La ‘car-çotada’ mor d’èxit

Les cinc-centes racions que la UPTEE havia previst han quedat en no res. Si se n’haguessin fet el doble, probablement també s’haurien pogut entregar. I, ep, això que el menú no era pas gratuït. A 6,50 euros el ‘pack’ de calçots, botifarra, beguda i pitet. Menys si no es volia el ‘pack’ complet. Ja fos amb cotxe -en una filera que semblava accelerar molt més de pressa-, o ja fos a peu, les cues han estat fora de mida. O, almenys, han sorprès, i molt, els organitzadors.

El dia festiu, el bon temps, i, segons els membres de la UPTEE, les ganes de la gent de sortir de casa, fins i tot de sociabilitzar, haurien estat els ‘culpables’ de deixar la ‘car-çotada’ sense calçots. Els organitzadors no se’n sabien avenir, de veure tanta cua… i tants pocs calçots. No donaven a l’abast. Cotxes per una banda, ciutadans per una altra… els impulsors de la iniciativa han mirat de trobar més provisions de sota de les pedres… però al final, allò que fas les coses amb tanta bona fe que se t’acaben girant en contra. I això és el que li ha passat a la UPTEE.

Perquè quan una mica abans de les 2 de la tarda els organitzadors han anunciat que ja no quedaven calçots i que la cua es podia desfer a no ser que hi haguessin persones que tinguessin els tiquets ja comprats -un altre debat… ¿hi havia possibilitat d’adquirir tiquets a l’avançada o tots es compraven sobre lloc?-, aquells que portaven una hora o més esperant i avançant a pas de tortuga s’han indignat -alguns més que altres- d’allò més. En fi, la ‘car-çotada’ ha fet curt. Ha mort d’èxit. I ha enganxat en ‘car-çotets’ els seus impulsors. Temps Covid, temps complicats per fer previsions.