Gairebé un any després de l’incident, el ciclista, mig ‘runner’, ‘biker’ i ‘ironman’ alhora, va arribar a posar una querella contra el conductor, que tant durant la instrucció com en la vista oral celebrada davant el Tribunal de Corts va mostrar la seva estupefacció per la situació que estava vivint. Es va presentar al judici venint expressament des de prop de Figueres. I això que el querellant ja havia cobrat el que pretenia per despeses que mai va justificar. I que l’Altaveu va poder pràcticament corroborar que eren suposadament falses.
Perquè el ciclista, imprudent ell el dia de l’accident -el conductor va deixar clar que estava immers en una retenció habitual un dia d’estiu a la Massana- en suposadament tirar-se al damunt del cotxe i barrut després per mirar de cobrar certes despeses, va al·legar entre altres coses que les seqüeles producte del xoc l’havien impedit de participar, per exemple, en una cursa a Barcelona. I va reclamar el cost de la inscripció, el de l’hotel on s’havia allotjat… però no va parar compte de les publicacions que va fer al seu propi Facebook, on explicava, per exemple, que s’havia allotjat a l’hotel. I que no sabia si competiria per una gastroenteritis. Res a veure amb l’accident d’uns mesos abans.
En fi, que ja no era això, que no va pas sortir a col·lació durant la vista oral. El fet és que l’acusació de la fiscalia, que demanava dos mesos d’arrest domiciliari condicional amb un termini de suspensió de dos anys i la prohibició de conduir en territori andorrà durant quatre mesos, no tenia on agafar-se. Va quedar clar durant la vista. No és que no hi haguessin proves més enllà d’una denúncia i d’una querella posterior que va retirar només cobrar. És que no hi havia ni indicis que el conductor acusat hagués fet res de mal fet. Ben al contrari, si algú va ser imprudent hauria estat el ciclista. Per això s'ha absolt el conductor acusat. I perquè en tot cas, la culpa era del ciclista. Imprudent i, sobretot, barrut.