A cremar-ho tot

A Remolins, que ha exhibit múscul i moltes maneres en el moment de fer rodar la falla -com ho han fet també el cònsols d’Andorra la Vella i Sant Julià, David Astrié i Josep Majoral, respectivament, o el cap de l’oposició parlamentària i líder de Concòrdia, Cerni Escalé-, només li ha faltat deixar anar un “a cremar-ho tot”. Segur que de ganes no n’hi faltaven. L’arqueòleg i enguany fallaire major -Rosa Sabaté li ha donat el relleu- ja se sap que es calla poques coses. Però el seu parlament d’acceptació de càrrec, per dir-ho d’alguna manera, ha estat ple de perles. Tota una declaració d’intencions. Sense papers però gens improvisada. I els polítics bocabadats. Algun deu haver temut acabar a la foguera i tot.

El síndic general ha recordat que històricament l’estiu “era època d’abundància” i ara ha passat a ser un temps “de regeneració” que s’aprofita per “divertir-se, per preparar-se per un llarg hivern”

I és que l’acte s’havia iniciat amb l’arribada de la flama que enguany duien els amfitrions, la parròquia d’Escaldes. S’ha repartit el foc que encendrà les fogueres i les falles a tots els representants parroquials. I després, mentre la cap visible del Centre de la Cultura Catalana, Teresa Cabanes, feia de mestra de cerimònies, ha estat el torn del síndic general, Carles Ensenyat, que s’estrenava en el càrrec i, pràcticament també, s’ha estrenat en l’art de fer rodar les falles, en què alguns dels polítics -els massanencs Olga Molné i Guillem Forné- han evidenciat també estar en forma.

Ensenyat ha parlat del foc de Sant Joan com el de l’inici de l’estiu i, alhora, del “final de curs, de final de temporada” que ha de permetre recuperar forces per iniciar “una nova temporada després”. El síndic general ha recordat que històricament l’estiu “era època d’abundància” i ara ha passat a ser un temps “de regeneració” que s’aprofita per “divertir-se, per preparar-se per un llarg hivern”. La principal figura institucional parlamentària també ha fet referència al fet que les falles d’Andorra i la de la resta de poblacions “germanes del Pirineu” gaudeixen del reconeixement de la Unesco.

“VISCA ‘EL QUILLO’”

Per reconeixement, també, el que han fet els fallaires del Puial i d’Andorra la Vella a una de les ànimes de la festa traspassat sobtadament l’agost passat, Josep Antoni Marquilló, ‘Quillo’, fallaire i escudellaire i tantes altres coses tal i com ha quedat clar en la glossa que se li ha fet públicament i que els seus familiars han agraït emocionats. Marquilló “era com una formigueta que no parava de treballar” i que gastava “una puntualitat britànica”. Va ensenyar a fer falles a la immensa majoria dels fallaires que recorren el Sant Joan i el Sant Pere per tot el país.

Els fallaires del Puial i d’Andorra la Vella han fet un sentit reconeixement a una de les ànimes de la festa traspassat sobtadament l’agost passat, Josep Antoni Marquilló, ‘Quillo’, fallaire i escudellaire i tantes altres coses, “una formigueta que no parava de treballar”

“Un personatge trempat i que no dubtava de posar una mica més de menjar” als plats dels estudiants del Lycée, també, han recordat els seus companys fallaires, que han explicat que tot sovint encara ara es demanen “¿com ho hagués fet ‘el Quillo’”?. Després de les anècdotes, dels records entregats als seus familiars i de l’agraïment públic que ha pronunciat el germà de Josep Antoni, i després també d’un fort “visca ‘el Quillo’”!” seguit d’un sonor aplaudiment, ha estat el torn del relleu de fallaires.

