Clam contra l’assetjament escolar

La família d’una adolescent alumna del Janer interposa una denúncia contra una altra estudiant per una agressió aquest dilluns -i no és la primera picabaralla que mantenen, ja des del 2022 com a mínim- i publiciten l’acció per tal que les autoritats prenguin mesures i no calgui sempre a les suposades víctimes canviar de centre

No era pas la primera vegada que s’enganxaven. Ara fan tercer i quart d’ESO. A l’escola Janer. Però ja el desembre del 2022, com a mínim, van mantenir una disputa que va acabar amb una denúncia per part de la família de l’agredida -verbalment, algunes empentes llavors- que uns mesos després van retirar perquè la Batllia no es va interessar pel cas fins a set mesos més tard i l’ambient entre les dues noies ja s’havia calmat. Fins aquest dilluns. La fixació de la Júlia amb la Xènia (noms ficticis els dos) no hi ha manera que acabi. I aquest cop van arribar-se a les mans.

La família de la Xènia, és a dir, la mare en aquest cas de l’agredida, va acudir hores més tard dels fets, i una vegada ja havien acudit al servei d’Urgències de l’hospital, a interposar una denúncia contra l’agressora. I han decidit exposar públicament el cas, encara que d’una forma relativament genèrica, perquè les autoritats competents es decideixin a actuar. Davant d’aquesta situació i de totes les que hi hagi. “Ens han insinuat que això s’arreglaria amb un càstig per a les dues estudiants perquè, clar, la meva filla, que té un trastorn TDAH i és de reacció lenta, al final s’ha hagut de defensar i s’hi ha tornat.” No consta que l’agressora acudís a l’hospital per a res. I aparentment hi ha testimonis de tot.

Veient que la cosa segueix igual que al 2022, els pares d’una adolescent suposadament víctima de ‘bullying’ reclamen una actuació valenta i decidida. De l’escola, del ministeri i de qui correspongui. Per la seva filla i per tots aquells que passin per una situació d’assetjament escolar, asseguren

Altres pares reconeixen que el Janer sol concentrar un volum de presumptes casos d’assetjament escolar més elevat que d’altres centres. I, en general, ja no per aquest centre, la solució que s’hi troba és que una de les dues parts en conflicte -i sol ser la part dèbil, l’agredida- canviï d’escola i així es posa punt i final a la picabaralla constant. A l’escola citada anteriorment, quan es parla amb algun pare o mare del centre, sense posar noms sobre la taula, et citen en qüestió de segons el nom de la suposada agressora. I, després, el de l’agredida. Pares i mares, és clar, del mateix nivell que cursen les dues implicades.

La família de l’agredida no està ni molt menys d’acord en què el centre pugui tapar l’afer -reclamen una solució ferma- ni que la seva filla hagi de continuar sent el blanc de l’ira de l’altra estudiant. Enguany comparteixen espais al centre i l’animadversió hauria tornat a aflorar. Més enllà del que hi pugui haver entre adolescents, els pares de les dues noies haurien mantingut diferències temps enllà i sembla que això és un dels focus de l’ira de l’una contra l’altra. De fet, així s’insinua en la denúncia presentada per la mare de l’agredida contra l’agressora.

Esperen que el fet de fer pública una situació concreta i una denúncia interposada ajudi, primer, a aclarir el fet, a què el Janer d’una vegada per sempre agafi el toro per les banyes, i que les autoritats no arxivin els casos de forma, denuncien, gairebé sistemàtica. “És lamentable que no passi mai res essent com és un col·legi religiós que se suposa que ha de transmetre uns valors, unes creences”, manifesta la mare. I que no passi res es refereix al fet que no hi hagi una actuació contundent de la direcció del centre, més quan, suposadament, la noia agressora “té problemes gairebé amb tothom i diversos antecedents”.

L’EPISODI CONCRET

Sia com vulgui, la denúncia pel cas concret d’aquest dilluns situa el conflicte en el primer temps d’esbarjo poc després de les 10 del matí. La suposada agressora hauria començat a insultar l’agredida i a maleir els ossos dels seus pares com en tantes altres ocasions. I de les paraules, a les mans. Esgarrapades a la cara, al coll, a les cames… un cop a tocar la boca que va acabar sent sagnant. Ungles postisses en l’aire i, al final, un edema, una capsulitis en un dit de la mà esquerra que necessitarà, com a mínim, d’una setmana de fèrula digital. I de set dies, també, de repòs en relació amb qualsevol activitat esportiva.

La policia haurà d’analitzar la situació, fer les diligències oportunes i trametre el dossier, si escau, a les autoritats judicials. Quan les batusses són entre menors, tot sovint queden en no-res. Com va ser el cas del 2022. Al desembre les dues noies van protagonitzar un episodi similar. Però de les paraules es va anar només a algunes empentes. Amb tot, els familiars de l’ara també agredida van denunciar els fets. I com que la Batllia no els va contactar fins set mesos després, veient que la situació s’havia calmat, van renunciar a qualsevol acció. Però veient que la cosa segueix igual reclamen una actuació valenta i decidida. De l’escola, del ministeri i de qui correspongui. Per la seva filla i per tots aquells que passin per una situació d’assetjament escolar, asseguren.

Comentaris (31)

Trending