És ciclista, és ‘runner’, és ‘skyier’, pretenia ser ‘ironman’… queda per saber si aquell 28 d’agost va ser ell l’imprudent que va acabar picant, per darrere, contra el Seat León conduït pel processat o si, l’únic que és, és un galtes. De fet, les magistrades podrien consultar el BOPA i comprovar les condemnes que s’han notificat per deutes diversos. I, fins i tot, a través de les xarxes socials, una simple consulta serviria per veure com tres dies després de l’accident que suposadament el va fer agafar por a conduir bicicleta per carretera, que el va fer anar al psicòleg i que li va impedir córrer curses -per la qual cosa ha demanat diversos centenars d’euros que l’asseguradora del vehicle, per evitar-se maldecaps, va acabar pagant- es feia fotografies ben cofoi. I poques setmanes després, tornava a enfilar-se en bicicletes sense cap aparent impediment.
El conductor que suposadament va fer volar el ciclista es juga dos mesos d’arrest domiciliari condicional amb un termini de suspensió de dos anys i la prohibició de conduir en territori andorrà durant quatre mesos. Més el pagament de 51,45 euros que ara reclama la CASS per l’assistència mèdica que va rebre l’esportista
La defensa de l’acusat ha posat de relleu la suposada “mala fe” de la teòrica víctima de l’accident. La presidenta de la sala, per no avançar esdeveniments, només s’ha referit al fet que dita mala fe presumpta de voler cobrar tot el que va poder i més, ja serà valorada pel tribunal. Com serà valorat, ha indicat la magistrada, el fet que l’acusat s’hagi presentat davant el tribunal viatjant des de Figueres i, en canvi, l’afectat suposat no hagi acudit a la vista. De fet, el ciclista va denunciar els fets a la policia l’endemà de l’accident. I deu mesos després va interposar una querella contra el conductor ara enjudiciat i la seva companyia asseguradora.
Curiosament, quan va cobrar els 5.413 euros que reclamava, el ciclista va retirar la querella i va desaparèixer de la causa. Ara bé, la fiscalia, d’ofici, i sense cap prova directa, cap ni una més enllà de la versió d’un ciclista poc creïble, manté l’acusació contra un home que ha explicat des del primer dia ara fa més de cinc anys una versió clara i contundent. Vaja, és que fins i tot el ciclista va arribar a dir que l’home s’havia donat a la fuga mentre la teòrica víctima després querellant posava la bici a bon resguard per mirar de fer papers. “Com no fos volant, no podia pas fugar-me”, ha exposat l’acusat, que en tot moment ha deixat clar que l’accident va succeir un dia de retenció a l’avinguda Sant Antoni de la Massana, també carretera CG-3.
LA VERSIÓ DE L’ACUSAT
L’home, que ha vingut a Andorra acompanyat de familiars i que va declarar en el marc de la causa per comissió rogatòria en un jutjat de Figueres, ha explicat que l’accident va ser el 28 d’agost del 2019 “a l’entrada de la Massana”, just a l’altura del número 80. Hi havia retenció i, a tot estirar, els vehicles circulaven a 10 quilòmetres per hora. En un moment donat, el conductor, que duia altres acompanyants, la família, va sentir un cop. Va mirar pel retrovisor central i va veure com s’aixecava un home. Resultaria ser el ciclista.
És a dir, segons el conductor, va ser el ciclista que va xocar, per darrere, contra el seu cotxe. Va baixar de l’automòbil, li va demanar què havia passat, que com es trobava i, segons l’ara acusat, com que va semblar que tot havia quedat en un ensurt, es van saludar i, pel conductor, tot va quedar aquí. La retenció va seguir, la cua va anar avançant i l’home que segons el ciclista es volia fugar acabaria estacionant un tros més endavant perquè es van aturar a sopar. I, ai làs, la sorpresa va venir després del sopar quan l’home de l’Alt Empordà va trobar-se el vehicle immobilitzat per un parany i amb la indicació que es presentés al servei de circulació de la Massana.
Segons el processat, va ser el ciclista que va xocar, per darrere, contra el seu cotxe. Va baixar de l’automòbil, li va demanar què havia passat, que com es trobava i, segons l’ara acusat, com que va semblar que tot havia quedat en un ensurt, es van saludar i, pel conductor, tot va quedar aquí
Aquí començarien els maldecaps d’aquest bon home. Els agents de circulació, òbviament, no havien vist l’accident. A tot estirar, una persona que passejava el gos i que mai més s’ha pogut localitzar, curiositats de la vida també, hauria vist la topada i hauria facilitat la matrícula del vehicle del ciclista. Durant el judici, ni els dos agents de circulació no han pogut explicar res del que no van veure, ni el policia que hauria recollit la denúncia tampoc s’ha presentat, ni hi ha hagut cap testimoni de res, i la víctima teòrica tampoc ha tret el cap per la sala (però, ep, la fiscalia acusa).