El nou fallaire menor, Iu Blasi, s’ha mostrat d’allò més emocionat en agrair el suport dels seus pares i germanes. O del seu tiet, un Èric Almeyda que li ha lliurat la capa com a nou cap dels petits fallaires. Tots dos han viscut un moment especial. Però el moment de més calat, de més contingut polític fins i tot, encara havia d’arribar. Rosa Sabaté ha passat el relleu a Gerard Remolins. Andorra la Vella passava el foc a Escaldes. I a fe de Déu que el nou fallaire major l’ha agafat. I d’allò més bé.

Remolins, que s’ha mostrat a la plaça tan reivindicatiu com ho fa quan defensa els seus projectes arqueològics, ha dedicat la primera roda a Marquilló, també. Però abans ha pronunciat un parlament que les autoritats haurien d’haver-se anotat, justament, a foc. Ha anat mostrant agraïments, emocions contingudes, i ha arrencat una vegada ha dit que li demanaven que digués com se sentia. Què senti. Ai làs, el que li han demanat.

“EL FOC QUE ÉS DE CANVI”

Ha assegurat que davant el dubte de no saber què dir, ha acudit al diccionari. Per fallaire s’entén aquell que transporta el foc. “El foc que és de canvi”. I per major… major “també vol dir gran. Però jo no em sento més gran”. De fet, ha explicat, la capa la sentia petita tot i que li anava gran. Petita perquè hi hauria d’encabir, ha explicat, tots els companys del grup que el van ajudar a trobar l’argolla a Incles que li ha permès ser fallaire major. Petita per poder encabir-hi sota tots els grups, associacions… tota la gent que “continua mantenint les festes i les tradicions”. De fet, Remolins ha celebrat veure moltes cares noves a la plaça.

I ha estat quan ha parlat de capes que ha enganxat els polítics, pràcticament tots, amb els pixats al ventre. Els seus companys alguna cosa deurien saber. Però no deurien tenir-les totes en què Remolins realment s’arrencaria en públic. A la plaça sols hi faltava el seu cosí. El cosí d’en Remolins. Si Xavier Espot hagués estat a l’acte, hauria estat com fer ple al quinze. En efecte, el fallaire major és el cosí del cap de Govern. La situació és de domini públic. I bona part del públic, dels assistents, potser avui firmarien un canvi de cromos. Caldria, això sí, cremar-ho tot abans.

Però Remolins, Gerard, s’ha arrencat a base de bé. Ha recordat que això de les capes és per als superherois. I ha explicat que ell no se’n sent pas cap, de superheroi. “Els superherois són els que tot i tenir dues feines no arriben a final de més. Els superherois són aquells que tot i haver nascut aquí han de marxar del país perquè no poden pagar els lloguers excessivament alts. Els superherois són tots aquells que vénen aquí a treballar i no poden fer reagrupament”. El fallaire major feia petits els polítics que tenia a la vora.

“Els fallaires majors són tots aquells que intenten canviar les coses”, ha proclamat un ovacionat Gerard Remolins

Carles Ensenyat, Conxita Marsol, David Astrié, Berna Coma, Sandra Codina, Cerni Escalé, Carine Montaner, Maria Àngels Aché, Marc Magallón, Meritxell Alcobé, Mònica Bonell, Rosa Gili, Olga Molné, Eva Sansa, Josep Majoral… i d’altres. Palplantats. Escoltant per bé i per mal com d’alguna manera o altra el fallaire major els engegava a rodar. Els enviava a la foguera. Amb cara de pomes agres alguns. La majoria. A diferència, ha dit Remolins, d’aquella gent que malgrat els problemes i les dificultats “han de somriure” i tirar endavant.

En fi: “Els fallaires majors són tots aquells que intenten canviar les coses.” I s’han fet el silenci entre els polítics, uns quants, la majoria, i s’ha deixat sentir sense embuts, sense dubtes, l’ovació de la platea. De la ciutadania, de la gent del carrer. Si el discurs fossin urnes, a la plaça del Consell General aquesta nit de Sant Joan, potser, hauria cremat tot.