La trama es mou a través del filtratge de vídeos de caràcter íntim, la creació de contingut sexual generat per intel·ligència artificial, la pornovenjança, la sextorsió i el ‘shaming’, tot amb l’objectiu de desmantellar els mecanismes invisibles que legitimen les agressions en línia. Durant els assajos de l’espectacle que han començat aquesta setmana, Santiago i Robles ens han deixat fer una ullada a com serà aquesta proposta que presentaran el pròxim 16 i 17 de novembre a la sala Feréstec de l’escola de teatre l’Animal d’Escaldes-Engordany.
‘Nua’ no és només una obra de teatre; és un experiment, una proposta de participació activa i un interrogant sobre el límit de la nostra acció o inacció davant les agressions digitals que s’escampen a través de les xarxes socials. Aquesta proposta de teatre, que es basa en la interacció constant entre el públic i l’actriu Elena Santiago, proposa una experiència que va més enllà d’un espectacle convencional. És una invitació a implicar-se, a sentir-se part d’un relat que tristament viuen molts joves de la societat actual.
“Feia temps que volia parlar de l’assetjament i del bullying”, explica Santiago, l’actriu i creadora de l’espectacle. Però va ser en un moment clau, quan la intel·ligència artificial començava a generar molts vídeos falsos de persones nues, que va començar a veure les connexions entre aquesta nova forma d’agressió i les violències més tradicionals: “Això tot i ser molt tecnològic, en el fons segueix sent assetjament de tota la vida”, manifesta. Així va néixer ‘Nua’, una peça de petit format que “explica la baixada als inferns de les persones que els hi passa això i com se senten”.
Nua té dos finals escrits i en un moment determinat el públic haurà de prendre una decisió important que canviarà el rumb de la història
Santiago va començar a escriure el text amb l’objectiu que el públic estigues implicat i que “ajudés a construir el relat que estem explicant”. Aquesta complicitat entre l’actriu i el públic es trenca només en els moments crucials, quan el públic haurà de prendre decisions clau per determinar el curs de l’espectacle. ‘Nua’ té dos finals escrits i en un moment determinat el públic “haurà de prendre una decisió important que canviarà el rumb de la història”, afegeix Robles.
Precisament per aquest motiu, la posada en escena està pensada per aproximar els espectadors a l’acció: “És un format que plantegem des del joc”, diu Robles. El públic no estarà distanciat, sinó immers en una atmosfera de proximitat. L’actriu al mig de la sala i al voltant quatre espais rodejant-la on seurà el públic: “És teatre de prop, i podríem dir a quatre bandes”, afegeix Robles, recordant que la intenció és crear un ambient en què els espectadors no se sentin simples observadors, sinó agents actius en una història compartida.
Però l’objectiu de ‘Nua’ no és només obrir un debat i provocar reflexió, sinó també canviar comportaments. Santiago explica que el missatge que espera que arribi és que “quan algú rebi un vídeo íntim, sigui real o creat per IA, no segueixi amb la cadena. Que es qüestionin, que entenguin que cada petita acció pot tenir conseqüències profundes en la vida d’una persona”. Els efectes del ciberassetjament són devastadors, com ho demostren les moltes històries reals de persones que han patit aquesta vulneració de la seva intimitat. De fet, a la peça es parla de casos reals de persones que fa anys que no surten de casa després d’un episodi com aquest, i també de casos mediàtics que han sortit als mitjans de comunicació d’arreu del món.
Amb un enfocament especial en el públic jove, ‘Nua’ s’ha dissenyat no només per sensibilitzar els adults, sinó per arribar a aquelles generacions més vulnerables. Santiago i Robles tenen l’esperança que aquesta obra pugui viatjar més enllà de l’escena de l’Animal, arribant a escoles i espais joves on el debat sobre els límits de la intimitat digital i la responsabilitat col·lectiva siguin fonamentals.
El que fa únic aquest espectacle és la seva capacitat d’abordar un tema tan actual com l’assetjament i el ciberassetjament amb una estructura narrativa interactiva, on les accions de l’audiència determinen el rumb del relat. No és una obra de teatre convencional, és una experiència que convida a reflexionar sobre la responsabilitat col·lectiva davant les agressions que poden semblar invisibles, però que tenen un impacte real i devastador.