El sistema electoral francès és a dues voltes. En el cas del president, a la primera s’escullen dos candidats i a la segona un d’ells serà l’elegit per dirigir el país i com a Copríncep d’Andorra. L’actual, Emmanuel Macron surt com a favorit tot i que no ha confirmat encara la seva participació als comicis. Tot indica que hi serà present i que passarà a la segona i decisiva volta. El dubte és contra qui. Cinc aspirants ja han quedat fora de la cursa, un d’esquerra i quatre ecologistes: Stèphane le Foll, Delphine Bato, Jean-Marc Governatori, Eric Piolle i Sandrine Rousseau.
Marine Le Pen, Anne Hidalgo i Jean-Luc Mélenchon ja han confirmat la seva participació
Les primàries que encara s’han de celebrar acabaran de fer net. Pel moment i entre els que continuen hi ha noms com els de Marine Le Pen ( extrema dreta o radical), Jean-Luc Mélenchon (extrema esquerra o radical), Anne Hidalgo (socialista i alcaldessa de París), Yannick Jadot (ecologista), Xavier Bertrand ( dreta), Michel Barnier (dreta), Valérie Pécresse (dreta), Eric Ciotti (dreta) Nicolas Dupont-Aignan (extrema dreta), i Arnaud Montebourg (esquerra).
Entre aquests noms amb carrera política i alguns exministres, ha sorgit el d’Éric Zemmour. Articulista del diari Le Figaro, jueu no practicant de família algeriana, xovinista i ultraconservador és l’estrella emergent de política de dretes a França. Ha publicat el llibre ‘La France n'a pas dit son dernier mot’ i el promociona cada dia a les emissores de ràdio, a la televisió i a la premsa.
Una de les seves propostes en el programa electoral és obligar a donar noms francesos als nens francesos com va fer Napoleó amb la llei de 1803, per tant prohibir que es puguin dir, per exemple, Mohamed. Un any crucial en l'evolució de Zemmour va ser el 2006, quan va publicar ‘El primer sexe’, un al·legat provocador contra el feminisme i una afirmació de la virilitat, que ell veu com un valor en crisi que cal preservar.
Diu Zémmour: "Estem creant generacions d'homosexuals i impotents". Des d'aquest moment, va convertir-se en un polemista de les idees més tronades i ultres, i alhora en una figura de platós i tertúlies. Tan ell com Marine Le Pen han estat rebuts aquest any pel primer ministre hongarès, el dretà Viktor Orbán.
La seguretat serà un dels eixos de la campanya electoral
A la campanya de les eleccions del mes d’abril vinent, la seguretat serà un dels eixos, en què es dona per fet que Macron buscarà la reelecció. L’aspirant més ben situat pel partit conservador Les Républicains, Xavier Bertrand, ha proposat una pena automàtica d’un any de presó en ferm per als agressors de policies.
Una part dels partits d’esquerra, en canvi, prefereixen assenyalar l’ús excessiu de la força per part d’alguns policies, especialment contra joves i minories. Macron ha anunciat la creació d’un mecanisme de “control parlamentari” que avaluï l’acció dels agents, perquè “no s’ha de témer perquè hi hagi més transparència”. El president ha anunciat una reforma a fons de la seguretat, i que té com a mesura estel·lar duplicar la presència d’agents als carrers en deu anys.
Això se sumarà a “inversions històriques” en equips, vehicles i edificis, amb un augment de 1.500 milions d’euros del pressupost del ministeri de l’Interior el 2022, dels quals 500 milions aniran destinats a l’aplicació d’aquest nou projecte de reformes. A més, va demanar que per al 2023 ja estiguin operatives les denúncies per internet, i que hi hagi més atenció a les víctimes, especialment a les de violència masclista. El president ha anunciat també multes automàtiques directes per castigar les ocupacions il·legals d’edificis o terrenys.