L’UE Sant Julià és actualment el cas probablement més extrem dels que hi ha en la competició domèstica. Jugant, més que amb la pilota, amb els somnis de joves d’arreu del món que veuen en el futbol andorrà, en la lliga del Principat, una via fàcil per arribar a competició europea, circumstància que és molt més complicat d’assolir, per exemple, en el futbol espanyol. Certament, el filial de l’Ordino, a la segona divisió, acaba de ser expulsat de la competició per reiteració d’incompareixences. També el club ordinenc presenta anomalies. O el Carroi, de la segona categoria també, no hi ha any que no acudeixi a algunes de les martingales clàssiques de certs clubs andorrans de futbol per poder dotar de jugadors les seves plantilles que canvien del tot temporada rere temporada.

El motiu de tant canvi de cares en alguns -no pas tots, hi ha clubs que estan treballant bé per apujar el nivell de la lliga del país- és senzill d’explicar: per renovar un permís de residència i treball cal acreditar estar al dia de les cotitzacions a la CASS. No cal dir perquè no renoven els jugadors. No cal dir, doncs, perquè les darreres hores des de la parapública s’han començat a adoptar mesures, per exemple, en relació amb l’UE Sant Julià. I perquè s’estan convocant als jugadors i se’ls demana que es presentin a l’àrea de control administratiu amb tot un seguit de documentació referent al període comprès entre els mesos d’agost i d’octubre.

ACCELERACIÓ

La situació dels lauredians és de jutjat de guàrdia. Esportivament, un fracàs. Institucionalment, tres quarts del mateix. Encara que l’entitat presidida per Manuel Leitao i que té com a homes forts Pepe Mengual i, especialment, José Luís Correa, negui de portes en fora qualsevol anomalia, a l’UE Sant Julià els darrers dies, les darreres hores, legalment li han crescut més els problemes del que ja tenia. Aquest dimecres diversos inspectors de la CASS es van presentar a l’entrenament, el van aturar i van cridar els jugadors -treballadors- a capítol.

Se’ls va lliurar un document pel qual, la setmana vinent, en diferents dies, els futbolistes hauran d’acudir individualment a l’àrea de control administratiu de la CASS amb diversa documentació: se’ls demana comprovants bancaris del pagament dels salaris declarats a la CASS, butlletí de salari, llibres horaris i còpia del contracte de treball. La majoria de futbolistes tenen clar que sinó l’últim, sí que la cita de la parapública és el penúltim cartutx perquè salti tot pels aires. “Més que probablement servirà per constatar la filera d’irregularitats comeses”, indiquen afectats per la situació.

Inspectors de la CASS es van presentar aquest dimecres a l’entrenament de l’equip de la primera divisió del futbol andorrà, van aturar la sessió i han citat a tots els jugadors perquè exposin un per un la seva situació contractual

Segurament, la CASS evidenciarà més que mai els impagaments -l’únic que pot fer el club és regularitzar la situació a toro passat- que ja han denunciat públicament i fins i tot judicialment alguns dels jugadors, que en alguns casos ja han abandonat la disciplina del club encara que no sempre aconseguint la baixa federativa i, per tant, la llibertat per poder fitxar per un altre equip. Però més que probablement els inspectors de la parapública podran veure, com a mínim, la duplicitat de contractes.

L’Altaveu ha pogut veure, d’alguns dels jugadors que han militat aquesta temporada a l’UE Sant Julià, almenys dos contractes diferents. El que firma el jugador quan se’l va a buscar i el que es presenta oficialment a Immigració, a la Federació Andorrana de Futbol (FAF) o a la CASS. Alguns dels jugadors han descobert aquest darrer quan han acudit a la FAF a reclamar que se’ls tramiti la baixa federativa vistos els incompliments del club. La federació mira de rentar-se les mans al·legant que la situació ja esta en mans judicials. Però ha lliurat almenys en alguns casos el contracte oficial de què ella disposa. I fins i tot ha anunciat que el club n’ha acabat dipositant un segon per matisar el primer.

