Els més valents ho han fet caminant, venint des d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany o Encamp. Mentre que les persones que no es volien cansar, podien optar per agafar un dels busos llançadora que els portava des de la rotonda d’accés al poble fins als peus del Santuari. Sigui com sigui el destí i l’objectiu era el mateix “complir amb Meritxell i mantenir la tradició”. I és que per molts andorrans i andorranes, el 8 de setembre és una ocasió en què les famílies s’uneixen per pujar al Santuari, retrobar-se, recordar als éssers estimats que ja no hi són o demanar a la Verge salut, entre d’altres.
La festa no és només un dia de celebració pels andorrans, sinó que el Santuari també s’ha omplert de residents, que asseguraven que després d’anys vivint al Principat, la diada també s’havia convertit en un dia molt assenyalat i esperat, i que fins i tot “és una nova tradició a fer en família venir al Santuari per Meritxell”.
Les escales d’accés eren un anar i venir de gent constant, alguns venien la família completa, altres ho feien amb els seus gossos. Els més matiners han acudit a la missa de l’aurora a les 7.30 hores, mentre que altres han preferit anar a la missa d’ofici de les 9 hores. Després els esperava un esmorzar de coca amb xocolata, i una estona per “compartir moments amb la gent d’Andorra”. A la vegada, anaven apareixent més multituds de persones que arribaven just a temps per anar a la missa solemne.
A l’entrada del Santuari, el cap de Govern, Xavier Espot, i el síndic general, Carles Ensenyat, esperaven l’arribada de l’arquebisbe i copríncep Joan-Enric Vives, qui ha baixat del cotxe oficial desitjant un “feliç dia de Meritxell a tothom”. Durant la missa, el Santuari s’ha continuat omplint de gent que, des de fora, escoltava les paraules del copríncep episcopal. Una vegada finalitzada la cerimònia, les multituds han començat a sortir, mentre sonaven les primeres notes de música i la gent s’ha agrupat en rotllanes per ballar sardanes, a les quals s’hi han unit nombroses autoritats del país. Cap al migdia, tothom ha començat a emprendre el camí de tornada per anar a dinar amb les seves respectives famílies i continuar gaudint del dia de Meritxell, amb l’esperança de tornar a pujar l’any vinent.