La sala penal del Tribunal Superior ha vist aquest matí el recurs presentat per un exmatrimoni saragossà i la segona esposa d’ell -tots ara ja septuagenaris- que al seu dia van fer córrer per comptes bancaris andorrans -especialment les dècades de 1980 i 1990- a banda d’anar comprant pisos com a inversió. El principal acusat, un intermediari immobiliari resident al Perú malgrat ser originari de Saragossa, haver passat alguna temporada a Andorra i haver viscut també a Moscou o Londres, ha deixat clar que tot el patrimoni venia de la venda d’un hort que tenia al barri de Miraflores de la capital aragonesa.
Les defenses reclamen l’absolució mentre que la fiscalia interessa la confirmació de la sentència de primera instància: tres anys condicionals per als acusats, quatre milions de multa en global i el comís de tots els béns embargats des del 2004: una vintena de pisos i les rendes que han generat
Amb els anys, aquell terreny va agafar volada i quan se’l va vendre va fer tants diners, en pessetes, que després va poder anar invertint. Això i la traça negociadora d’un oncle de l’interessat (José María Ariño Espada) que va fer fortuna a Veneçuela i que va ‘captar’ el seu nebot, el va animar, perquè es traslladés a Amèrica Llatina a participar de promocions immobiliàries.
Vaja, que en paraules que l’home, ara de 79 anys, ha repetit aquest dijous en el torn d’última paraula com ja va deixar anar durant l’interrogatori que se li va fer davant el Tribunal de Corts, “he estat un comissionista tota la vida”. I, a més de comissionista, “he estat objector fiscal” per mostrar la seva controrietat amb el poder polític. “Com que el diner públic no és de ningú, el malgasten”, ha deixat anar l’home significant que no volia contribuir a aquesta despesa innecessària, inútil, estèril, abusiva, fins i tot. Cert que l’home va tenir l’any 2000 una ‘petita gran’ relliscada: el van enganxar a l’aeroport de Barajas procedent d’un vol de Santiago de Xile amb 2,6 quilos de cocaïna adherits al cos. 300.000 euros de droga.
El van enxampar les autoritats judicials espanyoles, el va condemnar la Justícia d’Espanya i va fer uns quants anys de presó. Mentrestant, qui llavors era la seva parella, una dona russa, i la mare de la seva filla i excònjuge, es van aliar per seguir portant els negocis de l’intermediari immobiliari mentre estigués a la presó. Sempre amb la màxima discreció i com si no hagués passat res. Fins que al 2004 un deute comunal va fer que les autoritats andorranes posessin la lupa sobre ell, es tibés del final, es descobrís que l’empresonat tenia interessos a Andorra i se li obrís una causa per blanqueig. I fins ara.
Per al fiscal, hi ha múltiples indicis que evidencien que els diners que va moure a Andorra eren procedents, d’una manera o altra, del narcotràfic. De la venda de la droga. Per a les defenses del principal acusat i les seves dues exparelles, no hi ha delicte bàsic, si hi hagués res estaria prescrit i els antecedents cancel·lats i, a més, moltes de les operacions financeres que es van fer són anteriors al 1990, quan Andorra no tenia ni Codi penal. És que, a més, han indicat les defenses, l’intermediari immobiliari ja hauria començat les seves operacions el 1979 i no es pot mantenir que fins al 2000, quan se’l va enxampar amb la droga al cos, haurien estat 21 anys de venda de droga. Ben al contrari.
La clau de volta de tot plegat és la detenció de què va ser objecte el principal incriminat el 2000: la policia espanyola el va enganxar a Barajas amb 2,6 quilos de cocaïna adherits al cost quan arribava a Madrid procedent de Xile; llavors tenia 55 anys i se’n va passar uns quants a la presó
El processat ja va assegurar durant la vista davant el Tribunal de Corts que aquell ‘incident’ de l’any 2000 havia estat l’error més greu de la seva vida. Que estava enganxat a la ‘coca’ i que en una mena de festa anant molt begut li van oferir la droga a bon preu i va decidir que se l’enduia cap a Madrid. Però més enllà que els tribunals andorrans no entren a jutjar aquesta circumstància, evidentment no se’l creuen i consideren que era un traficant que deuria fer els diners amb la cocaïna.