El que és clar, és que un contracte el firmen dues parts i si una part el desconeix… vol dir que no l’ha firmat ell. Per tant… La inspecció de treball ja en té constància, d’aquest fet, perquè almenys en un cas dimarts es va formalitzar una denúncia explicant fil per randa tot el que està succeint. I la duplicitat de contractes, que probablement no és històricament d’ús exclusiu de l’UE Sant Julià, és evident almenys que el club lauredià n’ha emprat amb anterioritat perquè l’Altaveu ha tingut accés a documents similars de temporades precedents.

ELS CONTRACTES

En aquells casos en què hi ha duplicitat de contractes -que sol passar amb jugadors estrangers, joves, que no tenen cap idea de la legislació andorrana- el club els fa firmar en fitxar un document on els abona uns 600 euros nets i els estableix un seguit de primes que, a priori, haurien de ser il·legals perquè moltes d’elles no tenen a veure amb aquesta temporada sinó ja amb la següent. Es dóna el cas, però, que el salari mínim per a un esportista professional és de 1.319 euros bruts, que és la xifra, aquesta sí, que figura en el contracte que el club presenta als estaments oficials i que els futbolistes desconeixen.

Aquesta circumstància ja ha estat denunciada i acreditada davant de la inspecció de treball i també figura, almenys, en una de les com a mínim dues demandes que s’han interposat judicialment ja contra l’UE Sant Julià. A més, alguns dels jugadors han acreditat que el club no ha cotitzat pràcticament res des de l’inici de la temporada davant la CASS i ni tan sols han cobrat un cèntim d’euro. I encara podria existir un tercer contracte, que establiria que el salari base són els esmentats 1.319 euros que no percebrà mai el futbolista perquè d’aquesta xifra s’anirà descomptant la manutenció i l’allotjament.

Casuístiques de forma de recol·lectar jugadors: amb autorització de sojorn i treball però pagant-los per sota del mínim establert per la normativa vigent al Principat; amb permís d’estudiant i estudiant d’aquella manera; o fins i tot famílies que pensant que el seu fill pot arribar lluny com a futbolista veuen Andorra com un aparador pel trampolí europeu i paguen elles

En efecte, la majoria dels integrants de l’UE Sant Julià, que no pas tots, són ubicats pel propi club a l’Hotel Garden, a Santa Coloma, que durant molts anys va estar tancat i que des de fa algunes temporades opera. L’explotació la porta a terme l’esmentat José Luís Correa i la seva família. Formalment, el titular de dita explotació és el fill d’aquest empresari amant del futbol que va presidir durant molts anys el CE Manresa i sobre la residència al país del qual hi ha molts dubtes. Això sí, acudeix als entrenaments, als partits, i se’l veu a la recepció de l’hotel amb certa assiduïtat.

Però el titular de l’explotació és Alvaro Correa, establert al Principat amb un permís de treball i sojorn com a futbolista, també, de l’UE Sant Julià. L’autorització de residència i treball és l’habitual, encara que el canal per aconseguir-la, s’ha dit, és ben poc clara i segons les denúncies i demandes presentades, almenys en algunes ocasions aparentment irregular. També hi ha una altra via per poder captar jugadors i dur-los a jugar al Principat: el permís d’estudiant. Els lauredians tenen com a mínim un jugador coreà matriculat en un centre de batxillerat del país. L’Ordino B, per exemple, ja foragitat de la segona divisió per incompareixences reiterades, alimentava la seva plantilla de futbolistes colombians matriculats a l’Ud’A. Poc o molt han anat a classe. Però se’ls matricula a una, dues assignatures i poc més. I encara hi ha una altra modalitat de contractació, per dir-ho d’alguna manera. Aquella per la qual és el jugador que ho paga tot. La seva família, vaja, que veu en el futbol andorrà un trampolí per arribar a l’elit o a un cert nivell futbolístic a Europa. Hi ha alguns d’aquests jugadors -que llavors tenen el nivell o no- que poden arribar a abonar uns 20.000 euros la temporada.

