Va ser justament arran de l’acord entre els propietaris que ho eren a final del segle passat per possibilitar l’adequació de sengles cases que es va reconèixer en una escriptura que el camí era indivís. I que donava servei a les dues cases. Quan més tard efectivament es van fer les obres, van començar tots els problemes. Com esmenta la sentència ara dictada, va ser arran d’aquelles obres, i per tal de poder ubicar, suposadament, de forma deguda les bastides que havien de donar servei als treballs a realitzar a cal Sastre, que es va empedrar el camí i es va alçar la cota. La qüestió que ara no s’ha debatut és que des de cal Sastre es va aixecar el camí per poder justificar la posterior regularització de les controvertides obres de remodelació de la casa. De la seva.
Segons la propietat de ca l’Areny, l’empedrat va comportar un augment de la cota d’uns 30 centímetres, que “li provoca no poder accedir a casa amb un vehicle convencional; no poder obrir tampoc la porta del seu garatge cap a l’exterior i l’acumulació de l’aigua de pluja a l’entrada”
En tot cas, i segons la propietat de ca l’Areny, l’empedrat va comportar un augment de la cota d’uns 30 centímetres, que “li provoca no poder accedir a casa amb un vehicle convencional; no poder obrir tampoc la porta del seu garatge cap a l’exterior i l’acumulació de l’aigua de pluja a l’entrada”. Al seu dia, el mateix propietari també va denunciar que durant la reforma de la casa veïna s’havia alçat més del que tocava un llosat. I tots els organismes civils -l’arquitecte propietari infractor era llavors membre de la CTU en representació del comú d’Ordino- i judicials van acabar concloent que, efectivament, la remodelació de la casa s’havia passat de frenada. Però el comú ordinenc va fer uns canvis de normativa per permetre regularitzar la situació a posteriori i frenar el desmunt del llosat de la coberta que és el que hauria hagut de passar. Ara no sembla que hagi de ser el cas.
Cert que el demandat, és a dir, la propietat de cal Sastre, ha recorregut contra la decisió de primera instància que ja va concloure que el camí s’havia de desmuntar. I ha al·legat, entre altres coses, que els tribunals no havien valorat bé les proves i que el demandant, per exemple, no havia demostrat la copropietat del camí que el propi pare del demandat al seu dia va reconèixer en una acta notarial, en una escriptura de fet, que era indivís. I és aquí on s’agafen els tribunals per deixar clarament i rotundament dit que l’arquitecte propietari de cal Sastre ha de desmuntar l’empedrat del camí.
Tant la Batllia com la sala del Tribunal Superior deixen clar que el que ara es discuteix no és si el camí és indivís o no sinó si tocava que s’empedrés. I la resposta clara és que no. “La declaració dels testimonis confirma l’accés vehicular al dit camí i la seva modificació posterior: un dels testimonis confirma haver estacionat vehicles de feina en el camí objecte d’autes i l’existència d’una porta de fusta d’accés des del mateix a ca l’Areny -accés discutit per la representació processal del demandat-. Afirma també que la forma i la cota del camí s’han variat. I l’altre testimoni afirma haver estacionat en l’esmentat camí en diferents ocasions, confirmant el canvi de forma del camí. Declaracions que, tot sigui dit, no requereixen cap coneixement jurídic, limitant-se a manifestar la seva opinió”, recull la sentència recentment dictada.
La resolució judicial manté que “a diferència del que afirma la part recurrent, l’accés rodat al camí i la possibilitat d’accés al mateix de diferents vehicles d’ús convencional -com s’hi refereixen les parts i amb independència de la propietat dels mateixos-, ha restat acreditat, amb les fotografies i testificals abans mencionades i obrant als autes”. I deixa clar el tribunal que “pel que fa al compliment o no de les autoritzacions comunals en les respectives obres de reforma realitzades -com ambdues parts es retreuen-, no efectuarem cap manifestació, en no formar part d’aquesta jurisdicció”. La sentència evidencia que “es desconeix el moment en què el mateix -referint-se al propietari de ca l’Areny- en va tenir no només coneixement sinó que en va patir els perjudicis que les mateixes li ocasionaven”.
Segons la sala, les pericials “demostren el perjudici invocat per la part agent i recorreguda, havent estat també acreditada l’existència del garatge i de la porta amb persiana en la inspecció ocular efectuada per la batlle d’instància”
I a partir d’aquí passa a centrar-se amb l’acreditació dels perjudicis causats al demandant. Així, en un dels informes pericials s’hi indica que “l’empedrat ha generat un pendent a l’entrada que ha alterat les condicions d’accessibilitat que abans del mateix permetien l’entrada d’un turisme convencional i que ara no pot entrar”. S’hi afegeix que “el desnivell de 30 centímetres de la zona dreta de la rampa d’entrada impedeix l’entrada a la zona plana a un turisme convencional. El pendent de 55% podria ser superat només per un vehicle tot terreny i amb alguna maniobra”. També d’una altra pericial judicial se’n desprèn sense dubtes que “l’augment de la cota del camí de referència uns cinc centímetres de mitjana, trobant-se una zona on l’augment ha estat d’uns 15 centímetres. Afegint que també va detectar que l’existència d’un esgraó o rampa d’accés al camí de referència més pronunciat que aquell deduït de l’aixecament topogràfic de l’any 1994”. Segons la sala, les pericials “demostren el perjudici invocat per la part agent i recorreguda, havent estat també acreditada l’existència del garatge i de la porta amb persiana en la inspecció ocular efectuada per la batlle d’instància”.
En fi, que “hagut compte, doncs, dels perjudicis que el canvi de cota del terreny a conseqüència del seu empedrat genera a la part agent, procedeix confirmar la sentència recorreguda en el sentit de condemnar al propietari de cal Sastre a restituir al seu estat originari a la seva cota originària el camí que dona accés” tant a dita casa com a ca l’Areny, i “del qual ambdós en són usuaris”. Per tant, el camí empedrat s’haurà de desmuntar. I aquí no es preveu que ara el comú ordinenc pugui regularitzar res.
Comentaris (2)