En fi, que el ciclista hauria dit que el conductor es va fugar sense fer els papers i que exigia d’aquell la documentació. Presentat en dependències comunals massanenques, el conductor va assentir a trucar l’altra part. Ho van fer els agents de circulació -que, això sí, van veure el ciclista neguitós i amb alguna petita rascada superficial- i quan van intentar que els dos implicats interlocutessin, quan el conductor va recordar que feia unes hores que havien parlat i semblava que no passava res, doncs l’altra part ja no en va voler saber res. Tampoc no es va presentar al lloc perquè primer, teòricament treballava, després, suposadament estava a l’hospital.
L’endemà, el ciclista acabaria fent denúncia a la policia, i la seva versió hauria estat que ell avançava pel carril bici amb tota la tranquil·litat i, de cop, el vehicle de l’acusat, que sortosament i a petició dels urbans va fotografiar per la part posterior perquè quedés clar on tenia el cop, hauria fet “una maniobra estranya” per poder estacionar en un lloc que just en aquell moment quedava buit. I en la maniobra hauria col·lidit contra el ciclista i l’hauria “fet volar” i que caigués contra l’asfalt. Ep, com ha posat de relleu la defensa del processat, el metge forense no va poder constatar cap mena de lesió. Ni perjudici físic ni estètic. Res. Una rascadeta com a molt.
No content amb la denúncia, el juny del 2020 va interposar una querella criminal contra el conductor i la seva companyia d’assegurances. I per estalviar-se problemes, l’asseguradora acabaria pagant. “La companyia va indemnitzar el ciclista de tots els danys i perjudicis”, ha indicat la defensa del processat, que no és la mateixa que la que tenia l’acusat en els primers temps posteriors als fets. I en explicar els conceptes pels quals s’ha indemnitzat la suposada víctima, la defensa ha posat de relleu la seva suposada “mala fe, només buscava l’oportunitat” de cobrar. En fi, més que barrut, un teòric oportunista.
El ciclista acabaria fent denúncia a la policia l'endemà de l’accident, i la seva versió hauria estat que ell avançava pel carril bici amb tota la tranquil·litat i, de cop, el vehicle de l’acusat, que sortosament i a petició dels urbans va fotografiar per la part posterior perquè quedés clar on tenia el cop, hauria fet “una maniobra estranya” per poder estacionar en un lloc que just en aquell moment quedava buit. I en la maniobra hauria col·lidit contra el ciclista i l’hauria “fet volar”
I és que el ciclista va al·legar durant el procés que mai hauria pensat que aquell accident tingués les conseqüències que acabaria tenint. Que li va agafar por a circular per carretera amb bicicleta. I que va haver de canviar la naturalesa de les sessions que li feia el ‘coach’ que el preparava per una cursa ‘ironman’ per tornar-lo a preparar per circular amb bicicleta per la carretera. La defensa ha remarcat que la factura del psicòleg, fins i tot amb data anterior a l’accident, era per ajudar-lo a millorar la seva capacitat ciclista en baixades pronunciades.
L’advocada ha posat de relleu la baixada que fa l’avinguda Sant Antoni a l’altura del número 80. Ironia pura. És plana, absolutament plana. I ha fet incís en el fet que el ciclista deuria tenir una bola de vidre perquè ja anava al psicòleg abans de l’accident. En fi, que entre els conceptes que l’asseguradora va abonar extrajudicialment per treure’s de sobre la querella hi havia, per exemple, 658 euros de la inscripció de la cursa Ironman de Barcelona a la qual pretenia acudir i que, suposadament, no va anar pels efectes de l’accident. La cursa l’obligava teòricament a allotjar-se en un hotel de Barcelona un parell de nits, del 4 al 7 d’octubre, 209 euros més.
El reclamant mai no va presentar cap justificant de cancel·lació de la inscripció, ni de l’estada. Cap justificació de demanda retorn dels diners denegada. Res de res. Però l’asseguradora no va voler més problemes i el querellant va deixar de ser-ho només rebre els més de 5.000 euros que exigia. I tal dia farà un any. Però el conductor que suposadament el va fer volar es juga dos mesos d’arrest domiciliari condicional amb un termini de suspensió de dos anys i la prohibició de conduir en territori andorrà durant quatre mesos. Més el pagament de 51,45 euros que ara reclama la CASS per l’assistència mèdica que va rebre el ciclista. Tot això és el que demana la fiscalia.
Evidentment, la defensa de l’home, que ha insistit en la mala fe del ciclista i en el fet que “res no s’acredita sobre el danys” que hauria sofert suposadament l’accidentat -que segons el conductor del cotxe va ser qui se li va tirar al damunt amb la bici i no al revés, i la versió de l’home acusat té tot el sentit del món-, ha demanat l’absolució de l’acusat. Perquè “no hi ha cap prova” de res. I, a més, demana que les despeses judicials -la vista s’havia ajornat prèviament en dues ocasions- vagin a càrrec del reclamant desaparegut. Per mala fe i per temerari. O això és almenys el que manté la defensa del conductor de Figueres, que està dolgut. Molt. I amb tota la raó.