De fet, el comú els va informar un dia abans que podien celebrar la boda però només amb la presència dels testimonis, dos amics de la parella. No obstant això, dues hores abans de la cerimònia els van tornar a trucar per confirmar que ho cancel·laven i que ja els avisarien més endavant per parlar de quines dates noves podien escollir.
Els nuvis van insistir a la casa comuna per poder dur a terme el reagrupament familiar i “passar a tenir una relació normal tots dos junts”.
Dues desil·lusions pel preu d’una. Primer, la prohibició de celebrar un dia com aquest amb la seva família i, després, la suspensió definitiva del seu enllaç matrimonial. Però a tot això, s’afegia que la boda era la manera més pràctica de dur a terme el reagrupament familiar que esperaven des de feia temps. Per això, amb l’esperança que es trobés una solució, van insistir a la casa comuna per poder “passar a tenir una relació normal tots dos junts”.
I així va ser. Ells, els testimonis, la cònsol major, Olga Molné i una secretària van ser els únics assistents a una cerimònia en plena pandèmia. Amb mascareta, a correcuita i feliços, encara que va ser molt diferent de com s’ho imaginaven. Per celebrar-ho, van dinar a casa amb els amics que van presenciar l’acte oficial.
Ara, només queda la lluna de mel a l’Argentina, una possibilitat descartada fins que l’espai aeri del país permeti l’arribada de turistes. Fins llavors, nits de noces entre muntanyes.
Comentaris