La taula rodona s’havia desenvolupat tal com s’esperava. Hasler havia explicat els avantatges que havia suposat per al seu país formar part de l’Espai Econòmic Europeu, especialment en l’àmbit econòmic. L’escoltaven entre el públic representant de la majoria de forces polítiques, tant les favorables com les contràries a l’acord amb la UE; del món empresarial i d’altres àmbits. El missatge, no es pot negar, havia satisfet les expectatives dels representants de Govern, amb Xavier Espot al capdavant. Tampoc es pot obviar que la idea era exposar un exemple d’èxit del que pot suposar dir ‘sí’ al conveni amb l’organisme comunitari.
Arribava, però, el torn obert de preguntes. El moment en què la moderadora donava pas als assistents, que podien intervenir i fer les seves demandes als protagonistes dels actes. A banda de Hasler, hi havia l’ambaixador Pascal Schafhauser i Romina Schobel, directora adjunta de la Unitat de Coordinació de l’Acord amb l’Espai Econòmic Europeu del Principat de Liechtenstein. I Holbach ha estat el primer a aixecar la mà per demanar la paraula.
L’inici de la intervenció ja ha generat certa sorpresa. El cònsol honorari ha intentat fer-la en alemany, idioma que domini perquè és originari d’aquell país. I, també, és l’idioma oficial de Liechtenstein. La moderadora, la periodista Noemí Rodríguez, però, l’ha hagut d’aturar. El motiu? L’acte ha estat en gran part en anglès i hi havia traducció simultània al català, però no pas des de la llengua germànica. Per això, ha acabat canviant l’idioma a l’anglès.
I aquí és on ha aixecat encara més la sorpresa -i potser en algun dels assistents alguna cosa més-. Ha anunciat que faria dues preguntes i, en la primera, ha interrogat la delegació tot demanant qui havia pagat el viatge a Andorra. Després d’un primer moment d’astorament, Hasler li ha deixat clar que la visita es devia a una invitació que havia cursat la seva homòloga, Imma Tor. I, com es fa habitualment en aquests casos, el cost del desplaçament l’assumia el govern del seu país i l’andorrà sufragava les despeses de l’estada.
Que la pregunta ha trastocat algun esquema ha estat evident des del primer moment. I, de fet, que ha generat malestar, també. Una estona més tard, l’ambaixador Schafhauser intervenia per respondre una altra qüestió feta des del públic i, abans d’entrar en matèria, ha fet un comentari de broma però, també, amb certa sensació de retret. “Abans m’agradaria dir que jo també m’he pagat el viatge”, ha apuntat.
Queda clar, doncs, que la intervenció del cònsol honorari no ha estat especialment ben rebuda. De fet, els comentaris posteriors d’alguns dels assistents així ho reflectien. De la sorpresa a la incomprensió. I, això sí, la certesa que el diplomàtic, justament, no havia estat gaire diplomàtic.
Comentaris (5)