El circuit Andorra - del Pas de la Casa viurà aquest dissabte una cursa especial a les GSeries, que comptarà amb un tàndem carregat de superació. L’expilot de Moto2, Carlos Tatay, un any i mig després del seu accident al circuit de Portimao que li va marcar la vida, deixant-lo amb una greu lesió medul·lar, formarà equip amb Albert Llovera, en una experiència que defineix com a “única i enriquidora” per a provar coses noves. “Quan em va trucar l'Albert, vaig veure una oportunitat que em podia aportar moltíssim”, explica. “Compartir el mateix cotxe, els mateixos comandaments i adaptacions és una manera d’aprendre i de sumar quilòmetres en aquest nou camí que estic traçant”, reconeix Tatay.
El pilot valencià, que encara no havia trepitjat la neu del circuit del Pas de la Casa, tot i haver participat en algunes curses de ral·lis adaptats, espera que aquesta sigui una altra experiència plena d'aprenentatge. “És complicat, com tot, però estic segur que aprendré molt i que podré millorar el control d’un cotxe de ral·li, especialment en condicions tan especials com la neu”, confessa mostrant curiositat per les derrapades que ha vist anteriorment en diversos vídeos promocionals de les GSeries, per on passaran aquesta temporada pilots com els dakarians Nani Roma o Laia Sanz, també present aquest cap de setmana.
“Una llicència de motociclisme cobreix 18.500 euros en cas d’indemnització, mentre que una d’automobilisme cobreix gairebé 400.000 euros. És una situació que no té sentit, i nosaltres hem de continuar lluitant perquè canviï”
Més enllà del repte esportiu, Tatay continua sense amagar la seva frustració davant els alts estaments. Fa poc més d’un any, poc després de conèixer la seva lesió, la FIM (Federació Internacional de Motociclisme) no volia reconèixer la invalidesa del pilot, encara que ell ho pogués demostrar amb la documentació i els informes mèdics, denegant-li d’aquesta manera la indemnització que li corresponia, només pel fet que continuava competint en ral·lis adaptats. Una justificació invàlida que l’ha obligat a fer-se càrrec pel seu compte de bona part dels costos del tractament, sense suport tampoc de la federació espanyola i valenciana, per les quals no té gaires bones paraules.
A poc a poc, la federació internacional sembla que sí que comença a fer-se’n càrrec. Però la desigualtat en la cobertura de les asseguradores, diferenciant entre les federacions d'automobilisme i motociclisme, és notable. “Sota la mateixa companyia d’assegurances (Zurich) i la mateixa llei del 1993, la diferència és abismal: una llicència de motociclisme cobreix 18.500 euros en cas d’indemnització, mentre que una d’automobilisme cobreix gairebé 400.000 euros. És una situació que no té sentit, i nosaltres hem de continuar lluitant perquè canviï”, assegura. Aquesta desigualtat ha portat Tatay a assumir despeses massa elevades pel que fa al seu tractament. “Pago 3.000 euros anuals en assegurances, i a l’hora de la veritat, la cobertura és gairebé inexistent. Però no penso rendir-me i continuaré lluitant fins al final”, repeteix, convençut que el seu cas pot ser un primer pas perquè no torni a passar el mateix en un futur amb altres pilots.
L’accident que va deixar-lo paraplègic no ha apagat el seu entusiasme. “Tinc molt clar que la lesió és completa i irreversible, i això m’ha donat una tranquil·litat necessària per continuar amb la meva vida”, afirma amb convenciment. Tatay, que aquests dies es passeja per Andorra al costat d’un altre exemple de superació com és Llovera, s’ha adaptat a la cadira de rodes i fa una vida completament normal. “Entreno amb la cadira, estic totalment adaptat, i he après a cuidar el meu cos per mantenir una bona salut i evitar problemes com l’esclerosis”, adverteix. El motor continua sent la seva gran passió, i així ho demostra amb la seva implicació a les GSeries. “Aquestes experiències són la meva manera d’escapar i continuar gaudint del que més m’agrada”.
Tot i els obstacles, en aquests dies Tatay insisteix que l’important és “sumar quilòmetres, sigui a la neu, l’asfalt, o la terra”. El Principat, a més, ocupa un lloc especial entre les seves destinacions preferides. “He passat temporades aquí a l’hivern per esquiar o fer ciclisme, i m’encantaria poder passar una època més llarga al país en algun moment de la meva vida”, reflexiona. Queda clar, doncs, que amb només vint-i-dos anys, el valencià ha demostrat que la força de voluntat pot superar qualsevol obstacle. La seva participació en les GSeries no només és un repte esportiu, sinó també una mostra de resiliència i passió.