La sala administrativa del Tribunal Superior acaba de desestimar -validant la resolució de primera instància- la pretensió d’una ciclista de rebre una indemnització pels danys i perjudicis que va patir arran d’una caiguda el 21 de juliol del 2019 a la carretera general CG-3, just a l’encreuament que porta cap a Sorteny. La noia, la ciclista, posava en relleu la incongruència que al seu entendre protagonitzava la Batllia en reconèixer que va caure per culpa d’una rasa però que no li havia atorgat la indemnització pretesa.
Però el Tribunal Superior diu que tot plegat és correcte. I que la resolució de primera instància, encara que pugui semblar contradictòria, no ho és. Perquè si bé és cert que hi havia una rasa, l’element clau va ser la maniobra de l’esportista. Fins a tres cossos distints van informar sobre l’accident. Els bombers, el servei de circulació d’Ordino i la policia. Els dos informes primers poc es van mullar.
“El mínim desnivell de la rasa no va ser la causa determinant de l’accident, sinó la conducció de l’interessada, la qual és una ciclista experta que, en aquelles dates, s’estava preparant per fer un triatló amb un entrenador personal”
“El document més rellevant a l’hora de determinar les causes de l’accident és l’atestat de la policia, ja que incorpora fotografies del lloc on es va produir, així com recull les manifestacions de diversos ciclistes que havien passat pel lloc dels fets, que es refereixen a l’existència d’una rasa que provoca al passar per sobre un sotrac al manillar de la bicicleta, que pot fer perdre l’equilibri del ciclista i va provocar la seva caiguda.”
La sala que ha desestimat l’apel·lació de la ciclista, que evocava la responsabilitat de l’administració pel suposat manteniment indegut de la xarxa viària, manté que “la rasa no va ser la causa idònia o adequada per produir l’accident, sinó la maniobra que va realitzar la interessada, que va procedir a l’avançament del grup de ciclistes del qual formava part, de manera que circulava a una velocitat superior a la mitjana”. Resulta també rellevant, recorda el tribunal, “el fet que cap dels altres membres del grup hagués patit cap incidència per l’existència de la rasa, i que tampoc s’haguessin registrats altres accidents al mateix lloc, excepte una caiguda protagonitzada uns mesos després per part d’una ciclista amb poca experiència, que va frenar de cop i va sortir llançada per davant de la pròpia bicicleta”.
I encara la resolució recentment dictada insisteix en tot plegat. “El mínim desnivell de la rasa no va ser la causa determinant de l’accident, sinó la conducció de l’interessada, la qual és una ciclista experta que, en aquelles dates, s’estava preparant per fer un triatló amb un entrenador personal, segons l’informe mèdic incorporat a les actuacions.” Per tant, ni tan sols una concurrència de culpes no accepta el tribunal. En fi, que la ciclista havia d’haver adaptat la seva conducció a l’estat de la calçada. I d’una rasa que malgrat ser mínima es veia.
Comentaris (1)