“És una vergonya i una pena que encara tinguem persones i llocs així i que hàgim de patir aquesta discriminació. A mi ningú m’ha de dir on he de seure i com he de seure”, manifesta Grandvallet, tot apuntant que en el restaurant hi havia taules buides i que la cadira de rodes es pot plegar i guardar en un costat.
“Jo soc una persona normal i corrent, l’únic és que vaig amb cadira. Imagina’t una persona que arriba amb un cotxet amb un nen. Què passa? Aquest nen no podrà entrar en aquest establiment?.... És vergonyós”
Tot i que ha viatjat per molts indrets i que en alguna ocasió s’havia pogut trobar amb algun lavabo que no estava adaptat, mai s’havia trobat que la fessin fora i li diguessin que a dintre no la volien: “Jo soc una persona normal i corrent, l’únic és que vaig amb cadira. Imagina’t una persona que arriba amb un cotxet amb un nen. Què passa? Aquest nen no podrà entrar en aquest establiment?.... És vergonyós”, manifesta.
Explica que ha estat “una situació molt violenta per mi”, i fins i tot ha arribat a sentir vergonya: “A mi, no m’ha de fer cap mena de vergonya, li hauria de fer a aquest home”, apunta, tot afegint que quan es veuen situacions com aquesta fan pensar “encara queda tant camí per recórrer?”.
Fa gairebé 20 anys que Grandvallet està fent activisme i lluitant pels drets de les persones amb discapacitat i, de fet, com a membre d’Acció van fer un pacte amb DA per fer la nova llei que garantia els drets de les persones amb discapacitats, així com la llei d’accessibilitat que hauria d’entrar en vigor aquest any o a principis del 2025: “Nosaltres esperem que això surti el més aviat possible perquè això també suposarà que nosaltres estiguem protegits, i és molt fort que necessitem aquesta protecció”.