I la defensa insisteix que res de res. Que l’última operació immobiliària que el processat va fer a Andorra va ser vuit anys abans que fos enxampat amb la cocaïna. I que les primeres obertures de comptes van ser molt més anteriors. I que les seves dues dones que es van aliar després a nivell de negocis amb l’home empresonat van fer els seus propis ingressos i les seves operacions i que no se les pot acusar per això, com manté el fiscal que van contribuir al blanqueig de fons.
En fi, que el ministeri públic sosté que el principal processat, l’home de 79 anys, el nebot del senyor Ariño, “no ha tingut pràcticament vida laboral legal” i que ha anat canviant el discurs per dir ara que hi havia una part de l’operativa comercial que la feia legalment i una altra, en B. Però “el que ens agradaria veure és quina part de blanc hi ha que justifiqui la part en negre”. Que hi ha molta prova indiciària, molts ingressos en efectiu i de divises diferents… Que “comprava molts pisos però no sabem d’on ha trets els diners” i que la fórmula per comprar eren “contractes de promesa de compravenda” amb la qual cosa dificultava la traçabilitat.
El fiscal ha insistit en vàries ocasions que intentava entendre a què es dedicava, legalment, l’acusat, i no hi havia manera de saber-ho. I que un no s’aferra al cos 2,6 quilos de cocaïna sense haver fet mai cap negoci d’aquestes característiques o que “l’operativa financera que feien no té sentit”. En fi, que no existia activitat a parer de la fiscalia i, poc o molt, el que es feia era “per canalitzar diners procedents del narcotràfic”. Per la qual cosa, mentre la defensa sol·licitava l’absolució en ‘no haver-hi cas’, l’acusació pública reclamava la confirmació de la condemna en primera instància.
INDIGNATS
I tot plegat no ha fet res més que indignar els dos acusats que s’han presentat a la vista -davant el Superior, la presència dels processats no és ineludible. I si els defensors dels dos acusats mantenien que es pretén “condemnar sota la presumpció de culpabilitat” i que amb el posicionament que es manté “potser estem trencant les mesures de prudència i tota la proporcionalitat”, els acusats han estat molt més contundents. Especialment la dona. I ja els podia dir la filla des del públic que no, que no diguessin res més.
Res de res. Els manyos tenen fama de tossuts i els dos components de l’exmatrimoni ho han fet notar a la perfecció. Si el principal implicat ha recordat la seva condició de comissionista i d’objector fiscal per tal de no donar dinerons perquè els polítics se’ls fotin per barret, si l’home ha deixat clar que “l’origen és evidentíssim: l’horta de Miraflores”, i que per veure el seu ritme de vida només caldria investigar qui era el seu oncle José María (Ariño Espada), qui va ser la seva esposa i mare de la seva filla ha estat molt més contundent.
Ha remès contra algun dels bancs on van tenir comptes i contra la batlle instructora que a parer seu no va entendre res. “S’ha tergiversat tot de tal manera que això no té culpa”, ha dit entre altres coses visiblement enutjada. “Em sento molt indignada”, ha afirmat mantenint que tot el que està passant és “inexplicable” i que l’únic delicte que en tot cas haurien fet hauria estat treure diners d’Espanya per evitar haver de satisfer una multa. En fi, que comissionistes d’acord. Però narcotraficants, ni parlar-ne. I que els pisos adquirits a Andorra, a tot estirar, era producte de l’evasió fiscal. Res de penat al Principat. Això segons els acusats, és clar. El conte de la fiscalia és ben diferent.