En fi, canallades que evidencien el canvi ‘d’hàbits’ generacional. Resulta que una dona accedeix al caixer automàtic del cèntric espai escaldenc. I en l’interior d’aquest recinte bancari s’hi troba dos nens jugant amb sengles sucs. La dona demana als infants si poden sortir del caixer perquè ha de fer una operació bancària i vol fer amb tranquil·litat. Sense sentir-se observada i tampoc amb risc d’acabar amb els sucs per sobre. Els nens haurien reivindicat aquell espai com a lloc per a les seves aventures juganeres i van decidir continuar allà.
I va començar aquí la petita odissea que, per uns moments, va semblar que podia ser un conat d’agressió multitudinària. O així s’ho va prendre a l’inici de la policia. Els nens van fer cas omís als precs de la dona que volia fer l’ingrés i la van acabar esquitxant. Aquí el cabreig de la senyora es va desfermar una mica més i va retreure ja de forma més enèrgica la situació als dos menors. El més gran d’ells va començar a cridar -segons la versió de la dona que consta a la denúncia- i ràpidament una altra dona va aparèixer en escena.
Eren vers les 9 de la nit d’aquest divendres quan hi va haver l’episodi que va acabar mobilitzant dues patrulles de policia com si hi hagués d’haver una batalla campal; no seria el primer incident que causen els nens i els seus familiars en la mateixa zona
Eren vers les 9 de la nit d’aquest divendres. Les dues dones comenten la jugada. La clienta del banc recorda que aquell no és un espai de jocs i que, simplement, volia fer l’operació bancària amb tranquil·litat. Segons sempre la versió d’aquesta dona, l’altra, en lloc d’abaixar les orelles i demanar disculpes en nom dels menors, la comença a escridassar i alça la mà sense arribar a deixar-la anar. Sense arribar a agredir. Tothom crida. I tot seguit arriben dos homes que també pressionen la dona que es queixava de l’actitud dels nois.
La clienta del banc se sent acorralada dins el caixer i els nervis li comencen a aflorar de mala manera, fins al punt que fa cas omís a una tercera dona que apareix per oferir-li la seva mà i fer-la sortir del seu lloc. Davant l’estat d’angoixa que presentava, ni tan sols va parar compte i més aviat va rebutjar l’ajuda. Més tard sabria que es tractava d’una cambrera d’un local a tocar del caixer que li acabaria explicant que els mateixos nens i els mateixos adults no és la primera vegada que protagonitzen episodis, com a mínim, de mala educació que acaben violentant.
Ja amb la policia sobre lloc -dues patrulles-, els agents identifiquen tots els implicats. Per si mai hi ha res. Si algun dia hi ha alguna reclamació de responsabilitats. Constaten que no hi ha agressions ni comportaments que mereixin cap repulsa especialment ressenyable i demanen a la dona, la que se sentia ultratjada, que els acompanyi, si ho vol, al despatx central de la policia. I hi acabaria acudint per formular una denúncia reclamant el cost, les despeses mèdiques d’haver hagut de ser atesa d’urgència a l’hospital per la petita crisi d’angoixa soferta.
Segurament, tot plegat, un incident que s’hauria pogut evitar, i que en altres èpoques probablement hauria acabat amb una repulsa dels adults als nens i sense donar-hi tantes voltes. I sense aixecar ni veus ni mans. I la policia ni tan sols hauria hagut de fer-hi acte de presència. En fi, un ‘caixer dels horrors’ sense que els amos de la caixa en qüestió hi tinguin cap culpa.
Comentaris (20)