La reunió de poble de la candidatura d’Andorra la Vella ha esdevingut una mena d’acte de final de campanya dels demòcrata-liberals. Cert que ha estat la trobada de la capital i que hi havia menys gent segurament que a l’acte d’Escaldes. Però el centenar i mig llarg de persones que omplien les primeres rengleres de butaques del Teatre Comunal han estat testimoni sense excepció del poder de Conxita Marsol. Sobretot aquells que hi han treballat aquests darrers quatre anys han estat constantment referenciant-la. I ella no s’està, amb perdó, d’hòsties.
“Hem de continuar amb aquest impuls que hem tinguts aquests anys”, “vull continuar treballant amb la mateixa intensitat, la mateixa responsabilitat”, ha remarcat la cònsol i candidata en els dos moments en què ha pujat a l’escenari. Amb la majoria sortint, i amb l’equip amb el qual vol continuar. Conxita Marsol ha tingut fins i tot temps per desafiar els adversaris: “Hem transformat l’avinguda Meritxell; ho dic; n’estem orgullosos”. I ha assegurat estar orgullosa d’haver-ho fet en quatre mesos. I encara hi ha afegit: “Si hem de fer estudis per fer estudis d’estudis ni posarem mai cap pedra ni tirarem endavant.”
El número 2, com algun altre candidat -Miquel Canturri, per exemple- ha destacat l’alt volum de porta a porta fet durant una campanya “dura i tensa” en què han visitat el 85% dels electors
De Marsol n’han parlat l’excònsol menor i actual secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Marc Pons. S’hi ha referit l’exconsellera i ara ministra d’Educació, Ester Vilarrubla. La radiografiada també l’actual número 2 d’En Comú per Andorra la Vella, David Astrié. Pons ha assegurat que la cònsol treballa “de sol a sol”. I surt a escombrar i a recollir la brossa abans que ningú. Metafòricament, és clar. L’excònsol ha assegurat que “la Conxita segueix amb la seva energia”, “ha treballat d’una forma incondicional”. “És exigent, és passional, però la Conxita també sap que sense l’equip res no és possible”. Pons ha reconegut, i li ha donat després la raó Marsol, no pas algunes enganxades.
En gran mesura, l’energia que han assegurat tots els candidats que tramet ara la parròquia és l’energia que fa trempar, benentès, la cònsol. “Hem recuperat l’orgull de capital, ara mantenim-lo i continuem la feina ben feta”, ha esmentat el conseller i candidat Alain Cabanes. De fet, juntament amb el ‘marsolisme’, la segona gran pota de tot plegat ha estat aquesta idea leit motiv que Andorra la Vella ha deixat de ser “fosa”, “gris”, per esdevenir “engrescada”, “acollidora”. També Astrié, que ha estat l’encarregat de desgranar els trets essencials del programa, un programa que ja ben poc importava, s’ha apuntat a la transformació que a parer de la formació ha sofert la parròquia.
El número 2, com algun altre candidat -Miquel Canturri, per exemple- ha destacat l’alt volum de porta a porta fet durant una campanya “dura i tensa” en què han visitat el 85% dels electors. I després d’assegurar que “l’hem posat guapa”, a la ciutat, o que “hem recuperat l’orgull i la capitalitat”, ha dit mig seriosament mig en broma que ara, del que es tracta, és de “veure si aconseguim fer venir la Shakira”. Més seriós ha assegurat que “el projecte de fa quatre anys no era de quatre anys sinó de vuit”. I ha donat pas, per segon cop durant la trobada, a la líder tot citant una frase de l’expresident uruguaià Pepe Mújica que diu que “el poder no canvia les persones sinó que sols revela com són”. I així ha assegurat que després de quatre anys Marsol és “més sensible, més propera i sempre, sempre, sempre pensa en Andorra la Vella”.
Astrié es reivindica progressista i Vilarrubla i la candidata d’SDP Meritxell Pujol justifiquen el pacte a tres bandes per ser “una suma de persones” i un exercici de “democràcia pura i dura”
Marsol ha tancat l’acte repartint joc. És a dir, donant pas a tots els membres de la candidatura perquè es presentessin. Cadascú a la seva manera. Cadascú com ha cregut convenient. Alguns ressaltant la seva joventut, d’altres el seu origen polític. Perquè la justificació de la unió a tres bandes, i sobretot la incorporació al pacte dels progressistes d’SDP també ha estat present en l’acte. A banda de ser blaugrana fins al moll de l’os, David Astrié ha deixat clar que ell també se sent progressista. Abans, ja la ministra Vilarrubla havia assegurat que l’aliança -beneïda per la tropa d’SDP observant amb Jaume Bartumeu qualssevol moviments des de mitja platea, mig refugiat, per no ser ‘caçat’ altra volta amb Jordi Gallardo, aquest ben endavant, al costat- que la coalició denominada del clip “va més de sumar voluntat que de dogmatismes ideològics”, “no va de sumar sigles sinó de sumar persones”.
La candidata socialprogressista Meritxell Pujol -número 5 de la llista d’En Comú per Andorra la Vella- hi ha fet èmfasi també assegurant que amb el pacte, “el que estem fent és democràcia pura i dura” perquè “tots estimem la parròquia”, tots plegats han deixat ideologies de banda i “veureu que podem treballar tots junts i podem fer molt bona feina”. Això és el que vol, també, Conxita Marsol que, com David Astrié, té la sensació d’examinar-se. De passar la revàlida. El número 2 reconeixia que aquest cop està més neguitós que fa quatre anys. També Marsol. Perquè com fan els ‘memes’, Marsol ja no és només la Conxita. És Conxita I d’Andorra la Vella. I si perds però tens corona, és una cosa, ara, si t’estampes amb corona posada et pots punxar. I molt.