González va considerar que els 100.300 euros del preu del xalet era una molt bona proposta. Calia arribar a un acord, però, amb la família ocupant de l’habitatge. I, abans, Solvia pressionava perquè abonés les arres per comprometre la compravenda. Segons González, va demanar a la família que ocupa el xalet la possibilitat d’accedir a l’habitatge per poder fer una taxació. Amb una de les filles de la família hauria arrancat un acord (per visitar l’immoble, amb l’aigua tallada per part de l’ajuntament) i, en conseqüència, va abonar els 10.000 euros a la filial de Banc de Sabadell.
Finalment, la família ocupa li va dir que no acceptaven que entrés ningú a l’habitatge, que així els ho havia recomanat l’advocat i que ja podia haver triat una altra casa per comprar. “Jo li vaig explicar que no era milionari, que no tenia accés a un habitatge de 250.000 euros i que si calia que s’estiguessin un temps més a l’habitatge mentre s’arreglava que se’n podia parlar.” Però no hi va haver acord per poder accedir al xalet i a partir d’aquí, González, assegura, es va posar en mans d’un advocat de Tarragona.
“Jo li vaig explicar que no era milionari, que no tenia accés a un habitatge de 250.000 euros i que si calia que s’estiguessin un temps més a l’habitatge mentre s’arreglava que se’n podia parlar”
Veient la situació, l’advocat va explicar al conseller comunal que deixés de mantenir contacte directe amb la família ocupa i que ja buscaria una empresa per aconseguir que fes fora els ocupants. Marc González va intercanviar diversos missatges via WhatsApp amb la matriarca de la família que habita al xalet, la Paqui, i al final li va comentar que s’havia posat en mans d’un advocat que li havia recomanat una empresa de desocupació. Suposadament, aquí la família s’hauria espantat i hauria buscat un suport més actiu encara del sindicat reusenc.
Mentrestant, manté González, quan l’advocat que havia cercat a Tarragona li va presentar l’empresa de desocupacions, “malgrat que estava degudament inscrita al registre empresarial no em va sembla bé el que feia” i va declinar la proposta de contractació de l’empresa , amb la qual cosa, sempre segons la seva versió, va descartar la compra perdent els 10.000 euros que havia dipositat com a arres. Pel mig el Sindicat de l’Habitatge de Reus ja havia començat a collar el conseller, que lamenta haver-se vist envoltat d’una polèmica que espera que no li comporti perjudicis.
Marc González, visiblement afectat, es mostra penedit de tot plegat i contrariat per tot el que ha passat. Està convençut que darrere de tot plegat hi ha el fet d’estar al comú i d’haver deixat al seu dia una determinada formació política i sumar-se a un projecte polític parroquial concret. De fet, el Sindicat de l’Habitatge de Reus hauria enviat fa unes setmanes sengles cartes tant al comú d’Escaldes com a Progressistes-SDP, formació de la qual havia estat membre, donant la seva versió dels fets.
“Jo no estic en política per buscar-me aquesta mena de problemes”, ha lamentat el conseller, que malgrat tot no preveu ara per ara deixar el càrrec per l’enrenou -avançat pel diari digital català ARA- que s’ha creat . També des del comú escaldenc s’ha assegurat que ara per ara “no hi ha res a dir” perquè es tracta d’una qüestió “personal” de González, que recorda que és un petit empresari autònom del sector de la neteja que prou feina té en tirar endavant el negoci. “Si ho sé, em quedo a la Unió Pro-turisme fent les ‘meves festes’ des del voluntariat”.
Comentaris (31)