Els cursos presencials de català, que ofereixen formació per a tots els nivells, suposen només “el 20% de tota l’oferta de formació en llengua catalana que oferim”, detalla Sans, que assegura que és “la modalitat que menys demanda té”, mentre que allà on més creix i el que més funciona és la proposta més personalitzada i que no suposa classes magistrals ni assistència obligatòria que s’ofereix als Centres de Català.
Així, un cop rebudes les sol·licituds, toca fer cribratge. El responsable de Política Lingüística explica que hi ha gent que s’inscriu en més d’un nivell, “i en realitat només en poden cursar un”, o altres que s’inscriuen en més d’un centre i per tant, finalment, un cop escollit allò que realment volen o faran, acaben alliberant places. També se n’alliberen durant la primera setmana de classes, perquè hi ha qui no es presenta o abandona. “L’any passat hi havia 200 persones en llista d’espera i tothom va poder recol·locar-se”, remarca Sans.
Els cursos presencials són la modalitat d’ensenyament que “menys demanda té”
I és que des de Política Lingüística es contacta amb tothom qui està en llista d’espera i per exemple, se’ls explica les altres opcions que tenen. Potser als cursos virtuals, avui s’han obert 300 places, 100 del nivell A1, 100 de l’A2 i 100 del B1, i només s’ha omplert l’A1 (al novembre s’obrirà una nova convocatòria), o potser a la modalitat que com s’ha dit aglutina més alumnes: els Centres de Català. “És el que més hem reforçat”, detalla.
Sans destaca que mentre els cursos presencials tenen un horari determinat, en el cas dels centres l’aprenentatge és molt més autònom. Els centres (n’hi ha a Escaldes, la Massana, Encamp, Canillo i el Pas de la Casa) estan oberts de dilluns a dijous amb un horari molt més ampli, l’alumne disposa del material per seguir el nivell que vol cursar i decideix ell el dia que hi va i les hores que s’hi queda. No ha d’assistir a classe, sinó que pot anar fent la feina de manera més autònoma i quan acudeix al centre compta amb una atenció personalitzada dels professors que hi ha, amb qui pot resoldre dubtes o corregir exercicis. “Donem una resposta més individualitzada i a nosaltres ens permet moure els recursos humans segons les necessitats”, exposa Joan Sans, que destaca que a través dels centres l’any passat es van arribar a atendre gairebé 3.000 persones en un quadrimestre.
Per tant, “estem convençuts que tothom tindrà una fórmula o altra per poder-li garantir l’aprenentatge de la llengua si ho vol”. I ho faran de gust, perquè no amaguen la satisfacció per l’interès creixent pels cursos gratuïts de català i la voluntat d’aprendre l’idioma oficial del país, ni que sigui unes nocions bàsiques per poder defensar-se mínimament.