D’aquests jugadors que paguen per jugar, l’UE Sant Julià també en té. El nivell és el que és. El de rebre dotze gols. Són coses que passen quan has de recórrer al que sia per intentar arribar al febrer vinent i cobrar les subvencions o els ajuts escaients i poder tornar a engreixar la maquinària fins a nou avís. La plantilla laurediana, almenys quan va començar la temporada, era poc menys que l’ONU. Espanyols, mexicans, francesos, el coreà esmentat, algun andorrà, bolivians, peruans, hongaresos… fins i tot algun futbolista amb arrels al Txad…

MENGUAL-CORREA

La presidència de l’UE Sant Julià recau en Leitao. Però els qui gestionen realment el club són Pepe Mengual, qui va ser al seu dia àrbitre internacional i després entrenador, i José Luís Correa, que fa molt temps que està d’alguna manera o altra vinculat al club tot i no tenir-hi un lligam jurídic real. Aparent segur que sí. Correa ja feia ‘negocis’ amb els lauredians quan presidia el CE Manresa, una entitat que en certa manera va suportar durant anys però que va haver de deixar -i posteriorment ha reflotat positivament sense ell- degut als seus múltiples problemes econòmics empresarials.

Molts dels projectes empresarials de Correa, d’origen llatinoamericà, han anat en orris. Proto Tech System és un dels seus emblemes. Per a bé i també per a malament. Però de societats amb les quals ha estat o n’ha format part del seu entramat societari o de gestió n’hi ha deu o dotze més. Gestión Europea Patrimonial, Lasertech, Mecanica Avanzada Effmilltec, Brafimalio Industrial… Solen estar socialment ubicades a Vacarisses, a Abrera, al Papiol. També a Barcelona i fins i tot puntualment alguna al País Basc.

A Andorra gestiona l’UE Sant Julià i l’hotel Garden. La seva dona i el seu cunyat també hi fan tasques. Sigui a la cuina, sigui a la neteja, sigui en el manteniment. Amb el suport d’un parell d’empreses externes, almenys. L’estada a l’hotel en el cas dels jugadors que hi fan estada és correcte. I no només allotgen futbolistes -com en el cas del Coprínceps de Sant Julià, en aquest cas actualment vinculat indirectament a l’UE Santa Coloma-, també reben visitants ordinaris o, especialment en aquestes alçades de l’any, temporers. Treballadors de temporada.

La FAF assegura estar “molt preocupada” i col·labora amb la CASS

La Federació Andorrana de Futbol (FAF) assegura que està “molt preocupada” per la situació que envolta l’UE Sant Julià i està a l’expectativa de tot plegat partint de la base que “no podem fer de mitjancers en el cas d’impagaments”. Una altra cosa és que a final de temporada es faran les auditories corresponents -al marge dels procediments que ja usualment empra l’UEFA- i que en funció de com vagi tot es podria arribar a donar el cas que s’acabi excloent el club lauredià de la competició. Que hi ha mecanismes, han assegurat les fonts de la FAF consultades, sí. Ara bé, en el cas que un jugador no cobri d’una empresa “ja hi ha els camins traçats i les institucions, en aquest cas la Batllia, que han de prendre cartes a l’assumpte”. Això no treu, han remarcat les fonts, que la FAF, a través del comitè de competició, no estigui ja fent accions. Les fonts oficials consultades no han pogut assegurar què, però sí que es garanteix que l’esmentat organisme -que havia de resoldre, per exemple, sobre la petició de baixa federativa d’un dels jugadors del club lauredià que va jugar més de cinc partits aquesta temporada- està col·laborant plenament amb la CASS i que s’ha aportat informació i documents perquè la parapública pugui dur a terme les tasques d’inspecció que li pertoquin. Almenys inicialment, la FAF es planteja no permetre a l'UE Sant Julià fitxar més jugadors professionals. Amateurs ja és una altra cosa.