Tot i deixant clar que alguns dels arguments emprats per la fiscalia espanyola no li van del tot malament -“no em desagrada l’escrit de la fiscalia”, ha afirmat en tancar el passatge que ha dedicat a aquesta qüestió-, ha mostrat la seva estranyesa perquè el ministeri públic insisteix moltíssim en “fets residuals” del ‘cas Emperador’. Elements que “no s’han acreditat i sobre els quals no hi ha ni indicis”. Ha deixat clar que a Espanya, de delicte fiscal, la trama de Gao Ping n’hauria fet, però a partir d’aquí “es descriuen fets que no es poden acreditar” i es remarquen i es tornen a remarcar quan els jutges, els tribunals, ja els han tombat del tot.
“La fiscalia general andorrana i l’espanyola aquests temes els tractaven” i es deuria arribar a una entesa, ha vingut a dir el defensor, per intentar fer colar alguns dels delictes que s’insinuaven -que si prostitució, que si suborn…- perquè “si no existeixens aquest delictes mínimament a Espanya, aquesta causa cau aquí”
Però tot plegat porta a pensar que hi ha sinergies entre fiscalies. “La fiscalia general andorrana i l’espanyola aquests temes els tractaven” i els uns i els altres “es trobaven per parlar de temes comuns” i es deuria arribar a una entesa, ha vingut a dir el defensor, per intentar fer colar alguns dels delictes que s’insinuaven -que si prostitució, que si suborn…- perquè “si no existeixens aquest delictes mínimament a Espanya, aquesta causa cau aquí”, ha remarcat. D’aquí que “s’empentava allò que no era evident per part de la fiscalia”.
Alhora, l’advocat de diversos dels acusats, també ha remarcat que mai s’han posat davant el Tribunal de Corts cap de les persones que suposadament eren tant dolentes i respecte dels quals els gestors i bancaris de BPA haurien d’haver sospitat des de l’inici. “Perquè no els hem tingut a aquí, aquestes persones clau per conèixer l’origen dels fons.” I és que ni tan sols no ha declarat el principal protagonista de tot plegat i home respecte l’operativa bancària del qual gira tot el cas, l’empresari Rafael Pallardó.
L’advocat, com altres dels seus companys, ha ressaltat que al final, tot plegat s’intenta sustentar en “un resum d’algú que ha llegit el que altres han sentit dir que ha vist un quart”. En fi, tot enganxat en pinces. “Han passat onze anys” des de l’esclat del ‘cas Emperador’ i “em costa de creure” que hi hagi “una cosa diferent” al delicte fiscal. I a més, sent clar que almenys el 90% del negoci era lícit, “quina part del suposat diner il·lícit, a grosso modo, hauria passat per BPA?”
Comentaris (1)