Anem a pams. I ja tornarem a la custòdia per fer-ne quatre o cinc pinzellades més. Però comencem per allò que es recupera. La processó del Corpus Christi. La parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida d’Encamp l’ha recuperat gràcies a l’activitat de voluntaris i feligresos. En la recuperació d’aquesta tradició hi participaran una cinquantena de voluntaris i operaris del comú. Quins voluntaris? Doncs des de catequistes a infants que enguany celebren la primera comunió. I les veïnes i els veïns de la zona de la Mosquera, per on transcorrerà el pas de la processó, guiada per mossèn Toni Elvira.
La processó es posarà en marxa al punt del migdia de diumenge amb una missa especial a Sant Miquel de la Mosquera. Tres quarts d’hora després s’iniciarà la desfilada, impulsada per una cinquantena de persones, en direcció al carrer de Sant Miquel
La processó es posarà en marxa al punt del migdia de diumenge -sí, passat el Corpus, és el que hi ha- amb una missa especial a Sant Miquel de la Mosquera. Tres quarts d’hora després s’iniciarà la processó en direcció al carrer de Sant Miquel. Es faran quatre parades entre dit carrer, el de la Mosquera i el de Cavalles. Cada parada comptarà amb un altar -que munten els veïns- i finalment en arribar a l’església de nou (vint minuts després de la 1 del migdia aproximadament) la comitiva passarà per sobre d’una catifa feta d’encenalls de fusta pintada i decorada amb sanefes i al·legories al Santíssim Sagrament.
Com s’ha apuntat anteriorment, en aquesta processó també hi prendran part els infants que enguany han fet la primera comunió, mudats amb el vestit de la comunió. Ells seran els encarregats d’anar obrint el pas de la comitiva (acompanyats en tot moments dels seus pares, mares o tutors). Els infants llançaran pètals de flors, anunciant d’aquesta manera l’arribada del santíssim, que durà el rector de la parròquia, l’esmentat Toni Elvira, que desfilarà sota tàlem. També ocuparà un lloc primordial, s’ha dit ja, la custòdia de mitjan segle XVIII.
L’ostensori fet per realçar la Sagrada Forma fou fabricada, en el cas de la d’Encamp, per adaptar-se al peu de la veracreu. Un estoig de fusta, pentagonal, amb un gravat al foc de l’escut d’Encamp i la inscripció ‘Sea obra per Encamp any 1755’ dona la cronologia de la peça. Sobre la peça que es lluirà diumenge durant la processó del Corpus Christi hi ha força docimentació. Per això es pot suposar, es té clar, vaja, que l’element de plata daurada el deuria fer l’argenter de Puigcerdà Francisco Reynes. No va ser l’única peça ‘encampadana’ que va treballar en or i plata.
L’argenter ceretà va rebre el 1755 30 lliures i 10 sous “per un calse nou, copa de l’altre calse i lo vericle”. Més encara, segons la documentació recollida en la bibliografia que recull els principals detalls de l’ostensori d’Encamp, de 33 centímetres d’alçada i 25 centímetres d’amplada, el reverend Pere Aldosa, vicari perpetu d’Encamp va donar sis doblers -això són 33 lliures i 12 sous barcelonins- que havia deixat el reverend Joan Sagalàs en els seu testament per fer el vericle sobre el qual es va muntar la custòdia.
En fi, en aquella època, una bona dosi de diners. I per a l’època actual, una peça no única però gairebé, de dos segles i tres quarts que tornarà a guanyar protagonisme. Com el Corpus, que reneix en forma de processó a Encamp aquest diumenge.