Un dels lletrats que defensa diversos acusats, i que forma part del nucli dur de la defensa, ha estat molt clar i molt contundent. Ha emprat frases fetes, ha citat juristes, autors de filosofia i no s’ha estalviat qualificatius per qualificar el judici de polític, amb un Govern que considera que ha volgut ser part de la causa “per assegurar-se que els que estan sota la seva direcció” feien i deien el que convenia a l’Estat. Perquè en el fons, ha dit, és l’Estat qui “anant contra els processats ha anat contra BPA”. I l’Estat representat pel Govern, per l’AFA, per l’AREB o per la UIFAnd. “Les institucions s’han desacreditat elles solies. I diria que molt”.
“Sortint de premisses falses es vol arribar a una conclusió vertadera” o, també, que “la veritat es defensa sola i la mentida necessita l’ajut del Govern”, ha deixat anar l’advocat tot parafrasejant autors jurídics diferents
L’advocat en qüestió ha repassat algunes de les “coses surrealistes” que s’han dit durant la vista, que porta mesos i mesos celebrant-se. Per exemple, ha retret al director de l’AREB, Òscar Gelabert, que atribuís a BPA que a l’abril del 2016, quan aquest ens creat per la gestió de la crisi de BPA es va fer càrrec del cas, el fet que “tot estava molt desendreçat”. L’advocat ha recordat que “feia un any i un mes” que per compte de l’INAF llavors hi havia centenars de persones, especialment joves consultors de PricewaterhouseCoopers (PwC) que “remenaven coses”.
El lletrat ha posat de relleu, molts, moltíssimes, de les “declaracions dubtoses de les institucions”. Com per exemple que qui va ser consultora de KPMG i també directora de l’INAF, Maria Cosan, arribés a dir que no sabia que eren els intercanvis però després que assegurés que estaven prohibits. També ha recordat que el president de l’AFA, Raül González, havia estat el liquidador de la gestora de capitals Valora on es van detectar intercanvis. Un cas que porta anys i panys en un calaix i s’ha investigat d’aquella manera. Com tampoc no s’han investigat altres gestors que sortien en la famosa llibreta de l’empresari Rafael Pallardó, al tomb de l’operativa del qual gira tot el cas.
Per cert, que sobre Pallardó també ha indicat l’advocat que era “el testimoni de referència de l’acusació, el testimoni per excel·lència” i va decidir no acudir a declarar i ningú ha dit res més. “Em sembla un despropòsit que no se’l faci declarar ni que sigui per videoconferència”, ha lamentat el defensor d’un grup d’acusats que també ha qüestionat els coneixements de juristes de les institucions que han evidenciat “un desconeixement de la llei administrativa quan són part d’un òrgan administratiu”.
També ha qüestionat aquesta part el caràcter de pèrit dels policies andorrans experts en delictes econòmics i blanqueig de diners. “Pèrits de què?”, s’ha demanat l’advocat. I ha continuat dient: “Pèrits dels resums que van fer? És una prova il·lícita multiplicada per dos. En tot cas, que haguessin vingut els policies espanyols, que són els que van fer les investigacions” perquè, ha remarcat, en els informes fets per la policia andorrana només s’han inclòs elements incriminatoris però no s’hi han fet constar els que anaven a favor del banc o dels seus treballadors.
Els processats “mereixen la pena com a persones, però no com a persones que se les hagi de castigar. Mereixen la pena (de passar pena) com a persones que amb una dignitat sorprenent s’han vist privats de la feina i que han hagut de passar pel que han hagut de passar. Algunes coses les han explicat. I d’altres, no les podran explicar mai”
En fi, que “sortint de premisses falses es vol arribar a una conclusió vertadera” o, també, que “la veritat es defensa sola i la mentida necessita l’ajut del Govern”, ha deixat anar l’advocat tot parafrasejant autors jurídics diferents. Perquè ha recordat que encara ara no sap què fa el Govern d’acusador privat a no ser que sigui per fer valdre que és un judici polític -sense voler parlar mai, això sí, ni de ‘cas Pujol’, ni de policia patriòtica, ni dels diners que van passar per altres bancs, “com si els ciutadans fóssim nens petits als quals no se’ls pot explicar segons quines coses”.
I també ha destacat l’advocat que no té cabuda la reserva d’accions feta per l’executiu perquè el delicte de blanqueig no dóna lloc a responsabilitat civil. Però, a més, no entén la part en qüestió com pot reclamar el Govern, per exemple, 12 milions d’euros pel cost de l’auditoria de PwC quan aquesta revisió la va contractar l’INAF primer i l’AREB després. I haurien de ser aquests organismes qui haurien de reclamar. En fi, per aquest defensor, com els dos anteriors que han intervingut, tot plegat un despropòsit. Una “realitat fictícia”.
De fet, els dos defensors més incisius fins avui, han acabat en tots dos casos defensant l’honorabilitat després de fer vots per poder confiar en la Justícia i el tribunal. Ha recordat que la prova és irregular o que “no s’ha acreditat ni s’ha intentat acreditar l’interès ni el mòbil que tindrien per blanquejar” els processats, que malauradament han acabat convertits en uns “empestats de la societat”. “La tesi del ministeri fiscal no té suport probatori”, han ressaltat. I han conclòs, referint-se als processats. “Mereixen la pena com a persones, però no com a persones que se les hagi de castigar. Mereixen la pena (de passar pena) com a persones que amb una dignitat sorprenent s’han vist privats de la feina i que han hagut de passar pel que han hagut de passar. Algunes coses les han explicat. I d’altres, no les podran explicar mai.”
Comentaris (6)