A la cambra parlamentària, la decisió de Carine Montaner -la reedició del cas Sílvia Bonet amb SDP- no ha agafat ningú amb els pixats al ventre. Tothom ho donava per fet. Faltava la consumació de la marxa. La data de sortida. Plega de Terceravia i es queda al Consell. Montaner ha formalitzat avui el pas d’esdevenir no adscrita davant la síndica general, Roser Suñé. “Se la veu molt tranquil·la”, afirmen fonts parlamentàries. Els propers dies s’haurà de reorganitzar el funcionament de la cambra.
Com a no adscrita, la consellera laurediana que va fer els primers passos en política com a integrant del comitè parroquial liberal de la Massana, té dret de formar part d’un mínim d’una comissió legislativa i un màxim de tres. Tot indica, i així ho hauria deixat entreveure Montaner, que només formarà part d’una comissió: Sanitat. De fet, i tot i que ja la legislatura passada va tenir una rellevància important en aquest àmbit parlamentari, la pandèmia l’ha catapultat. Per bé i per mal.
“Jo em dec els ciutadans, sóc els ciutadans els que em van escollir”, recordava aquest dimarts una vegada ja havia formalitzat la baixa del grup parlamentari de Terceravia. Al Consell General veuen a Carine Montaner com un esperit lliure, sense cap interès en seguir instruccions. Sense ganes d’haver d’estar en una formació on el ‘sentit d’Estat’ és tot sovint el silenci i la discreció de la qual hores d’ara sembla haver-ne oblidat les lliçons la parlamentària.
Montaner té el suport d’un grup ciutadà. Fins on arriba aquest suport? Caldrà veure-ho. Però al Consell General estan convençuts que potser sí que la parlamentària tindrà dos anys de visibilitat. Però que políticament possiblement aquest 8-M haurà posat en marxa el cronòmetre que descomptarà els dies que li queden en política activa. I això que Montaner té ganes, ho ha dit, ho ha escrit, de muntar una nova formació política d’àmbit nacional. Fa temps que d’una manera o altra hi treballa. També és cert que molts dels qui s’hi van acostar, ja se n’han allunyat.
Potser dóna joc, la parlamentària. Més encara des que usa les xarxes com a plataforma llançadora. Responent a tots els embats. Des de les xarxes ha desitjat molts encerts a Terceravia. Això sí, després d’assegurar, que certament, potser al maig del 2019 Pintat va fer firmar un acord, enmig d’un seguit d’actes, on hi havia el compromís de tornar l’escó en cas de deixar la formació. “Ni me’n recordo, per confiança vaig firmar”, assegura. I recorda que el reglament de funcionament del grup parlamentari no establia cap clàusula. Hauria estat contrària a llei, per dir-ho així.
Per tant, Montaner es queda la cadira. L’escó. La consellera ho té clar i no es talla: “A la territorial vam fer 340 vots més que el Josep Pintat a la nacional.” Queda algun dubte? Carine I d’Andorra. La reina del poble. Almenys que per intentar-ho no quedi. O això sembla.