectiu d’argentins que havien vingut a fer la temporada d’hivern a Andorra. Sense feina i, en una gran majoria de casos, amb el dubte de quan podran tornar al seu país d’origen. Amb una situació similar s’han trobat la Pilar Pádula i el Guido Saracchi. El que havia de ser la darrera etapa de les seves vacances s’han convertit en un malson. Havien de passar el cap de setmana al Principat per després marxar cap a Madrid i, allà, agafar el vol de retorn a Buenos Aires. El tancament de l’espai aeri de decretat des de la Casa Rosada els va estroncar els plans i els ha deixat uns dies atrapats al país, tot i que ara sembla que la situació s’ha reconduït.
La Pilar i el Guido treballen a mitjans de comunicació del seu país. Tenien un mes de vacances i van voler aprofitar-lo per conèixer Europa. El 26 de febrer van arribar a Madrid. Llavors, gairebé ningú donava excessiva importància a aquesta malaltia que ara gairebé ha aturat el món. “Ens van dir que no ens preocupéssim”, recorda la Pilar. Admet que “al principi, no ens ho preníem gaire seriosament, fins i tot rèiem”. En canvi, “ara, resulta que gairebé no podem sortir al carrer”.
Van fer el viatge segons els plans. Lisboa, Londres, Amsterdam, Brussel·les i Paris van ser les diferents parades. Divendres passat van arribar a Tolosa, a on havien quedat amb un usuari de Blablacar per arribar fins a Andorra, on tenen família. “La idea era passar el cap de setmana”, recorda. “Ell venia a esquiar; a les quatre ens va dir que anul·lava el trajecte perquè havien tancat les estacions. Al final, vam acabar trobant un bus”, relata.
La cardiopatia congènita que ha sofert la PIlar afegeix inquietud a la situació generada per l'esclat de la pandèmia
Un cop aquí, les males notícies es van acumular. El seu país anunciava el tancament de l’espai aeri i “Norwegian ens va cancel·lar el vol”. Lamenta que “de totes les trucades que hem fet des de llavors, només ens ha atès un cop; bàsicament per dir-nos que anul·laven el vol i després ens van tallar el telèfon”. De cop i volta es van trobar atrapats a Andorra.
A una situació que ja provocaria estrés a qualsevol persona -no saber com ni quan podrien tornar a casa seva- s’hi afegia un altre problema: el de salut. “Jo pateixo una cardiopatia congènita”, revela Pilar, que a més denuncia que “havíem contractat una de les millors assegurances de viatge i al final tampoc ens responen; ens van dir que ells no cobrien això del coronavirus”.
Aquests dies, han estat allotjats -evidentment, seguint l’ordre de confinament- a casa d’uns amics, originaris de Córdoba (Argentina). Admet, però, que han estat dies viscuts amb “por, desesperació i enuig”. Durant aquests dies, han intentat fer tot el possible per trobar una sortida a la seva situació. “Treballem els dos a mitjans i vam tenir els contactes directes de la cònsol a Madrid. En va dir que era més segur estar a Andorra que no pas a Espanya”, explica. També van fer servir el canal oficial. En fins a quinze ocasions “vam completar els formularis” que s’havien d’agafar de la web del consolat.
El malson, però, sembla que estar a punt de finalitzar. Si tot surt bé, dimarts vinent tots dos tenen plaça a un dels vols llençats per Aerolíneas Argentinas en el marc del programa de repatriació dels, es calcula, 23.000 nacionals del país andí que volen retornar a casa seva i que s’han vist bloquejats per l’esclat de la crisi del coronavirus.
Queden, però, alguns dubtes que encara els inquieten. El primer, com arribaran a l’aeroport de Barajas, a Madrid, punt de sortida de l’avió. També els preocupa, un cop a Buenos Aires, com podran desplaçar-se cap a casa seva, a la Plata. “Almenys ja estarem en el país”, apunta. .
Tot i que, també n’és conscient, l’emergència també serà complicada allà. “Encara veig que al meu país hi ha gent que no està conscienciada; van de festa o a jugar a futbol”, comenta. A banda, entén que, allà, “la sanitat no crec que estigui preparada per afrontar una crisi sanitària”.
Comentaris (2)