El xoc entre el ministeri de Cultura i Gerard Remolins o entre el departament de Patrimoni Cultural i l’empresa RegiraRocs està arribant al límit de l’absurd. A cada pas que fa l’àrea governamental, la bugada perd un nou llençol. Una nova pedra, una altra fita, potser caldria dir en aquest cas. Fins al punt que ‘per fer por’ a l’arqueòleg, la directora general de Cultura, Montserrat Planelles, ha arribat a insinuar aquest dimarts que estan disposats a perseguir tothom qui doni dades que permetin localitzar el Roc de les Bruixes, a Canillo. Vaja, que si vostè fa una foto i la comparteix a Instagram, per exemple, juntament amb geolocalització pot ser que se li presenti na Planelles a casa. Que el/la vingui a buscar.
Remolins, un dels arqueòlegs més actius del Pirineu i que no en deixa passar ni una al ministeri, està advertit de sanció si no retira la informació que té abocada a la xarxa sobre el gravat rupestre. Planelles li va enviar una carta ara fa quinze dies amenaçant-lo d’obrir-li un expedient sancionador si justament en un parell de setmanes no eliminava les dades sobre el Roc de les Bruixes. L’ànima de RegiraRocs ha respost aquest dimarts la missiva de la directora general de Cultura amb un parell de pàgines el resum més senzill del qual seria que el ministeri s’hi posi fulles. És que per faltar-li, a la carta de Planelles, més enllà del sentit li mancava fins i tot la data.
Planelles porta fins al límit de l’absurd la defensa de l’avís igualment absurd que es retiri d’Internet tota informació sobre els gravats rupestres
La resposta de Remolins, per escrit, s’ha donat el mateix dia que Planelles, aprofitant un compareixença pública per una altra qüestió, també ha volgut dir la seva sobre la ‘cacera de bruixes’. Al ministeri no li agrada ni poc ni gens que un empresari privat del sector els posi tan en evidència com ho està fent Remolins, que en la seva carta ve a recordar que encara sort en tenen d’ell i d’altres arqueòlegs que sovint detecten abans que el departament els desperfectes de què poden ser víctimes els elements del patrimoni. La directora general de Cultura ha mostrat amb la premsa el mateix tacte evidenciat amb Remolins. Si per una regla de tres fa el mateix amb el patrimoni…
Montserrat Planelles ha insistit que l'article 38 de la Llei de patrimoni cultural estableix que és "competència" del ministeri "autoritzar la informació i difusió del patrimoni cultural". I com que el ministeri "no ha autoritzat" que l'empresa Regirarocs faci difusió de la localització del Roc de les Bruixes (a través de diverses plataformes d'Internet), ha procedit a enviar la carta de la qual s’han fet ressò la immensa majoria de mitjans, l’Altaveu inclòs. Si la competència és del ministeri, el ministeri té la competència, ha vingut a dir la directora cultural, que ha assegurat té l’obligació de vetllar perquè no es faci una difusió “excessiva” del patrimoni, una situació de la qual, en la seva missiva, Remolins gairebé riu per no plorar.
La directora de Cultura ha plantejat que, a diferència d'altres jaciments també protegits, el Roc de les Bruixes no està obert a la visita pública. Solemne absurditat tenint en compte que està a l’aire lliure, enmig de la muntanya i sense cap mena d’impediment -diguin-li reixa, diguin-li tanca, diguin-li cadenat- que en privi l’accés. Però és que Planelles s’ha mostrat esperpèntica en tota la seva extensió. Fins i tot tenint-se-les amb algun periodista que li recriminava l’actitud del ministeri. Planelles, que ha oblidat els seus orígens professionals al Principat en mitjans de comunicació, està resultant la major difusora del Roc. De les bruixes.
Patrimoni cultural descarta tancar el roc canillenc perquè “no hi posarem dos policies” però en canvi afirma que no està obert a la visita pública
"Són gravats on si s'hi s'actua és irreversible", ha manifestat en relació a possibles actes vandàlics Planelles. El Roc de les Bruixes "és un jaciment vulnerable, Patrimoni Cultural vol controlar l'accés públic, té competències i està obligat a fer-ho", ha afegit. De fet, ha recordat que des del ministeri "estem fent constantment denúncies a la policia" per actes vandàlics contra espais protegits del país. Planelles, que ha descartat per ara tancar el roc gravat rupestre perquè “el que no farem serà posar allà dos policies”, ha obviat per exemple, com li recorda Remolins en la seva carta, que una bona part de la tasca de seguiment i protecció que ha de fer l’administració l’assumeixen de rebot les empreses privades.
“Les visites periòdiques han assegurat el monitoratge i la detecció a temps de possibles alteracions en l’espai com les que els he advertit en ocasions anteriors al Camp del Colomer, la Balma del Lluncí o el cementiri de Santa Coloma”, explica Remolins en la seva carta en què explica, per exemple, que de dades i informació sobre el roc se’n pot trobar molta i arreu. I que la localització de l’element patrimonial, per exemple, la té anotada fins i tot el comú de Canillo en el seu pla urbanístic. Un pla urbanístic que és públic i accessible per Internet. Segurament el cònsol canillenc Josep Mandicó ja de tremolar. I tots els instagramers. Tant com en Remolins, que acaba la seva missiva amb un: “Tenint en compte el que us acabo d’exposar no considero procedent el seu requeriment, ni l’advertència de la possibilitat que se m’obri un expedient sancionador sense més fonament ni més concreció en el suposat incompliment de la Llei. Per tant, seguiré desenvolupant com fins ara les activitats professionals que duc a terme”.
I el ministeri seguirà amb els seus dots mal girbats de policia. D’agent de la TIA. De Mortadelo i Filemón. Una cosa que fa riure per no plorar. Reis de l’absurd. Bruixes amb roc o sense. Això sí… les visites als gravats rupestres pujaran com l’escuma. La millor campanya de promoció. Encara que sigui anant contra Instagram.