Gerard Quintana i companyia han saltat a l’escenari amb molta més contenció del que podien recordar els més veterans. “Bona nit... malparits!”. El crit estrella no ha faltat, però sense la rauxa de la joventut. ‘El boig de la ciutat’ ha arrencat un concert amb un pes important per a les vuit cançons que conformen el nou disc, ‘Ànima’. Una pena no haver comptat amb cap dels artistes que acompanyen els Sopa en aquesta nova aventura (Beth, Xarim Aresté, Santi Balmes, Triquell o Sidoni, per exemple), si bé la veu femenina de Paula Giberga hi ha posat el toc diferent.
El recital ha continuat amb una de les petites joies que amaga el nou disc, ‘Temps de sega’, per continuar amb ‘Ànima animal’, ‘Farem que surti el sol’ i una de les més eclèctiques, si les comparem amb ‘l’estil Sopa’, ‘Que et vagi bé’. “Avui et trobem a faltar, Triquell”, ha cridat Quintana.
I l’amor que traspuen molts dels temes s’ha contagiat també a la sala. ‘Hyde park’ apunta a ‘temacle’, el públic començava a respondre i els gironins continuaven amb una altra de les ‘antigues’,‘Cercles’, per seguir amb ‘Quan es faci fosc’, i levitar amb la nova ‘L’amor no cau del cel’ i una altra de les potents del nou disc: ‘Data límit’. Quintana no és Santi Balmes, però en solitari se n’ha sortit prou bé amb una cançó que porta el segell Love of Lesbian.
No ha faltat el moment emotiu de ‘Seguirem somiant’, amb Ninyín sempre present i dedicada també “a tots aquells que trobeu a faltar”. Les cançons d’‘Ànima’ han acabat amb ‘Un altre temps’ i ‘En un segon’. A partir d’aquí, la intensitat ja no ha deixat de pujar. Des de la vall del Nord han anat de cara a ‘El far del sud’, i ja ningú gosava seure perquè els èxits de sempre es desgranaven un darrere l’altre. ‘Sota una estrella’, ‘Si et quedes amb mi’ i la sentida ‘Podré tornar enrere’ que ha fet arribar al ja per tots conegut fals final del concert.
Ovacions, aplaudiments i cops de peu a terra i Quintana, Josep Thió i companyia que no s’han fet pregar massa. “No ens ho crèiem ni nosaltres que no tornaríem a sortir”, ha reconegut el líder del grup. I després de ‘Els teus somnis’, el segon “Bona nit, malparits!”, aquest sí que amb tota la força i empenta dels orígens. Mentre a l’escenari sonava ‘Mai trobaràs’, el públic trobava els Sopa més que mai. Tots els ‘Camins’ han portat a Ordino, on el grup ha mostrat que pot tenir una doble ànima que no decep a ningú. I no pateixin, no ens n’hem oblidat. La traca final, la que no pot faltar, amb el públic que feia estona que estava dret i eufòric, un ‘Empordà’ cantat des dels cor dels Pirineus, però com si tots plegats haguéssim nascut entre Blanes i Cadaqués.