Tot va començar el 2019, quan un representant d’una immobiliària va mostrar a la dona un pis, un traster i una plaça d’aparcament que es trobaven en un bloc d’un edifici d’Ordino. Durant el mes de juliol, es va formalitzar amb un contracte privat de compravenda dels béns i es va fer l’escriptura pública davant del notari. El que la dona no sabia, és que en aquell moment estava adquirint una plaça d’aparcament diferent de la que havia visitat i, per tant, va continuar estacionant el seu vehicle en aquell indret. Un dia, però es va trobar el cotxe ratllat i una nota de què aquella plaça era la propietat d’una altra persona.
Així doncs, va decidir interposar una demanda contra la immobiliària argumentant que havia estat víctima d’un engany i assenyalant que si hagués sabut que la plaça que estava adquirint era aquella, no hagués procedit a la compra del pis. Tot i que l’altra part va reconèixer el seu error, no va arribar molt lluny, ja que el Tribunal de Batlles la va desestimar. Es va considerar que l’acció de la dona contra la immobiliària no podia prosperar perquè existia una manca de legitimació passiva, ja que la relació contractual era entre la dona i el venedor, és a dir la propietat de les unitats immobiliàries venudes i no la de l’intermediari, qui apunten que en tot cas hauria de respondre enfront del venedor. Així mateix, la resolució considera que no queda provat que l’engany perpetrat li hagués ocasionat un perjudici més enllà de la comoditat que la plaça que havia adquirit era més gran. I pel que fa a la resolució de la Sala Civil del Tribunal Superior, han decidit desestimar el recurs presentat apuntant que tot i que es produís un error, no es va poder demostrar que aquest hagués causat un dany substancial que justifiqués una indemnització.
Comentaris (2)