Si al tram final de l’any passat, el llavors representant personal del Copríncep francès Patrick Strzoda va convocar tot un seguit de polítics i expolítics del país per agrair-los l’acollida que havia tingut durant els seus anys com a ‘delegat’ de Macron just abans de plegar veles, després Espot i Ensenyat, la doble E del país, va veure una oportunitat de promoure quelcom per al futur. Strzoda involuntàriament va donar la idea. L’actual cap de Govern i l’actual síndic han acabat plantant la llavor. La llavor que enguany ha servit per reconciliar-se si enganxada hi havia hagut.
Egos, gelosia, o com se li vulgui dir. Que no, que no n’hi ha eh. Són simples divagacions gratuïtes en l’imaginari de periodistes de pa sucat amb oli i ploma indegudament afilada. Que Espot i Ensenyat es porten bé -això és cert, encara que sigui a estones més, a estones no tant- i volen fer història. Com la història que han reunit al tomb de la taula. El sanedrí el constitueixen tots els exsíndics i excaps de Govern que vulguin acudir-hi i que per raons vitals hi puguin ser. I allí hi eren, més enllà dels dos convocants, Marc Forné, Albert Pintat i Jaume Bartumeu com a antics mandataris governamentals.
I entre els que havien estat primeres espases parlamentàries, han compartit àpat Francesc Cerqueda, Albert Gelabert, Jordi Farràs, Josep Enric Dallerès, Francesc Areny i Joan Gabriel. Hi faltaven els dos exsíndics més actuals, Vicenç Mateu i Roser Suñé. En fi, un equip de futbol titular en tota regla. Onze polítics que ho són o ho han estat de primera fila i que aquest dimarts han fet bullir l’olla de bona manera. Un dinar de cortesia que Espot i Ensenyat volen que tingui continuïtat.
La trobada de l’informat consell d’Estat andorrà s’hauria de convocar anualment. Si no canvia el calendari, pels volts de la commemoració de l’aprovació de la Constitució. I amb ordre del dia totalment obert. Posar Andorra i el món del dret i del revés. Debatre i rebatre de tot i de res. Veure per on va el Principat i solucionar-ho tot d’una tacada. Encara que sigui al tomb d’un vi bo o d’una donja i una bringuera. Lloats siguin els senyors. Que visqui la reconciliació i la societat civil i política. Amén.
Comentaris (15)